Topònim: PIQUES,
Genèric: MAS DE LES.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 18/06/2003
Notes:
Masia ruïnosa veïna de can Grau, assentada prop del camí d'Ol. a Olesa, al peu del puig de la Mola i de la serra de les Conques (Mp. 1897; Mp. 1915; Mp. Alp. 03). Amb el núm. 9 del Districte de Llevant, era un gran casal de dimensions singulars i d'aspecte molt antic situat dins d'un baluard que portava la data de 1786, sens dubte una rehabilitació. Tres grans contraforts sostenien el mas en el terreny desnivellat. Els portals adovellats, les finestres de carreus, un llarg vestíbul amb el sostre curull de plafons de guix on - entre altres símbols - s'observaven uns sols estrellats, propis de l'hermetisme, corrent espiritual aparellat a la cultura de l'alquímia, aquests detalls i les espitlleres donaven al caseriu un toc de certa bellesa. Abandonada la masia els anys seixanta del s. XX, des d'aleshores el seu estat ha empitjorat fins esdevenir una ruïna totalment envoltada d'esbarzers. Masia d'arrel ramadera, també fou una gran productora de vi. A més disposaven d'un forn de calç i d'un trull d'oli, aquest doc. l'any 1595. A les Piques havia existit una capella sota l'advocació de la Immaculada Concepció, documentada l'any 1601 (Masies del Garraf 2, 114). Posteriorment, la concessió eclesiàstica d'aquesta dedicació fou traslladada a la nova capella de la Plana Novella, l'any 1818. El mas de les Piques limita a mig. amb la demarcació de la quadra i baronia de Jafre, mitjançant la riera del Carxol, que en aquesta ocasió pren el nom de riera de Jafre. La primera notícia del mas és de l'any 1382, segons consta en un pergamí servat a la rectoria d'Ol. L'any 1420 era habitat per Guillem Font de les Piques (Doc. CPO, 6), dada que es confirma en el CAP. de 1681: "que antiquitus fuit seu dicebatur den Font" (fol. 15v), pagès que també tenia interessos a can Grau. A les acaballes del segle XV, en el mas hi vivia Guillem Balle, qui devia casar la pubilla amb el fadristern que inicià la nissaga dels Raventós, més coneguts per "de la Plana Novella olim de las Picas" (1681-Doc.can Papiol, 6), car l'any 1564 foren establerts en aquella dependència pel baró de Jafre. El primer Raventós de les Piques es doc. el 1553 en un Pere que consta en el fogatge d'aquell any. Aquest Pere fou el mateix que restà aglevat a la Plana Novella i el primer d'una tongada de Peres que foren jurats i batlles del municipi fins a mitjan s. XVII, en què la família encetà el patronímic Josep, aquest hereu el 1644 (Ressò, núm. 24, maig 96). L'any 1645 Josep Raventós arrendà les Piques al masover Parellada i des d'aleshores els Raventós restaren vinculats a la Plana Novella (APO, D.25). Vers el 1831 a les Piques hi entraren els Rovira, que hi estigueren dues o tres generacions, fins que l'any 1875 Josep Raventós va vendre les seves propietats a l'indià Pere Domènech de Sitges (R.V. 15), sense tenir en compte el domini alodial del baró, qüestió que va acabar al jutjat. El plet entre els descendents del baró i Pere Domènech finalitzà a favor dels primers. En el primer terç del s.XIX, un sanador de nom "Pau de les Piques" assistí al poeta Manuel de Cabanyes en el seu llit de mort (1833-Mis. Pen. 1995-III, 276). En el cens de l'any 1900 a les Piques hi havia els masovers Albareda-Martí, que foren succeïts per Joan Juncosa, aquest difunt el 1938. Val a dir que Domènech fou qui l'any 1887 portà l'aigua de les Piques a la Plana Novella (MANEL, ECO, núm. 4435, abril 77). L'any 1908 el mas fou adquirit juntament amb la Plana Novella i després seguí les mateixes vicissituds d'aquest darrer lloc. Darrerament, a l'entorn de la ruïna s'hi veu fer obres de restauració (2003). El nom de les Piques prové de la seva font de degotall excavada a la roca. A Xert (Baix Maestrat), hi ha un homònim del mateix origen conegut per "mas de la font de les Piques" (Onomàstica, set. 2000, pàg. 16).
