Topònim: LIONA,
Genèric: MAS DE.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 05/09/2002
Notes:
Aquesta masia té el número 5 de la Part de Dalt o Districte de Llevant i està situada a la part E del seu veí mas Bargalló, formant amb aquest darrer una agrupació de cases en el camí d'Ol. a Rib. Edifici de dues vivendes separades, té un rellotge de sol a la façana amb la inscripció "Lliona". Antigament es documentava Aliona (V. núm. 015), que és femení d'Alió, patronímic llatí derivat del nom personal "Allius", que a partir de l'any 849 es doc. "Alló" i variants. El nom Alió apareix l'any 981 (RAC, I, 101), mentre que Aliona surt el 974 (Dip. Manresa, núm. 103). En mapes de fa poques dècades es llegia "Mas d'Alions", però l'actual Mp. FMTN posa "Mas Aliona" i el Mp. Alp. 03 "l'Aliona". Com sigui que en els mapes gairebé sempre figura per "Liona", forma més coneguda a Ol., hem escollit aquesta grafia en fer-hi la descripció. Els olivellencs saben que en "Joanot de Liona" és amic d'en Perot d'Olivella, en el conte de l'any 2001. De fet, des dels primers textos s'alterna la forma Liona i Aliona, però aquesta última sembla que ha de ser la primitiva, ja que l'altra s'explica per elisió de la "a" inicial en contacte amb l'article femení, però no les formes "de Aliona" en cas contrari. El mot Liona s'imposà a finals del s. XIX (MUNT.86, núm. 2117). La masia es doc. per primera vegada l'any 1538 quan: "Bartolomeus Balle, agricultor heres et propietarius mansi de Liona", venia un censal a Joan Roig de la Serra de Rib. (ACS, per. núm. 3). Dos anys després, "Bartholomeus Balle agricultori mansi de Aliona", venia altre censal a Vicenç Vallès de Lavit (ACS, per. núm. 2). Això vol dir que la masia ja existia abans. De fet, la nissaga dels Batlle d'Olivella - procedents d'Olesa de Bonesvalls - es remunta a l'any 1477 amb Joan , aleshores propietari de terres a llev. i mig. del mas Torregassa (la Mesquita) , però no s'esmenta el nom d'aquestes terres (MASM, PER/0134). Aquest mateix Joan Batlle consta en el fogatge de l'any 1497 (Cens, J.IGLÉSIES, 219), ço que vol dir que vivia en una casa censada, una de les vuit que restaven a Ol., però tampoc es diu el seu nom. Entre una data i altra, es té notícia d'un "Petro Batle agricultoris hospitalis de cervilione", parròquia de Sant Joan d'Olesa (MASM ,PER/0204), que vinculem amb la masia de la Gavarra, però també relacionat amb els d'Ol. El 1509 (?), un fill de Pere, Carles Batlle, pagès de Sant Sadurní, atorgava a Antoni Reventós i la seva muller Agnès del terme d'Ol., una àpoca de dot que s'havia escripturat per Pere , fill de Josuè Batlle i de Beneta, del terme d'Ol. (ACS, per. núm. 4), demostrant una pretèrita vinculació dels Batlle a Olivella. De l'any 1548 són els capítols matrimonials d'Antoni Reventós, fill de Bernat i Eulàlia, amb Agnès Batlle, filla del difunt Bartomeu - segurament fill del primer Joan - i d' Elisabet, tots d'Ol. La núvia era germana d'altre Joan, que juntament amb l'oncle Antoni Batlle de Masquefa i Ponç Batlle d'Olesa, els donaren els béns dels pares a la casa d'Ol., anomenada "lo mas de Alion de Balle", renunciant Joan a l'heretat a canvi de la legítima, però si moria sense fills passaria tot al dit germà. Antoni Reventós era natural de la Bardera (Subirats), que iniciava així el seu cognom al mas de Liona. Testimonis foren, entre altres, l'esmentat Joan Batlle i Bernat Batlle del mas Ferrer (can Martí) (ACS, B.1). Com podem comprovar, aquests capítols no s'ajusten amb l'atorgament de dot de l'any 1509 de més amunt, però confirmen l'arribada de Reventós a l'antic mas dels Batlle, que ja consta com a propietari en el fogatge del 1553 (IGLÉSIES, 397). L'Antoni i la seva muller Agnès, l'any 1580 casaren la filla Magdalena amb Miquel Grau de la veïna masia de Begues (ACS, per. núm. 8) i, el 1584, el cunyat Joan Batlle tenia negocis amb Vilanova de Cubelles (Arx. Not. 4-AHM). A partir d'aleshores existeix gran abundància de dades dels Reventós - que acabaran essent Raventós - i de la masia de Liona o Aliona. D'entrada, l'hereu d'Antoni i Agnès es va dir Bartomeu (1591-APO, C.2), amb el prenom de l'avi Batlle. Bartomeu, que ja era difunt l'any 1611(AMV, Reg. 2999), fou succeït per Jaume, doc. des del 1621com a fill de la vídua Joanna Reventosa d' 'Aliona' (1612-APO, D.9) o de 'Liona' (1613-APO, D.10). L'hereu morí