Topònim: MESTRE,
Genèric: MAS D'EN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 11/02/2003
Notes:
Masia que té el número 9 del Districte de Ponent, emplaçada al SO del municipi, entre la riera de Vilafranca i el torrent de les Carreteres, limitant amb els termes de Cany. i de Sant Pere de Rib. (Mp. 1897). Restaurada durant la dècada dels anys seixanta del s. XX, passà a estatjar un restaurant que encara perdura i a la vegada es constituí en el centre d'una urbanització que porta el seu nom (núm. 510). Juntament amb can Carreres, també dita "la caseta petita" (núm. 159), era una propietat que antigament era coneguda per mas Bernic (núm. 087), que des de l'any 1591 es té constància que era d'un ribetà, "Joan Mestra per la casa y heretat dita lo Mas den Mestra" (Perg. Rectoria; ACS, D. 4), que hi tenia el seu corresponent masover (Reventós 1606/1609, Morera 1613/1617, Riba 1625/1629, Soler 1646, Carreres 1725/1771, Pascual 1867/1900). L'any 1681, el fill de Joan, Joan Mestre dels Clapers de Rib. va jurar al Priorat del Capítol de la Seu de Barcelona, posseir "lo mas Bernich" (CAP.10/11v/14) i el seu descendent constava en el cadastre de 1725: "Francisco Mestre de Ribas propietari de Casa Mestra. Casa y caseta". En la contribució de l'any 1830, Anton Mestre pagava per "Mestre de Baix y Mestre de Dal". Ja hem dit que quan es parla de la "caseta" es fa referència a can Carreres. En aquest cas, "Baix i Dalt" també fan aquesta diferenciació. La permanència humana a les dues masies ha estat garantida per l'abundància d'aigua del pou situat en el fondal (CAET, jul. 72), doll que es va ampliar amb altres pous de la urbanització (1996). A mitjan s. XIX el mas d'en Mestre passà a ser dels Ràfols dels Caus d'Avinyonet, família que encara el tenia a darreries del mil vuit - cents, però la casa ja no va canviar més de nom. Així com can Carreres era una masia ramadera, el mas d'en Mestre fou una casa de pagès vinatera. Una premsa de fusta és la decoració interior del restaurant Mas Mestre (Ressò, núm. 19, nov. 1994). Masia que té el número 9 del Districte de Ponent, emplaçada al SO del municipi, entre la riera de Vilafranca i el torrent de les Carreteres, limitant amb els termes de Cany. i de Sant Pere de Rib. (Mp. 1897). Restaurada durant la dècada dels anys seixanta del s. XX, passà a estatjar un restaurant que encara perdura i a la vegada es constituí en el centre d'una urbanització que porta el seu nom (núm. 510). Juntament amb can Carreres, també dita "la caseta petita" (núm. 159), era una propietat que antigament era coneguda per mas Bernic (núm. 087), que des de l'any 1591 es té constància que era d'un ribetà, "Joan Mestra per la casa y heretat dita lo Mas den Mestra" (Perg. Rectoria; ACS, D. 4), que hi tenia el seu corresponent masover (Reventós 1606/1609, Morera 1613/1617, Riba 1625/1629, Soler 1646, Carreres 1725/1771, Pascual 1867/1900). L'any 1681, el fill de Joan, Joan Mestre dels Clapers de Rib. va jurar al Priorat del Capítol de la Seu de Barcelona, posseir "lo mas Bernich" (CAP.10/11v/14) i el seu descendent constava en el cadastre de 1725: "Francisco Mestre de Ribas propietari de Casa Mestra. Casa y caseta". En la contribució de l'any 1830, Anton Mestre pagava per "Mestre de Baix y Mestre de Dal". Ja hem dit que quan es parla de la "caseta" es fa referència a can Carreres. En aquest cas, "Baix i Dalt" també fan aquesta diferenciació. La permanència humana a les dues masies ha estat garantida per l'abundància d'aigua del pou situat en el fondal (CAET, jul. 72), doll que es va ampliar amb altres pous de la urbanització (1996). A mitjan s. XIX el mas d'en Mestre passà a ser dels Ràfols dels Caus d'Avinyonet, família que encara el tenia a darreries del mil vuit - cents, però la casa ja no va canviar més de nom. Així com can Carreres era una masia ramadera, el mas d'en Mestre fou una casa de pagès vinatera. Una premsa de fusta és la decoració interior del restaurant Mas Mestre (Ressò, núm. 19, nov. 1994). MUNTANER 1986, n. 2457 La casa més al S de les del grup que hi ha uns 600 m al NE del lloc on s'uneixen els termes de Canyelles, Olivella i Ribes (Mp 1897, Mp 1915, Mp 1916). El nom existeix almenys des del segle XVI ("Joan Mestra, per la casa i heretat dita lo mas d'en Mestra" doc de 5.IV.1591 a l'ArxOS, Diferents papers p 4). ; BSG 153, 165, 166, 167, 168; Penedès Mp Dóna nom a una urbanització; Visions, 47, 64, 66; GGCGarraf 300, 221