Genèric: MAS DE LES.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 18/06/2003
Notes:
Masia ruïnosa veïna de can Grau, assentada prop del camí d'Ol. a Olesa, al peu del puig de la Mola i de la serra de les Conques (Mp. 1897; Mp. 1915; Mp. Alp. 03). Amb el núm. 9 del Districte de Llevant, era un gran casal de dimensions singulars i d'aspecte molt antic situat dins d'un baluard que portava la data de 1786, sens dubte una rehabilitació. Tres grans contraforts sostenien el mas en el terreny desnivellat. Els portals adovellats, les finestres de carreus, un llarg vestíbul amb el sostre curull de plafons de guix on - entre altres símbols - s'observaven uns sols estrellats, propis de l'hermetisme, corrent espiritual aparellat a la cultura de l'alquímia, aquests detalls i les espitlleres donaven al caseriu un toc de certa bellesa. Abandonada la masia els anys seixanta del s. XX, des d'aleshores el seu estat ha empitjorat fins esdevenir una ruïna totalment envoltada d'esbarzers. Masia d'arrel ramadera, també fou una gran productora de vi. A més disposaven d'un forn de calç i d'un trull d'oli, aquest doc. l'any 1595. A les Piques havia existit una capella sota l'advocació de la Immaculada Concepció, documentada l'any 1601 (Masies del Garraf 2, 114). Posteriorment, la concessió eclesiàstica d'aquesta dedicació fou traslladada a la nova capella de la Plana Novella, l'any 1818. El mas de les Piques limita a mig. amb la demarcació de la quadra i baronia de Jafre, mitjançant la riera del Carxol, que en aquesta ocasió pren el nom de riera de Jafre. La primera notícia del mas és de l'any 1382, segons consta en un pergamí servat a la rectoria d'Ol. L'any 1420 era habitat per Guillem Font de les Piques (Doc. CPO, 6), dada que es confirma en el CAP. de 1681: "que antiquitus fuit seu dicebatur den Font" (fol. 15v), pagès que també tenia interessos a can Grau. A les acaballes del segle XV, en el mas hi vivia Guillem Balle, qui devia casar la pubilla amb el fadristern que inicià la nissaga dels Raventós, més coneguts per "de la Plana Novella olim de las Picas" (1681-Doc.can Papiol, 6), car l'any 1564 foren establerts en aquella dependència pel baró de Jafre. El primer Raventós de les Piques es doc. el 1553 en un Pere que consta en el fogatge d'aquell any. Aquest Pere fou el mateix que restà aglevat a la Plana Novella i el primer d'una tongada de Peres que foren jurats i batlles del municipi fins a mitjan s. XVII, en què la família encetà el patronímic Josep, aquest hereu el 1644 (Ressò, núm. 24, maig 96). L'any 1645 Josep Raventós arrendà les Piques al masover Parellada i des d'aleshores els Raventós restaren vinculats a la Plana Novella (APO, D.25). Vers el 1831 a les Piques hi entraren els Rovira, que hi estigueren dues o tres generacions, fins que l'any 1875 Josep Raventós va vendre les seves propietats a l'indià Pere Domènech de Sitges (R.V. 15), sense tenir en compte el domini alodial del baró, qüestió que va acabar al jutjat. El plet entre els descendents del baró i Pere Domènech finalitzà a favor dels primers. En el primer terç del s.XIX, un sanador de nom "Pau de les Piques" assistí al poeta Manuel de Cabanyes en el seu llit de mort (1833-Mis. Pen. 1995-III, 276). En el cens de l'any 1900 a les Piques hi havia els masovers Albareda-Martí, que foren succeïts per Joan Juncosa, aquest difunt el 1938. Val a dir que Domènech fou qui l'any 1887 portà l'aigua de les Piques a la Plana Novella (MANEL, ECO, núm. 4435, abril 77). L'any 1908 el mas fou adquirit juntament amb la Plana Novella i després seguí les mateixes vicissituds d'aquest darrer lloc. Darrerament, a l'entorn de la ruïna s'hi veu fer obres de restauració (2003). El nom de les Piques prové de la seva font de degotall excavada a la roca. A Xert (Baix Maestrat), hi ha un homònim del mateix origen conegut per "mas de la font de les Piques" (Onomàstica, set. 2000, pàg. 16).