jove, deixant sa mare altra vegada com a mestressa de la casa (1621-PCS, núm. 1), car fou establerta de nou al mas "de na Liona" (1622-ACS, B.2), fins que fou substituïda per la nora, la vídua Magdalena (1634-APO, D.20) i pel seu nét Jaume (1637-APO, D.22), ostentant aquest i els seus descendents diversos càrrecs municipals, des de jurats a batlles d'Olivella. L'any 1662, els "Soriol" del mas de la Roca feia temps que tenien problemes econòmics i devien diners a Jaume Reventós de Liona, que finalment es féu càrrec de les propietats de la Roca en arrendament (APO, D.30). Fou el seu fill Antoni qui adquirí definitivament el mas de la Roca a Ramon Suriol per més de quatre mil lliures (1678-ACS, B.6), i uní les dues propietats. L'any 1681 Antoni Reventós d' 'Aliona' es va veure obligat a confessar en el capbreu del Priorat de les Verges, - que tenia el domini i senyoria d'Olivella -, declarant ser propietari del "Domo sive manso que antiquitus vocabatur lo mas de na Liona", que fou de Bartomeu Batlle (fol.31v/32v) i també confessà posseir el "mas de la Rocha , antigament de Ramon Soriol" (CAP.3/4v/13), que passà a ser la seva nova residència: "Antoni Reventós de Aliona, ara habitant en la casa que posseheix en lo Mas de la Roca" (1687-APO, C.10). En el s. XVIII, l'hereu seguia vivint en el mas de la Roca i el seu germà en el mas de Liona (1754-ACS, Ap.6/7), masoveria que tot i essent de la Roca, era portada per la nova branca dels Reventós d' 'Aliona' o 'Liona', car així eren coneguts aleshores per tothom. En la relació de les masies del nou Districte de Llevant (1867), és la darrera vegada que llegim "Aliona". Feia poc que els amos de can Suriol havien inventariat l'heretat d'Aliona, que constava d'una casa, pati, era, corral, bassa i les terres del "fondo de davant, de Camps, de la Font i camp de les pedres" (1864-ACS, M.11). Problemes econòmics van derivar en la hipotèticament de Liona (1889-ACS, M.19) i més tard la pèrdua de la finca. Entre els masovers del s. XX cal mencionar la família Camps, l'hereu dels quals era conegut a Vilanova pel "Ros de Liona", que hi portava llenya per als forners. El 1955 morí Pere Camps i Camps, que ja tenia 70 anys.
Genèric: MAS DE.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 05/09/2002
Notes:
Aquesta masia té el número 5 de la Part de Dalt o Districte de Llevant i està situada a la part E del seu veí mas Bargalló, formant amb aquest darrer una agrupació de cases en el camí d'Ol. a Rib. Edifici de dues vivendes separades, té un rellotge de sol a la façana amb la inscripció "Lliona". Antigament es documentava Aliona (V. núm. 015), que és femení d'Alió, patronímic llatí derivat del nom personal "Allius", que a partir de l'any 849 es doc. "Alló" i variants. El nom Alió apareix l'any 981 (RAC, I, 101), mentre que Aliona surt el 974 (Dip. Manresa, núm. 103). En mapes de fa poques dècades es llegia "Mas d'Alions", però l'actual Mp. FMTN posa "Mas Aliona" i el Mp. Alp. 03 "l'Aliona". Com sigui que en els mapes gairebé sempre figura per "Liona", forma més coneguda a Ol., hem escollit aquesta grafia en fer-hi la descripció. Els olivellencs saben que en "Joanot de Liona" és amic d'en Perot d'Olivella, en el conte de l'any 2001. De fet, des dels primers textos s'alterna la forma Liona i Aliona, però aquesta última sembla que ha de ser la primitiva, ja que l'altra s'explica per elisió de la "a" inicial en contacte amb l'article femení, però no les formes "de Aliona" en cas contrari. El mot Liona s'imposà a finals del s. XIX (MUNT.86, núm. 2117). La masia es doc. per primera vegada l'any 1538 quan: "Bartolomeus Balle, agricultor heres et propietarius mansi de Liona", venia un censal a Joan Roig de la Serra de Rib. (ACS, per. núm. 3). Dos anys després, "Bartholomeus Balle agricultori mansi de Aliona", venia altre censal a Vicenç Vallès de Lavit (ACS, per. núm. 2). Això vol dir que la masia ja existia abans. De fet, la nissaga dels Batlle d'Olivella - procedents d'Olesa de Bonesvalls - es remunta a l'any 1477 amb Joan , aleshores propietari de terres a llev. i mig. del mas Torregassa (la Mesquita) , però no s'esmenta el nom d'aquestes terres (MASM, PER/0134). Aquest mateix Joan Batlle consta en el fogatge de l'any 1497 (Cens, J.IGLÉSIES, 219), ço que vol dir que vivia en una casa censada, una de les vuit que restaven a Ol., però tampoc es diu el seu