Fon.: [əstuɾεt]
1 estri. local. A Vilanova, ventafocs, ventall generalment d’espart que serveix per a ventar i atiar el foc.
2 marin. Tovalles fetes de ↑bargalló usades a bord per a menjar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló. ESTORET. (Vilanova): Ventafocs, ventall de cuina.
DCVB. ESTORET m. Ventador del foc (Vilanova i la Geltrú).
Garcia Soler, Vida marinera, 285: «estoret: ventall per al fogó de carbó, a bord.»
Garcia Soler, Vida marinera: 278 «astoret: tovalles que eren usades per a menjar dins la barca, rodones, fetes de palma.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014