Notes: Llogaret que formava part dels Masets de Jafre, caseriu situat a pon. de l'actual nucli despoblat de l'agregat de Jafre, en el camí que va a Ol., (Mp. 1897; Mp. 1915; Mp. Alp. 03). Abandonat fa dècades, constava de tres o quatre edificis agrupats que tenien el núm. 1 del Districte. Mentre el Maset de Baix, "de Jafra", era del baró, el Maset de Dalt, "de Liona", va pertànyer a can Suriol. Així, el de Baix, en el s. XVIII es doc. com "Maset del Baró de Jafra" (1774-APO, LC. 9) i no es llegeix "de Baix" fins a l'any 1820 (APO, LC. 11). En el cens de l'any 1851 figuren els dos: "Casa Maset de Dal" de Pablo Raventós i "Casa Maset de Baix" de Ramona Torrents, vídua del baró (Doc. CPO, 48). La masoveria del Maset de Baix comença a documentar a partir de l'any 1774. Per la casa van passar les famílies Reventós, Pujol i Marcer, entre altres, fins que fou tancada la masia l'any 1942 (MANEL, ECO, núm. 4742, 1983). Els anys setanta del s. XX l'edifici ja estava molt enrunat. MUNTANER 1986, n. 2444 Casa situada 100 m al N de la riera de Jafre i 300 m a l'E de la línia de terme entre Ribes i Olivella (Goigs 1882 amb la forma "el Maset", si bé ha de ser el de Baix, perquè més endavant s'hi esmenta clarament el Maset de Dalt; Mp 1897, Mp 1915, Mp 1916). Avui està deshabitada i semienrunada (c. p.). El seu nom fa referència al fet d'estar situat en un nivell més baix que no el Maset de Dalt.
El MASET DE BAIX: S'hi va viure fins el 1946 o 47 ((Rosa) encara que Eco 4742 diu que fins 1942), i hi vivia la família Marcer Raventós (id); GGCGarraf 300