Divendres, 22 de
març 2022
A les 19.00 hores
Aula
Magna de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
(EPSEVG) de la Universitat Politècnica de Catalunya
Av. Víctor
Balaguer, 1
Vilanova i la
Geltrú
Des del moment que va ser anunciada la instal·lació d’un macro abocador al
Massís del Garraf per a donar servei a Barcelona ja que l’abocador de Montjuïc
no donava més de sí, el recorregut i les conseqüències de triar un espai com
aquest es van iniciar aleshores, però encara es paguen les conseqüències,
malgrat que a l’abocador varen cessar els abocaments al 2006.
Rerefons i hemeroteca
El 8 d’agost de 1972, el diari El
Noticiero Universal, a primera pàgina informava: “Barcelona dispone
ya de un vertedero de basuras. Una enorme fosa natural del macizo de Garraf ha
sido el lugar elegido”.
Sobre
la situació que va generar no només la ubicació sinó també la forma de
gestionar els residus ho expressava el Dr. Ramon Folch i Guillen (Doctor en
Biologia, qui va ser Consultor Ambiental de la UNESCO (París), Secretari
General del Consejo Asesor Internacional del Foro Latinoamericano de Ciencias
Ambientales (La Plata), President executiu d'ERF - Gestió i Comunicació
Ambiental S.L. (Barcelona)) a la revista núm. 20 del Departament de Medi
Natural de la Generaltitat de Catalunya (juny 1998).
“El
projecte era tècnicament catastròfic (consistia en abocar i llestos, sense cap
tractament de la brossa, sense impermeabilització, sense estació recol·lectora
de lixiviats ni res de res) i el lloc, el més inadequat: un massís càrstic de
gran bellesa.”
En
aquest article descrivia a continuació les accions de protesta i d’avís del
risc existent que el mateix 1972 es van emprendre primer amb informes des de
l’Escola Catalana d’Espeleologia, amb Joan Raventós i Pau Pérez al capdavant i
a la que es van afegir botànics de la Universitat de Barcelona. El resultat va
ser finalment un manifest publicat l’octubre de 1972 signat per una vintena de
professors universitaris. La difusió que realitzà sobre aquest tema i els
problemes derivats ho va continuar fent al llarg dels anys, com es pot veure
quan el 2008 prologava
un llibre sobre l'abocador (Pérez de Pedro, P. (2008):
"Acta
d’un enfilall de despropòsits. Entre 1972 i 1974, els despropòsits d’un
projecte precipitat i mal ubicat; d’un mal projecte, en definitiva. Entre 1974
i 2006, els despropòsits d’un gestió plena d’improvisacions, si més no en els
primers temps....Cal
recordar que l’ecologisme català neix amb l’abocador de Garraf.... Uns
espeleòlegs es van posar les mans al cap en saber que l’Ajuntament de Barcelona
volia abocar escombraries en un massís càrstic i ja hi vam
ser... L’abocador de Garraf tancà portes a la darreria de 2006. És un dir.
Continua emetent metà a l’engròs i conserva 25 milions de metres cúbics de
brossa només mig mineralitzada. En planta, ocupa més de 86 hectàrees (no havia
d’arribar a les 62). Dista molt d’haver mort. Anirà donant senyals de vida
durant molt de temps perquè fou un mal projecte no prou ben gestionat traduït
en una hipoteca territorial d’amortització interminable"
Per
la seva part, el Dr. Ramon Margalef
López, publicava al diari Tele-Express també el 1972,
avisava:
"El problema de la contaminación es la falta
de retorno a la naturaleza de lo que el hombre extrae de ella para sus
necesidades....extraer dinero de las basuras es una utopia. Debe enfrentarse
desde la realidad de un servicio público. Por otra parte, el
conocimiento científico nos ha de ayudar a prevenir el futuro,
anticipándonos a los acontecimientos"
El
mateix Dr. Margalef publicava al Correo Catalán del 6 de febrer de 1973,
també sobre l'abocador del Garraf: "La falta de planificación que
se padece es general". Dins la mateixa línia el Dr. Felip Soler
Sabarís, al mateix diari i data, referint-se
al mateix abocador, afegia: " Creo que sí que hay peligro
para la salud pública",
El 3 d'abril de 1974
s'inicien els primers abocaments i s'inaugura oficialment unes
setmanes després. Aquest mateix any s’organitza el IV Simpòsium de
Bioespeleologia de 1974 (Barcelona), entre les ponències presentades per
l’autor d’aquesta conferència es troba la titulada "L'abocador de brosses del Garraf i
les seves possibles conseqüències bioespeleològiques". En ella,
bàsicament es plantejaven dues hipòtesis: un emplaçament geològic
inadequat i una contaminació del medi natural derivada. Dècades més tard, al
2006, el mateix autor realitza la seva tesi doctoral a la UPC de Manresa sobre
enginyeria ambiental del abocadors complexos, prenent com a
exemple el de Vilanova i la Geltrú, i a on assaja per primera vegada al
món, i amb èxit, la extinció de la combustió interna dels abocadors amb
injecció profunda de nitrogen líquid criogènic. La tesi doctoral íntegra es
publica a l'IEP al desembre de 2020. La seva tècnica també va ser aplicada al
2020 en l'abocador de Garraf.
