Topònim: MESQUITA,
Genèric: LA.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 02/01/2003
Notes:
Masia fins fa poc enrunada situada en el camí de can Camps a Liona, damunt del torrent de Querol (Mp. Alp. 03). Tenia el núm. 3 del Districte de Llevant i era una casa amb teulada de dos vessants. L'any 1965, tot i mig caiguda, encara hi vivia un home solitari, però dos anys després ja estava abandonada i oberta. Figura en els mapes publicats des de l'any 1897. Antigament s'havia conegut per mas Torregassa, com a casa del Forn (núm. 346) entre 1729 i 1848: "Joan Rigol de la casa del Forn" i, també, per "la Barraca" (núm. 068) l'any 1814: "Joan Rigol de la Barraca". La seva vellúria la demostraven els contraforts de la seva façana. La primera vegada que es documenta amb el nom de "la Mesquita" és l'any 1817: "Joan Rigol de la Masquita" (APO, LC. 22), és a dir, que segons els de can Pau Olivella - propietaris de la masia - el mateix pagès tenia tres noms de procedència per a una mateixa llar, la qual, fins a l'any 1780 s'havia documentat per mas Torregassa, denominació oblidada a partir d'aleshores. En la contribució de l'any 1830 es constata que allí existien dues cases, "la Mesquita" i "el Forn" (CAD. 25/26). Els Rigol de "las Casas del Forn" (APO, LC. 20) foren masovers de la Mesquita fins ben entrat el s. XX, portant les vinyes de l'indret, collint raïm que premsaven a la masia, elaborant vi que posaven en cups i en bótes de casa seva, per acabar afrontant la plaga de la fil-loxera, que aportà temps difícils a la pagesia vitivinícola. L'any 1992, ens van informar que la Mesquita havia estat adquirida per la Diputació. No tenim constància de la seva rehabilitació. El mot "mesquita" - que es repeteix com a nom de lloc a Sitges i a Vilanova -, no té cap relació amb la fe musulmana, sinó que es refereix als sinònims "femta", "fems" i "adob". De fet, la "mesquita" és el "conjunt de substàncies que hom treu dels dipòsits de les comunes i que serveixen per a adobar els camps" (G.E.C., núm. 10, pàg. 8). Per "donar mesquita" hom volia dir "tirar latrina a les terres de conreu per a adobar-les" (Esteve FÀBREGAS, "Dic. de veus populars i marineres", pàg.146, 1985). Aquests conceptes responen a la prohibició que antigament hi havia de "fer bassa d'aigua tocant a la paret del veí sense construir contraparet, ja que era la bassa on es posaven els fems per adobar els conreus i d'on s'extreia la mesquita" (Marc - Aureli VILA, "La vida i l'economia, s. XIII a XVII", pàg.27). I ja sabem que eren els fems: excrements, colomasa, establada i gallinasa, productes evacuats en totes les masies que vivien del camp i del bestiar (V.C. a CAET, juny 1990). La nostra Mesquita devia ser el femer dels Pau Olivella. BSG 151, 152; GGCGarraf 300
Genèric: LA.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 02/01/2003
Notes:
Masia fins fa poc enrunada situada en el camí de can Camps a Liona, damunt del torrent de Querol (Mp. Alp. 03). Tenia el núm. 3 del Districte de Llevant i era una casa amb teulada de dos vessants. L'any 1965, tot i mig caiguda, encara hi vivia un home solitari, però dos anys després ja estava abandonada i oberta. Figura en els mapes publicats des de l'any 1897. Antigament s'havia conegut per mas Torregassa, com a casa del Forn (núm. 346) entre 1729 i 1848: "Joan Rigol de la casa del Forn" i, també, per "la Barraca" (núm. 068) l'any 1814: "Joan Rigol de la Barraca". La seva vellúria la demostraven els contraforts de la seva façana. La primera vegada que es documenta amb el nom de "la Mesquita" és l'any 1817: "Joan Rigol de la Masquita" (APO, LC. 22), és a dir, que segons els de can Pau Olivella - propietaris de la masia - el mateix pagès tenia tres noms de procedència per a una mateixa llar, la qual, fins a l'any 1780 s'havia documentat per mas Torregassa, denominació oblidada a partir d'aleshores. En la contribució de l'any 1830 es constata que allí existien dues cases, "la Mesquita" i "el Forn" (CAD. 25/26). Els Rigol de "las Casas del Forn" (APO, LC. 20) foren masovers de la Mesquita fins ben entrat el s. XX, portant les vinyes de l'indret, collint raïm que premsaven a la masia, elaborant vi que posaven en cups i en bótes de casa seva, per acabar afrontant la plaga de la fil-loxera, que aportà temps difícils a la pagesia vitivinícola. L'any 1992, ens van informar que la Mesquita havia estat adquirida per la Diputació. No tenim constància de la seva rehabilitació. El mot "mesquita" - que es repeteix com a nom de lloc a Sitges i a Vilanova -, no té cap relació amb la fe musulmana, sinó que es refereix als sinònims "femta", "fems" i "adob". De fet, la "mesquita" és el "conjunt de substàncies que hom treu dels dipòsits de les comunes i que serveixen per a adobar els camps" (G.E.C., núm. 10, pàg. 8). Per "donar mesquita" hom volia dir "tirar latrina a les terres de conreu per a adobar-les" (Esteve FÀBREGAS, "Dic. de veus populars i marineres", pàg.146, 1985). Aquests conceptes responen a la prohibició que antigament hi havia de "fer bassa d'aigua tocant a la paret del veí sense construir contraparet, ja que era la bassa on es posaven els fems per adobar els conreus i d'on s'extreia la mesquita" (Marc - Aureli VILA, "La vida i l'economia, s. XIII a XVII", pàg.27). I ja sabem que eren els fems: excrements, colomasa, establada i gallinasa, productes evacuats en totes les masies que vivien del camp i del bestiar (V.C. a CAET, juny 1990). La nostra Mesquita devia ser el femer dels Pau Olivella. BSG 151, 152; GGCGarraf 300
