Topònim: BATLLEVELL,
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 05/02/2007
Notes:
Gelida Demarcació de Sant Salvador.; Penedès Mp. Vida Rural 2b, 2c, 3a (Batllevell) (fotografia) Nota: denominació antiga "Baulús". Francesc Bertran, senyor de Gelida, establí a Guillem Prats amb data 16-09-1379 tres masos anomenats de la Llena, Gaià i Savall i que anys després els posseïa Joan Prats, fill seu, i que l'any 1453 en la capbrevació que fa el senyor de Gelida Antoni Bertran estableix al mateix Joan Prats amb data 26-6-1453 el Mansum vocatum Bauluc (Bauluç) âls Barthomey Arbert. L'any 1327 trobem un Bartomeu Arbert i l'any 1346 trobem un masover que es deia Jaume de Baulús, àlies de Bartomeu Arbert. L'any 1513 Francesc Bertran, senyor de Gelida, feia nou establiment a Joan Miquel de tots els masos aglevats anomenats: lo mas Baulús, lo mas Gayà y lo mas Çallena. El mas Gaià és del terme de St. Llorenç d'Hortons. L'any 1736 trobem un Pau Miquel que li deien lo batlle vell com a posseïdor d'una peça de terra de vuit jornals. En el fogatge de l'any 1515 trobem altres Miquel no identificats i en el fogatge de l'any 1553 igualment, però en aquest mateix any trobem un Pere Duran que està al mas Campanyà. En un llistat de les primícies de la rectoria de finals de s. XVI trobem un Llorenç Font i en la capbrevació de l'any 1623 un Pere Font segons una nota de l'any 1828. En una nota marginal feta al segle XVII diu que avui és de Miquel de les Planes que segurament es deu referir a lo batlle vell, el mas Bauluç. Aquests masos després conformaren l'heretat de can Batllevell. Més informacions. Any 1598: Mas Campanyà àlies Prats, antigament Baulús àlies Bartomeu Arbert, ara mas Font. En un testament amb data 19-01-1568 de Pere Campanyà fa hereu universal a Llorenç Font, compare seu, habitant al mas Campanyà, i una deixa a la seva fillola Magdalena Font. Són aquests Font que la posseïen encara el 1623 i el seguiment d'aquesta masia és difícil ja que no tenim gaire informació dels segle XVII i XVIII fins la que ens aporta en la darrera capbrevació del s. XIX. Per exemple l'any 1736 no es capbreva aquesta propietat i només tenim una nota quan parla de can Mata de l'Abelló dient que al Sud limita amb l'heretat dita del Batllevell i antigament de Pere Font. Aquesta denominació masia prové del sobrenom aplicat a Jaume Miquel de les Planes i Ros dit lo batlle Vell. L'any 1638 era sotsbatlle. L'any 1641 era procurador del vescomte de Jóc, senyor per indivís de la baronia de Gelida. Fou el batlle de Gelida (1644-1658) un dels que obrí el primer llibre del Comú o de l'Ajuntament d'aquella època que encara es conserven a l'Arxiu Històric Municipal de Gelida. L'any 1828 Josep Guitard, fill de Climent Guitard, (els Guitard són oriünds i vivien normalment a can Guitard de Cervelló) confessa les propietats que posseeix: La casa i heretat d'En Batllevell i d'En Mata de l'Abelló, però no fa esment de la Talaia ja que era una masoveria, o propietat dels Almirall, integrada a can Batllevell. Als anys 40, els Bonastre venen la propietat als germans Francesc i Maria Antònia Sert i Welsch, de la casa del comte de Sert. El comte de Sert ven (1949) la propietat a Miquel Canals i Claramunt que hi fa reformes i ampliacions (també hi havia inclosa la Talaia), anys més tard ho ven tot als Giró. (can Castany) (Duran de la Costa) (Mata de l'Abelló) (Miquel de les Planes) (Pasqual) (Terra) (Talaia), 6e. 8a. Rovira (1996) Nota: el nom de la casa "Procedeix del sobrenom d'en Jaume Miquel dit lo batlle vell, s. XVII".