nom. Entre una data i altra, es té notícia d'un "Petro Batle agricultoris hospitalis de cervilione", parròquia de Sant Joan d'Olesa (MASM ,PER/0204), que vinculem amb la masia de la Gavarra, però també relacionat amb els d'Ol. El 1509 (?), un fill de Pere, Carles Batlle, pagès de Sant Sadurní, atorgava a Antoni Reventós i la seva muller Agnès del terme d'Ol., una àpoca de dot que s'havia escripturat per Pere , fill de Josuè Batlle i de Beneta, del terme d'Ol. (ACS, per. núm. 4), demostrant una pretèrita vinculació dels Batlle a Olivella. De l'any 1548 són els capítols matrimonials d'Antoni Reventós, fill de Bernat i Eulàlia, amb Agnès Batlle, filla del difunt Bartomeu - segurament fill del primer Joan - i d' Elisabet, tots d'Ol. La núvia era germana d'altre Joan, que juntament amb l'oncle Antoni Batlle de Masquefa i Ponç Batlle d'Olesa, els donaren els béns dels pares a la casa d'Ol., anomenada "lo mas de Alion de Balle", renunciant Joan a l'heretat a canvi de la legítima, però si moria sense fills passaria tot al dit germà. Antoni Reventós era natural de la Bardera (Subirats), que iniciava així el seu cognom al mas de Liona. Testimonis foren, entre altres, l'esmentat Joan Batlle i Bernat Batlle del mas Ferrer (can Martí) (ACS, B.1). Com podem comprovar, aquests capítols no s'ajusten amb l'atorgament de dot de l'any 1509 de més amunt, però confirmen l'arribada de Reventós a l'antic mas dels Batlle, que ja consta com a propietari en el fogatge del 1553 (IGLÉSIES, 397). L'Antoni i la seva muller Agnès, l'any 1580 casaren la filla Magdalena amb Miquel Grau de la veïna masia de Begues (ACS, per. núm. 8) i, el 1584, el cunyat Joan Batlle tenia negocis amb Vilanova de Cubelles (Arx. Not. 4-AHM). A partir d'aleshores existeix gran abundància de dades dels Reventós - que acabaran essent Raventós - i de la masia de Liona o Aliona. D'entrada, l'hereu d'Antoni i Agnès es va dir Bartomeu (1591-APO, C.2), amb el prenom de l'avi Batlle. Bartomeu, que ja era difunt l'any 1611(AMV, Reg. 2999), fou succeït per Jaume, doc. des del 1621com a fill de la vídua Joanna Reventosa d' 'Aliona' (1612-APO, D.9) o de 'Liona' (1613-APO, D.10). L'hereu morí jove, deixant sa mare altra vegada com a mestressa de la casa (1621-PCS, núm. 1), car fou establerta de nou al mas "de na Liona" (1622-ACS, B.2), fins que fou substituïda per la nora, la vídua Magdalena (1634-APO, D.20) i pel seu nét Jaume (1637-APO, D.22), ostentant aquest i els seus descendents diversos càrrecs municipals, des de jurats a batlles d'Olivella. L'any 1662, els "Soriol" del mas de la Roca feia temps que tenien problemes econòmics i devien diners a Jaume Reventós de Liona, que finalment es féu càrrec de les propietats de la Roca en arrendament (APO, D.30). Fou el seu fill Antoni qui adquirí definitivament el mas de la Roca a Ramon Suriol per més de quatre mil lliures (1678-ACS, B.6), i uní les dues propietats. L'any 1681 Antoni Reventós d' 'Aliona' es va veure obligat a confessar en el capbreu del Priorat de les Verges, - que tenia el domini i senyoria d'Olivella -, declarant ser propietari del "Domo sive manso que antiquitus vocabatur lo mas de na Liona", que fou de Bartomeu Batlle (fol.31v/32v) i també confessà posseir el "mas de la Rocha , antigament de Ramon Soriol" (CAP.3/4v/13), que passà a ser la seva nova residència: "Antoni Reventós de Aliona, ara habitant en la casa que posseheix en lo Mas de la Roca" (1687-APO, C.10). En el s. XVIII, l'hereu seguia vivint en el mas de la Roca i el seu germà en el mas de Liona (1754-ACS, Ap.6/7), masoveria que tot i essent de la Roca, era portada per la nova branca dels Reventós d' 'Aliona' o 'Liona', car així eren coneguts aleshores per tothom. En la relació de les masies del nou Districte de Llevant (1867), és la darrera vegada que llegim "Aliona". Feia poc que els amos de can Suriol havien inventariat l'heretat d'Aliona, que constava d'una casa, pati, era, corral, bassa i les terres del "fondo de davant, de Camps, de la Font i camp de les pedres" (1864-ACS, M.11). Problemes econòmics van derivar en la hipotèticament de Liona (1889-ACS, M.19) i més tard la pèrdua de la finca. Entre els masovers del s. XX cal mencionar la família Camps, l'hereu dels quals era conegut a Vilanova pel "Ros de Liona", que hi portava llenya per als forners. El 1955 morí Pere Camps i Camps, que ja tenia 70 anys.
