Topònim: BARGALLÓ,
Genèric: MAS.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 29/04/2002
Notes:
Masia del Districte de Llevant o Part de Dalt, situada en el camí de Jafre, a pon. de les cases de Liona (Mp. Alp. 03). Des de l'any 1867 té el núm. 4 (AMO, V.0). Deshabitada el 1965, fou oberta de nou amb el nom de son Siurell (núm. 800), denominació que no va tenir acceptació popular (Mp. Pedraforca, 78; MUNT.86, núm. 2673). La primera notícia dels Bargalló d'Ol. és de l'any 1296, quan Ferrer "Bargayoni" és testimoni de la venda del mas d'en Cabot del Castell Nou (MASM, PER/0115). El mas Bargalló ja existia el 1334 quan els Cabot van vendre als Messeguer una terra de la coma d'Orriols (font Cabota?), que limitava amb l'honor de Pere "Bargayó de mansibus" i amb Ferrer Torragaça (La Mesquita) (MASM, PER/0118). Aquesta apreciació es confirma l'any 1549 amb l'expressió "Alter vero mansis. .fuit antiquitus den Bargalló" (PCS, núm. 7). Pere torna a doc. entre 1340 i 1343 (MASM, PER/0116 i 0123). Bonanat "Bargayó" l'any 1358 (MASM, PER/0119) i Guillem Bargalló el 1429 (MASM, PER/0117). Desapareguts els Bargalló, en el fogatge de 1497 apareix el batlle Joan Reventós, origen d'un nou llinatge en el mas Bargalló fins a l'any 1612, quan morí el darrer Joan i el succeí la pubilla Magdalena (APO, D.6-9). Aquesta hereva, l'any 1621 ja estava casada amb Anton Alegret de Carro de La Geltrú (CAP.1681, 61), que passà a ser l'amo (PCS, núm. 1/6-1622), mentre els oncles Reventós quedaven de masovers, Miquel el 1625 (APO,D.15) i Joan el 1636 (APO,D.21). En el capbreu de 1681 els Alegret de Carro declararen posseir "Domum sive mansum antiquitus vocatum lo mas Bargalló" (Ídem.31 i 61) i els honors que foren de Joan Reventós (Ídem.32v), propietats que l'any 1725 eren de Maria Alegret de Carro (AMO,C.1-2), casada amb Francesc Ballester de Vilanova (AMO,C.5A-1729). Després de Francesc Ballester i Alegret (ACS, D.19-1783) i de Josep Ballester (AMO,C.23-1790), el mas Bargalló va passar a ser de Marià Carbonell i Mestre (Doc. CPO, 56-1850) i de Miquel Bertran (AMO,1-1870). En el Nomen. 1860 figura com "El Mas Bargalló". Es troba en mapes a partir de darreries del s. XIX. Una casa del poble és coneguda per "cal Bargalló" o ca l'Emília, on hi havia l'únic telèfon d'Olivella (Quaranta anys, 24/27). Ramonet de cal Bargalló és amic d'en Perot d'Olivella en un conte per a Olivella, publicat l'any 2001. El bargalló és la palmereta autòctona "Chamaerops humilis", molt abundant en el Garraf. En altres contrades en diuen "margalló" (V. "El mas Bargalló d'Olivella i el bargalló garrafenc", a Ressò núm. 18, octubre 1994). MUNTANER 1986, n. 2145 La casa més a l'O de les dues que formen el conjunt d'Aliona (Mp 1897, Mp 1915). El nom del mas és, almenys, del segle XVI i hi ha indicis que el nom pogués venir del d'un propietari ("alter vero mansus... fuit antiquitus d'en Bargalló" doc de 14.X.1549 a l'ArxOS perg 7; "Joan Functós del mas Bergalló" doc de 5.IV.1591 a l'ArxOS, Diferents papers p 3). L'amo actual ha intentat canviar el nom tradicional pel de Son Siurell sense, però, acceptació popular (c. p.).
