Topònim: GINEBREDA,
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 05/02/2007
Notes:
Gelida 45 (esment). Can Ginebreda. F (ont). Ginebreda; Odp 23; Penedès Mp Vora el Montcau; Pinzellades 44; Caminem 142; AP 101, 104. Vida Rural 2b, 3a (Garró) (Ginebreda) (fotografia) "mas de la Ginebreda". L'any 1513 capbreva el mas de la Ginebreda Joan Llunell mentre que Felip Ginebreda capbreva el mas de la Joncosa (vegeu can Rossell de la Muntanya) i anys després trobem que les propietats dels Llunell passen als Ginebreda mentre que el mas de la Joncosa passa als Duran de la Muntanya, després can Rossell de la Muntanya. Sabem per informació oral de Josep Bayot i Rossell que l'actual edificació de can Ginebreda era en un altre lloc, entre l'actual edificació i can Rossell. El cognom Ginebreda és antic i ja es troba a principis del s. XIV a Gelida i que sembla pres d'un lloc anomenat la Ginebreda o sa Ginebreda. L'any 1393, el senyor de Gelida Francesc Bertran, estableix a Ramon Ginebreda el mas de la Joncosa i que l'any 1513 ho capbreva el seu besnét, Felip. Al segle XVI el mas de la Joncosa hi ha els canvis que hem esmentat abans. En un inventari dels béns del difunt Montserrat Ginebreda a l'any 1592 ens indica algunes de les distribucions de la casa: En la entrada de dita casa, en la cuina, en la estància al cap de la ascala, en la cambra del difunt, ab altre estància sobra lo menjador i en lo estable. A l'any 1623 ho capbreva Joan Ginebreda. En morir Pere Ginebreda, fill de l'anterior, sense descendència esdevé pubilla la seva germana Aldonça Ginebreda que s'havia casat amb un francès, Pere Font; l'Aldonça encara es casà en segones amb Pere Joan Casanoves. Els successors es comencen a cognominar Font, Ginebreda o Font y Ginebreda (Font-Ginebreda, genealògicament) indistintament fins al segle XIX. Alcaldes de Gelida: Josep Font-Ginebreda i Sunyol (1813), Josep Font-Ginebreda i Llopard-Martí (1836, 1845-1846), Pere Font-Ginebreda i Cerdà (1873). La darrera pubilla fou Dolors Font i Rovira i el darrer hereu el seu fill Pere Julià i Font qui es vengué la propietat l'any 1924. Anys després la casa i part de les terres foren comprades pels Bayot que primer foren masovers i després propietaris. (Julià) (Oller de la Muntanya) "maset d'en Ginebreda". (Rossell de la Muntanya) (Voltà) "heretat d'en Ginebreda". Conegut anteriorment per "mas de la Selva", el topònim fou substituït per "can Massana" i actualment "can Voltà". (Roig) (Xim), 6a "Arnau sa Ginebreda", home d'en Pere de Tallada. 6e "Ginebreda de la Muntanya", 6f, 8a. 9a (Bibliografia). Rovira (1996). Pres del cognom Ginebreda.
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 05/02/2007
Notes:
Gelida 45 (esment). Can Ginebreda. F (ont). Ginebreda; Odp 23; Penedès Mp Vora el Montcau; Pinzellades 44; Caminem 142; AP 101, 104. Vida Rural 2b, 3a (Garró) (Ginebreda) (fotografia) "mas de la Ginebreda". L'any 1513 capbreva el mas de la Ginebreda Joan Llunell mentre que Felip Ginebreda capbreva el mas de la Joncosa (vegeu can Rossell de la Muntanya) i anys després trobem que les propietats dels Llunell passen als Ginebreda mentre que el mas de la Joncosa passa als Duran de la Muntanya, després can Rossell de la Muntanya. Sabem per informació oral de Josep Bayot i Rossell que l'actual edificació de can Ginebreda era en un altre lloc, entre l'actual edificació i can Rossell. El cognom Ginebreda és antic i ja es troba a principis del s. XIV a Gelida i que sembla pres d'un lloc anomenat la Ginebreda o sa Ginebreda. L'any 1393, el senyor de Gelida Francesc Bertran, estableix a Ramon Ginebreda el mas de la Joncosa i que l'any 1513 ho capbreva el seu besnét, Felip. Al segle XVI el mas de la Joncosa hi ha els canvis que hem esmentat abans. En un inventari dels béns del difunt Montserrat Ginebreda a l'any 1592 ens indica algunes de les distribucions de la casa: En la entrada de dita casa, en la cuina, en la estància al cap de la ascala, en la cambra del difunt, ab altre estància sobra lo menjador i en lo estable. A l'any 1623 ho capbreva Joan Ginebreda. En morir Pere Ginebreda, fill de l'anterior, sense descendència esdevé pubilla la seva germana Aldonça Ginebreda que s'havia casat amb un francès, Pere Font; l'Aldonça encara es casà en segones amb Pere Joan Casanoves. Els successors es comencen a cognominar Font, Ginebreda o Font y Ginebreda (Font-Ginebreda, genealògicament) indistintament fins al segle XIX. Alcaldes de Gelida: Josep Font-Ginebreda i Sunyol (1813), Josep Font-Ginebreda i Llopard-Martí (1836, 1845-1846), Pere Font-Ginebreda i Cerdà (1873). La darrera pubilla fou Dolors Font i Rovira i el darrer hereu el seu fill Pere Julià i Font qui es vengué la propietat l'any 1924. Anys després la casa i part de les terres foren comprades pels Bayot que primer foren masovers i després propietaris. (Julià) (Oller de la Muntanya) "maset d'en Ginebreda". (Rossell de la Muntanya) (Voltà) "heretat d'en Ginebreda". Conegut anteriorment per "mas de la Selva", el topònim fou substituït per "can Massana" i actualment "can Voltà". (Roig) (Xim), 6a "Arnau sa Ginebreda", home d'en Pere de Tallada. 6e "Ginebreda de la Muntanya", 6f, 8a. 9a (Bibliografia). Rovira (1996). Pres del cognom Ginebreda.