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 05/02/2007
Notes:
Gelida Demarcació de Sant Salvador.; Penedès Mp. Vida Rural 2b, 2c, 3a (Batllevell) (fotografia) Nota: denominació antiga "Baulús". Francesc Bertran, senyor de Gelida, establí a Guillem Prats amb data 16-09-1379 tres masos anomenats de la Llena, Gaià i Savall i que anys després els posseïa Joan Prats, fill seu, i que l'any 1453 en la capbrevació que fa el senyor de Gelida Antoni Bertran estableix al mateix Joan Prats amb data 26-6-1453 el Mansum vocatum Bauluc (Bauluç) âls Barthomey Arbert. L'any 1327 trobem un Bartomeu Arbert i l'any 1346 trobem un masover que es deia Jaume de Baulús, àlies de Bartomeu Arbert. L'any 1513 Francesc Bertran, senyor de Gelida, feia nou establiment a Joan Miquel de tots els masos aglevats anomenats: lo mas Baulús, lo mas Gayà y lo mas Çallena. El mas Gaià és del terme de St. Llorenç d'Hortons. L'any 1736 trobem un Pau Miquel que li deien lo batlle vell com a posseïdor d'una peça de terra de vuit jornals. En el fogatge de l'any 1515 trobem altres Miquel no identificats i en el fogatge de l'any 1553 igualment, però en aquest mateix any trobem un Pere Duran que està al mas Campanyà. En un llistat de les primícies de la rectoria de finals de s. XVI trobem un Llorenç Font i en la capbrevació de l'any 1623 un Pere Font segons una nota de l'any 1828. En una nota marginal feta al segle XVII diu que avui és de Miquel de les Planes que segurament es deu referir a lo batlle vell, el mas Bauluç. Aquests masos després conformaren l'heretat de can Batllevell. Més informacions. Any 1598: Mas Campanyà àlies Prats, antigament Baulús àlies Bartomeu Arbert, ara mas Font. En un testament amb data 19-01-1568 de Pere Campanyà fa hereu universal a Llorenç Font, compare seu, habitant al mas Campanyà, i una deixa a la seva fillola Magdalena Font. Són aquests Font que la posseïen encara el 1623 i el seguiment d'aquesta masia és difícil ja que no tenim gaire informació dels segle XVII i XVIII fins la que ens aporta en la darrera capbrevació del s. XIX. Per exemple l'any 1736 no es capbreva aquesta propietat i només tenim una nota quan parla de can Mata de l'Abelló dient que al Sud limita amb l'heretat dita del Batllevell i antigament de Pere Font. Aquesta denominació masia prové del sobrenom aplicat a Jaume Miquel de les Planes i Ros dit lo batlle Vell. L'any 1638 era sotsbatlle. L'any 1641 era procurador del vescomte de Jóc, senyor per indivís de la baronia de Gelida. Fou el batlle de Gelida (1644-1658) un dels que obrí el primer llibre del Comú o de l'Ajuntament d'aquella època que encara es conserven a l'Arxiu Històric Municipal de Gelida. L'any 1828 Josep Guitard, fill de Climent Guitard, (els Guitard són oriünds i vivien normalment a can Guitard de Cervelló) confessa les propietats que posseeix: La casa i heretat d'En Batllevell i d'En Mata de l'Abelló, però no fa esment de la Talaia ja que era una masoveria, o propietat dels Almirall, integrada a can Batllevell. Als anys 40, els Bonastre venen la propietat als germans Francesc i Maria Antònia Sert i Welsch, de la casa del comte de Sert. El comte de Sert ven (1949) la propietat a Miquel Canals i Claramunt que hi fa reformes i ampliacions (també hi havia inclosa la Talaia), anys més tard ho ven tot als Giró. (can Castany) (Duran de la Costa) (Mata de l'Abelló) (Miquel de les Planes) (Pasqual) (Terra) (Talaia), 6e. 8a. Rovira (1996) Nota: el nom de la casa "Procedeix del sobrenom d'en Jaume Miquel dit lo batlle vell, s. XVII".