Genèric: MAS.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 29/04/2002
Notes:
Masia del Districte de Llevant o Part de Dalt, situada en el camí de Jafre, a pon. de les cases de Liona (Mp. Alp. 03). Des de l'any 1867 té el núm. 4 (AMO, V.0). Deshabitada el 1965, fou oberta de nou amb el nom de son Siurell (núm. 800), denominació que no va tenir acceptació popular (Mp. Pedraforca, 78; MUNT.86, núm. 2673). La primera notícia dels Bargalló d'Ol. és de l'any 1296, quan Ferrer "Bargayoni" és testimoni de la venda del mas d'en Cabot del Castell Nou (MASM, PER/0115). El mas Bargalló ja existia el 1334 quan els Cabot van vendre als Messeguer una terra de la coma d'Orriols (font Cabota?), que limitava amb l'honor de Pere "Bargayó de mansibus" i amb Ferrer Torragaça (La Mesquita) (MASM, PER/0118). Aquesta apreciació es confirma l'any 1549 amb l'expressió "Alter vero mansis. .fuit antiquitus den Bargalló" (PCS, núm. 7). Pere torna a doc. entre 1340 i 1343 (MASM, PER/0116 i 0123). Bonanat "Bargayó" l'any 1358 (MASM, PER/0119) i Guillem Bargalló el 1429 (MASM, PER/0117). Desapareguts els Bargalló, en el fogatge de 1497 apareix el batlle Joan Reventós, origen d'un nou llinatge en el mas Bargalló fins a l'any 1612, quan morí el darrer Joan i el succeí la pubilla Magdalena (APO, D.6-9). Aquesta hereva, l'any 1621 ja estava casada amb Anton Alegret de Carro de La Geltrú (CAP.1681, 61), que passà a ser l'amo (PCS, núm. 1/6-1622), mentre els oncles Reventós quedaven de masovers, Miquel el 1625 (APO,D.15) i Joan el 1636 (APO,D.21). En el capbreu de 1681 els Alegret de Carro declararen posseir "Domum sive mansum antiquitus vocatum lo mas Bargalló" (Ídem.31 i 61) i els honors que foren de Joan Reventós (Ídem.32v), propietats que l'any 1725 eren de Maria Alegret de Carro (AMO,C.1-2), casada amb Francesc Ballester de Vilanova (AMO,C.5A-1729). Després de Francesc Ballester i Alegret (ACS, D.19-1783) i de Josep Ballester (AMO,C.23-1790), el mas Bargalló va passar a ser de Marià Carbonell i Mestre (Doc. CPO, 56-1850) i de Miquel Bertran (AMO,1-1870). En el Nomen. 1860 figura com "El Mas Bargalló". Es troba en mapes a partir de darreries del s. XIX. Una casa del poble és coneguda per "cal Bargalló" o ca l'Emília, on hi havia l'únic telèfon d'Olivella (Quaranta anys, 24/27). Ramonet de cal Bargalló és amic d'en Perot d'Olivella en un conte per a Olivella, publicat l'any 2001. El bargalló és la palmereta autòctona "Chamaerops humilis", molt abundant en el Garraf. En altres contrades en diuen "margalló" (V. "El mas Bargalló d'Olivella i el bargalló garrafenc", a Ressò núm. 18, octubre 1994). MUNTANER 1986, n. 2145 La casa més a l'O de les dues que formen el conjunt d'Aliona (Mp 1897, Mp 1915). El nom del mas és, almenys, del segle XVI i hi ha indicis que el nom pogués venir del d'un propietari ("alter vero mansus... fuit antiquitus d'en Bargalló" doc de 14.X.1549 a l'ArxOS perg 7; "Joan Functós del mas Bergalló" doc de 5.IV.1591 a l'ArxOS, Diferents papers p 3). L'amo actual ha intentat canviar el nom tradicional pel de Son Siurell sense, però, acceptació popular (c. p.).