Genèric: MAS D'EN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 11/02/2003
Notes:
Masia que té el número 9 del Districte de Ponent, emplaçada al SO del municipi, entre la riera de Vilafranca i el torrent de les Carreteres, limitant amb els termes de Cany. i de Sant Pere de Rib. (Mp. 1897). Restaurada durant la dècada dels anys seixanta del s. XX, passà a estatjar un restaurant que encara perdura i a la vegada es constituí en el centre d'una urbanització que porta el seu nom (núm. 510). Juntament amb can Carreres, també dita "la caseta petita" (núm. 159), era una propietat que antigament era coneguda per mas Bernic (núm. 087), que des de l'any 1591 es té constància que era d'un ribetà, "Joan Mestra per la casa y heretat dita lo Mas den Mestra" (Perg. Rectoria; ACS, D. 4), que hi tenia el seu corresponent masover (Reventós 1606/1609, Morera 1613/1617, Riba 1625/1629, Soler 1646, Carreres 1725/1771, Pascual 1867/1900). L'any 1681, el fill de Joan, Joan Mestre dels Clapers de Rib. va jurar al Priorat del Capítol de la Seu de Barcelona, posseir "lo mas Bernich" (CAP.10/11v/14) i el seu descendent constava en el cadastre de 1725: "Francisco Mestre de Ribas propietari de Casa Mestra. Casa y caseta". En la contribució de l'any 1830, Anton Mestre pagava per "Mestre de Baix y Mestre de Dal". Ja hem dit que quan es parla de la "caseta" es fa referència a can Carreres. En aquest cas, "Baix i Dalt" també fan aquesta diferenciació. La permanència humana a les dues masies ha estat garantida per l'abundància d'aigua del pou situat en el fondal (CAET, jul. 72), doll que es va ampliar amb altres pous de la urbanització (1996). A mitjan s. XIX el mas d'en Mestre passà a ser dels Ràfols dels Caus d'Avinyonet, família que encara el tenia a darreries del mil vuit - cents, però la casa ja no va canviar més de nom. Així com can Carreres era una masia ramadera, el mas d'en Mestre fou una casa de pagès vinatera. Una premsa de fusta és la decoració interior del restaurant Mas Mestre (Ressò, núm. 19, nov. 1994). Masia que té el número 9 del Districte de Ponent, emplaçada al SO del municipi, entre la riera de Vilafranca i el torrent de les Carreteres, limitant amb els termes de Cany. i de Sant Pere de Rib. (Mp. 1897). Restaurada durant la dècada dels anys seixanta del s. XX, passà a estatjar un restaurant que encara perdura i a la vegada es constituí en el centre d'una urbanització que porta el seu nom (núm. 510). Juntament amb can Carreres, també dita "la caseta petita" (núm. 159), era una propietat que antigament era coneguda per mas Bernic (núm. 087), que des de l'any 1591 es té constància que era d'un ribetà, "Joan Mestra per la casa y heretat dita lo Mas den Mestra" (Perg. Rectoria; ACS, D. 4), que hi tenia el seu corresponent masover (Reventós 1606/1609, Morera 1613/1617, Riba 1625/1629, Soler 1646, Carreres 1725/1771, Pascual 1867/1900). L'any 1681, el fill de Joan, Joan Mestre dels Clapers de Rib. va jurar al Priorat del Capítol de la Seu de Barcelona, posseir "lo mas Bernich" (CAP.10/11v/14) i el seu descendent constava en el cadastre de 1725: "Francisco Mestre de Ribas propietari de Casa Mestra. Casa y caseta". En la contribució de l'any 1830, Anton Mestre pagava per "Mestre de Baix y Mestre de Dal". Ja hem dit que quan es parla de la "caseta" es fa referència a can Carreres. En aquest cas, "Baix i Dalt" també fan aquesta diferenciació. La permanència humana a les dues masies ha estat garantida per l'abundància d'aigua del pou situat en el fondal (CAET, jul. 72), doll que es va ampliar amb altres pous de la urbanització (1996). A mitjan s. XIX el mas d'en Mestre passà a ser dels Ràfols dels Caus d'Avinyonet, família que encara el tenia a darreries del mil vuit - cents, però la casa ja no va canviar més de nom. Així com can Carreres era una masia ramadera, el mas d'en Mestre fou una casa de pagès vinatera. Una premsa de fusta és la decoració interior del restaurant Mas Mestre (Ressò, núm. 19, nov. 1994). MUNTANER 1986, n. 2457 La casa més al S de les del grup que hi ha uns 600 m al NE del lloc on s'uneixen els termes de Canyelles, Olivella i Ribes (Mp 1897, Mp 1915, Mp 1916). El nom existeix almenys des del segle XVI ("Joan Mestra, per la casa i heretat dita lo mas d'en Mestra" doc de 5.IV.1591 a l'ArxOS, Diferents papers p 4). ; BSG 153, 165, 166, 167, 168; Penedès Mp Dóna nom a una urbanització; Visions, 47, 64, 66; GGCGarraf 300, 221
