Notes: Aquesta antiga masia és pràcticament una casa del nucli d'Ol., ja que està situada sota l'església parroquial, damunt la pujada de la carretera d'accés al poble. Des de l'any 1867 porta el número 1 del Districte de Ponent (V.C. 1990). La seva vella façana està orientada vers el nord i més aviat és ombrívola. Un contrafort aguanta la part més ponentina de l'edifici, donant-li un aspecte fortificat. A partir de l'any 1997 s'ha restaurat la façana i s'ha rehabilitat la casa, que serva dues arcades gòtiques. Can Martí és un dels masos que sorgí prop del Castell nou, fortalesa que començà a construir-se l'any 1164. Can Martí té una llarga història. Va començar per dir-se mas d'en Ferrer (núm. 319), seguidament mas de Bernat Batlle (núm. 60) i a continuació mas Martí - durant un temps també l'anomenaren can Pasqual -, per acabar amb l'actual can Martí en el s. XVIII. El cognom Ferrer es remunta a l'any 1277. En el fogatge de l'any 1553 la casa ja era habitada per Bernat Batlle, recordat en doc. posteriors en "honors de Pau Martí que foren de Bernat Batlle"(1621-ACC,9; 1733-ACC,12/1315). L'any 1591, Pau Martí vivia "en la casa i heretat de Aldonsa muller sua" (APO,C.2), segurament filla d'en Batlle. El 1635, el pagès Josep Rossell feia de testimoni i deia viure en "casa de Pau Martí" (APO, D.20). Dècades després, es fa menció dels "honors que foren de Bernat Balle i antigament de Joan Ferrer", com també es llegeix "Bernat Balle que fou del mas de Ferrer" (CAP.1681, fol.36). Aleshores, i des de l'any 1664, el mas d'en Ferrer era dels Claramunt, veurem el perquè. El 1661 Pau Martí ja administrava l'heretat conjuntament amb el seu nebot Isidre Claramunt, al qual li traspassà totalment el 1664, poc abans de morir (1665-APO,D.29; ACC, 6). La viuda de Pau Claramunt - descendent d'Isidre - va vendre el mas Ferrer als Falç de Sitges l'any 1748 (ACC,19), documentant-se encara com Ferrer fins a l'any 1773 (ACC,19 a 24), però que a partir del 1758 ja era coneguda per "casa Martí" (CAD.17). Mes, fins a l'any 1800, a la vegada la masia fou anomenada popularment per "casa Pasqual", ja que de fet era aquesta família la que hi habitava sempre i feia vida social a Olivella - com administradors de l'altar del Roser, de l'Obra de l'església - (APO,LC.5). El cert és que el nom de casa Martí, tot i que hi passaren diversos masovers (Almirall, Bertran, Martí de la Taverna, Rigual, Duran, etc.), quedà per a la posteritat. Finalment, la propietat passà a l'heretat de can Suriol (Nat. Ol. núm. 2, jul.2002).