L’abocador del Garraf va restar en funcionament
fins l’any 2006 en que cessen els abocaments, i el 2021 es va donar per definitivament
clausurat i tancat.
Tanmateix però, el dia 11 d’octubre de 2018,
després d'un episodi de fortes pluges, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA),
exercint d’autoritat ambiental, detecta en mostres analítiques periòdiques
d’aigua de mar de bany públic, arran la desembocadura del riu subterrani de la
Falconera (a tocar del petit nucli de població de Garraf), una forta
contaminació de les aigües i prohibeix el bany a les platges i costes marines
properes . La hipòtesis és la possible contaminació derivada de l’abocador del
Garraf.
Posteriorment, el 27 de novembre de 2018 el Consell
Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), aprova i publica
una Declaració de Situació d’Emergència Ambiental,
presumptament derivada de l’abocador. Es liciten un estudis analítics i
geològics molt complexos que duraran més d'un any.
Finalment, el juny de 2021, l'AMB publica a la seva
web un voluminós estudi analític sobre els efectes de la contaminació de
l'abocador de Garraf sobre el medi ambient, que malgrat el seu eufemístic
títol: "Olors a la surgència de la Falconera. Estudi per analitzar
les causes encaminat a minimitzar el seu impacte al poble del
Garraf", reconeix per primera vegada que l'abocador de
Garraf és l'origen de la contaminació a la resta del massís del Garraf.
El tema de les conseqüències derivades de l’abocador i les solucions que
caldrà donar encara resten obertes.
El conferenciant: Josep Antoni Herrera Sancho
Doctor Enginyer Ambiental (UPC), Màster en Administració i Gestió Ambiental
del Territori (UAB), Postgrau en Instruments de Gestió del Territori (UPC),
Llicenciat en Ciències Biològiques (UB), Botànic (UB), Ex-Cap del Servei de
Medi Ambient (Aj. de Vilanova i la Geltrú), Ex-Coordinador del Parc Natural del
Garraf (Aj. de Vilanova i la Geltrú – Diputació de Barcelona), Coordinador del
Paisatge (Institut d’Estudis Penedesencs) i Vicepresident, cofundador i
investigador de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP).
Ha format part dels equips redactors dels actuals Parc del Garraf, Parc del
Foix, Parc d’Olèrdola, Parc Natural de Collserola i de l’Espai Natural de Les Deus
de Sant Quintí de Mediona. I com a especialista en paisatge, també dels
equips redactors de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i dels Consells
Comarcals, en la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès, la Carta del Paisatge del
Garraf, del Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, del
Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona i del Catàleg del Paisatge del
Penedès (en elaboració), així com dels equips de l’Estratègia del Patrimoni
Natural i la Biodiversitat de Catalunya 2030 i del Pla Estratègic Costaner
de la Regió Metropolitana de Catalunya, i del Projecte Garraf: camins,
patrimoni, natura. Des del 1986 és el Vicepresident de la Comissió
Consultiva del Parc del Garraf, representant a les institucions científiques en
nom de l’Institut d’Estudis Penedesencs.
Divendres 25 de març de 2022 doncs, a les set de la tarda, a l’Aula
Magna de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
(EPSEVG), de l’UPC, el Dr. Josep Antoni
Herrera Sancho ens parlarà de “1972-2022, cinquanta anys de
l’abocador de brosses del massís del Garraf”.
Tema força interessant per recordar allò que no hauria d’haver-se produït mai i com ara hem d’afrontar els conseqüències.
Organitza: AULA D'EXTENSIÓ UNIERSITÀRIA DE LA GENT GRAN VILANOVA I LA GELTRÚ
Col·labora: IEP
Conferència sobre la Primera República a Sant Sadurní d'Anoia
09 de juliol de 2024
FESTA DE LA RECERCA JOVE PENEDÈS – LLIURAMENT DELS PREMIS DE RECERCA PENEDÈS IEP
27 de juny de 2024
Sortida a la Trinitat de Sitges
26 de maig de 2024
Roda de premsa per parlar dels treballs presentats als Premis Penedès de treballs de Batxillerat
20 de maig de 2024