Topònim: SENYOR,
Genèric: CASA DEL.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 07/02/2007
Notes:
Gelida 16, 49 (foto), 51 (dibuixos), 68 (dibuix). Castell de Baix.; Visió, 48. També dita Bruguera. Vida Rural 2c, 3a (Rius) (Senyor) (fotografia). Anterorment es conegué pel "Castell de Baix" i "Casa de Don Francisco". La casa del Senyor fou probablement edificada a principis del segle XVI i que en aquella època es coneixia com el castell de Gelida no diferenciant-lo del castell tradicional. Edificada prop de l'església romànica de St. Miquel (avui desapareguda i que ocupava el lloc de l'església actual) just en la confluència, i en el coll anomenat de St. Miquel, del camí que provenia de la vila de Martorell i que anava al castell de Gelida i d'un altre camí que trencava cap la plaça de St. Miquel fins, carena avall, fins al molí fariner prop del riu Anoia. Entorn l'església de St. Miquel, i d'algunes cases més, i de la casa del Senyor es configurà el que més tard fóra el nucli embrionari del poble de Gelida. La primera referència documental, de la casa del Senyor, és de finals del S. XVI a través d'un inventari fet l'any 1593 dels béns de Paula Despalau, germana de la senyora de Gelida (1561-1607) Marquesa Despalau i d'Erill, la qual tenia a l'esmentat lloc. Al S. XVII trobem dos inventaris més (1646 i 1653) on notem un estat d'abandó i fins tot, anys més tard, mig enrunat. Un altre factor que corrobora aquest estat de la casa del Senyor és que els Srs. de Gelida de l'any 1622 al 1679 tingueren per compra, en carta de gràcia, la masia de can Santfí (mas Descoll) on probablement hi feien estada degut al mal estat del castell de baix. Cap d'aquests inventaris ens indiquen plenament tots els espais que possiblement s'utilitzaven ja que advertim que en distintes èpoques que la casa era compartida per altres estadants tal com ens ho demostren les llibretes del compliment pasqual (ss. XVII i XVIII). Algunes de les utilitzacions les deduïm per l'anàlisi d'alguns documents: Residència temporal dels senyors, com a botiga del poble (es conserven unes balances i diverses peses de pedra antics), presó, un barber "cirurgià" al s. XVIII. L'any 1783 els senyors de Gelida vengueren la casa del Senyor, que també s'anomenava "lo castell de baix" a Josep Rossell, pagès, anomenat" lo Maco"; l'any 1806: de ponent que conté des de terra fins al segon sostre, junt ab lo troset de terra contiguo y unit a aquell que mira a la part del mitgdia que és rera( ) a altra part de casal ( ) unit ab aquella gran casa nomenada lo castell de baix o del senyor"... Unes altres parts de la Casa: ..."a solixent part amb honors de J. Gili y part ab los de Anton Sabater, a mitgdia part ab lo mateix Sabater, part ab lo de Miquel Font y Ginebreda, part ab lo de Joan Almirall, part ab lo de Pau Rossell y part ab los restants del dit establiment; a ponent ab honors de Pere Joan Rius mediant lo camí públich y a tramontana ab dits honors del mateix establiment. Item: tot aquell quarto o aposento que mira a la part solixent ço és des del segon sostre en alt que és sobre la part de casal que poseheix lo nomenat Joseph Gili que és de pertinència també de dit castell de baix o del Senyor, que confina lo dit quarto al orient y mitgdia ab los restants honors del citat establiment, a ponent y de tremontana ab lo camí o carrer públich"... la família Rossell la vengué a Jaume Barceló, "mestre de casas", que possiblement la refé i l'amplià. Aquesta família encara la posseeix en indivís actualment. L'AACG, que és la seva seu, en té llogada una part i on també es guarden materials museístics diversos. Segurament l'AACG deixarà, per trasllat, la seu i els elements museístics. 9a (Bibliografia). Rovira (1994). Casal fortificat probablement del segle XVI de planta quadrada compost de planta baixa, primer pis i golfes amb pati interior (a finals del S. XVI tenim constància que hi havia una capella). Aquest edifici podria ésser més antic ja que tenim constància que hi havia sitges per a gra i que avui es troben soterrades. En la pavimentació dels carrers adjacents sabem que fou soterrat i enderrocat un passadís subterrani que arribava fins a la plaça de l'església actual on havia una estança rodona amb ceps per als presos. Ha sofert alteracions ja des del segle XVIII al XX: externes, internes i adossaments a la part de llevant que fa l'efecte d'una casa inacabada o bé que ha desaparegut tota la part que hi ha adossaments. La teulada és de quatre vessants (només se'n conserven i se'n veuen tres). El portal principal és adovellat i de mig punt al damunt del qual hi ha un escut nobiliari que pertany a les armes de Francesc de Tort i d'Oluja, cònjuge de la Sra. de Gelida (1618-1646), Àngela Despalau. Té dues torratxes octogonals de guaita, amb espitlleres, que permetien la vigilància dels camins que confluïen al coll de St. Miquel. Les finestres són de pedra tallada i no s'observen treballs d'embelliment. En la sala, i en la paret, es troben restes de pintures que semblen escuts d'armes, però creiem que no ho són. A les golfes hi ha un esgrafiat d'un vaixell; igualment en altres parts de l'edifici. Rovira (1990).
