Notes: Masia de la demarcació de Jafre assentada en el camí de Sitges a la Plana Novella, al peu del turó de les Llenties (Mp. 1897; Mp. 1970; Mp. top. full 448-1-2; Mp. Alp. 03). Abans de la seva restauració era una casa amb baluard, de teulada de dos vessants sobre la façana, aquesta amb rellotge de sol. Disposava de forn de coure el pa i de celler. Es comenta que era un mas ramader. La primera dada d'aquest topònim és de l'any 1681, quan s'esmenta la "montaña llamada d'en Morsell" (Doc. Can Papiol), expressió que fa pensar en un nom de persona (MUNT.86, núm. 2489), però tracta de l'única referència d'aquesta possibilitat, car gairebé sempre s'empra només la preposició "de". Al llarg del temps, es doc. majorment amb la grafia Morsell (de 1828 a 1897 i de 1913 a 2002), però també amb la forma fonètica "Mursell" (de 1889 a 1943) i algunes variants com "Morusell" (1851), "Murusell" (1882), "Murxell" (1890), "Murgell" (1919 i 1932) i "Musell" (1969). La paraula morsell sembla que vol dir "mos de menjar", gal-licisme derivat de mordre, mossegar (COROMINES, DECat. V, 785). Aquesta interpretació abona la hipòtesi en el sentit d'un antropònim en la casa i tal vegada es tractaria d'un renom. Com a curiositat, cal dir que en el municipi de Begues, al N del poble, vora el límit amb el de Vallirana, hi ha la cova del Morsell (Mp. Alp. Cavitat núm. 91). Propietat del baró de Jafre, durant el segle XIX la masoveria del Morsell era portada per la família Paretas (1828-APO, LC, 11; 1870-AMO, 2) i en el cens de l'any 1900 hi havia els Raventós - Fuster, que encara hi vivien l'any 1943. Després de restar el mas unes dècades abandonat, l'any 1973 s'aprovava el Pla Parcial "Mas Morsell", origen de la Urbanització Mas Morsell (Mp. Alp. 86), que no va prosperar. Aquesta masia ha donat nom a la creu del Morsell, el fondo gran del Morsell i el puig i serra del Morsell.