Notes: Masia de tipus basilical que té el núm. 21 del Districte de Ponent i està assentada dalt d'un turonet de la urbanització que porta el seu nom, vora el terme d'Olèrdola, amb entrada per la carretera de Sant Pere Molanta (Mp. 1897; Mp. Montblanc). La vella masia de can Surià té els seus orígens en un pagès de l'Arboçar, parròquia de Sant Pere Molanta, pagès que tenia terres en el municipi d'Olivella. Les primeres notícies d'aquest Surià són de l'any 1639 (APO, D.23), però de la masia no es té referència fins al 1732, tot i que podria ésser anterior. En aquell temps hi vivia Josep Surià, que més tard fou batlle d'Olivella. Des d'aleshores, diverses generacions es van succeir en la "Casa Surià" i a partir de 1859 es té constància de dues cases: l'Apartament d'en Surià i el més llunyà Maset d'en Surià, que formen el conjunt oficial de can Surià, caseriu que inclou "la Casa nova d'en Surià" (1860). De darreries del s. XIX, tenim sospites que la vídua Paula de Surià tenia problemes econòmics i féu alguna transacció amb Pau Massana (AMO, 1/2), mentre posava masovers en la masia. En el cens de l'any 1900, aquests masovers eren la família Fuster - Robert, dels quals en sabem quelcom fins al 1914. El 1921 can Surià encara era d'Antònia Surià (AHV-Jutjat, U.7), però el 1951 ja la posseïa el senyor Saumell (ACC, 5).. L'any 1966 s'aprovà la urbanització Can Surià o Alturas de Sitges (AHV-Ajunt. U.2) i la masia passà a centre de l'esmentada colònia.