Genèric: CASA DEL.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 07/02/2007
Notes:
Gelida 16, 49 (foto), 51 (dibuixos), 68 (dibuix). Castell de Baix.; Visió, 48. També dita Bruguera. Vida Rural 2c, 3a (Rius) (Senyor) (fotografia). Anterorment es conegué pel "Castell de Baix" i "Casa de Don Francisco". La casa del Senyor fou probablement edificada a principis del segle XVI i que en aquella època es coneixia com el castell de Gelida no diferenciant-lo del castell tradicional. Edificada prop de l'església romànica de St. Miquel (avui desapareguda i que ocupava el lloc de l'església actual) just en la confluència, i en el coll anomenat de St. Miquel, del camí que provenia de la vila de Martorell i que anava al castell de Gelida i d'un altre camí que trencava cap la plaça de St. Miquel fins, carena avall, fins al molí fariner prop del riu Anoia. Entorn l'església de St. Miquel, i d'algunes cases més, i de la casa del Senyor es configurà el que més tard fóra el nucli embrionari del poble de Gelida. La primera referència documental, de la casa del Senyor, és de finals del S. XVI a través d'un inventari fet l'any 1593 dels béns de Paula Despalau, germana de la senyora de Gelida (1561-1607) Marquesa Despalau i d'Erill, la qual tenia a l'esmentat lloc. Al S. XVII trobem dos inventaris més (1646 i 1653) on notem un estat d'abandó i fins tot, anys més tard, mig enrunat. Un altre factor que corrobora aquest estat de la casa del Senyor és que els Srs. de Gelida de l'any 1622 al 1679 tingueren per compra, en carta de gràcia, la masia de can Santfí (mas Descoll) on probablement hi feien estada degut al mal estat del castell de baix. Cap d'aquests inventaris ens indiquen plenament tots els espais que possiblement s'utilitzaven ja que advertim que en distintes èpoques que la casa era compartida per altres estadants tal com ens ho demostren les llibretes del compliment pasqual (ss. XVII i XVIII). Algunes de les utilitzacions les deduïm per l'anàlisi d'alguns documents: Residència temporal dels senyors, com a botiga del poble (es conserven unes balances i diverses peses de pedra antics), presó, un barber "cirurgià" al s. XVIII. L'any 1783 els senyors de Gelida vengueren la casa del Senyor, que també s'anomenava "lo castell de baix" a Josep Rossell, pagès, anomenat" lo Maco"; l'any 1806: de ponent que conté des de terra fins al segon sostre, junt ab lo troset de terra contiguo y unit a aquell que mira a la part del mitgdia que és rera( ) a altra part de casal ( ) unit ab aquella gran casa nomenada lo castell de baix o del senyor"... Unes altres parts de la Casa: ..."a solixent part amb honors de J. Gili y part ab los de Anton Sabater, a mitgdia part ab lo mateix Sabater, part ab lo de Miquel Font y Ginebreda, part ab lo de Joan Almirall, part ab lo de Pau Rossell y part ab los restants del dit establiment; a ponent ab honors de Pere Joan Rius mediant lo camí públich y a tramontana ab dits honors del mateix establiment. Item: tot aquell quarto o aposento que mira a la part solixent ço és des del segon sostre en alt que és sobre la part de casal que poseheix lo nomenat Joseph Gili que és de pertinència també de dit castell de baix o del Senyor, que confina lo dit quarto al orient y mitgdia ab los restants honors del citat establiment, a ponent y de tremontana ab lo camí o carrer públich"... la família Rossell la vengué a Jaume Barceló, "mestre de casas", que possiblement la refé i l'amplià. Aquesta família encara la posseeix en indivís actualment. L'AACG, que és la seva seu, en té llogada una part i on també es guarden materials museístics diversos. Segurament l'AACG deixarà, per trasllat, la seu i els elements museístics. 9a (Bibliografia). Rovira (1994). Casal fortificat probablement del segle XVI de planta quadrada compost de planta baixa, primer pis i golfes amb pati interior (a finals del S. XVI tenim constància que hi havia una capella). Aquest edifici podria ésser més antic ja que tenim constància que hi havia sitges per a gra i que avui es troben soterrades. En la pavimentació dels carrers adjacents sabem que fou soterrat i enderrocat un passadís subterrani que arribava fins a la plaça de l'església actual on havia una estança rodona amb ceps per als presos. Ha sofert alteracions ja des del segle XVIII al XX: externes, internes i adossaments a la part de llevant que fa l'efecte d'una casa inacabada o bé que ha desaparegut tota la part que hi ha adossaments. La teulada és de quatre vessants (només se'n conserven i se'n veuen tres). El portal principal és adovellat i de mig punt al damunt del qual hi ha un escut nobiliari que pertany a les armes de Francesc de Tort i d'Oluja, cònjuge de la Sra. de Gelida (1618-1646), Àngela Despalau. Té dues torratxes octogonals de guaita, amb espitlleres, que permetien la vigilància dels camins que confluïen al coll de St. Miquel. Les finestres són de pedra tallada i no s'observen treballs d'embelliment. En la sala, i en la paret, es troben restes de pintures que semblen escuts d'armes, però creiem que no ho són. A les golfes hi ha un esgrafiat d'un vaixell; igualment en altres parts de l'edifici. Rovira (1990).
