Notes: Gelida 15, 72. Capella del Puig. A ponent de Gelida.; AP 104; Racons 35. Vida Rural 3a (Duran del Puig) (fotografia de l'altar) (fotografia exterior). La capella de Sta. Magdalena propietat de can Duran del Puig no en tenim documentació més enllà del segle XVI, però segurament ja existia en època templera. Al davant mateix de la capella segons informacions orals hi ha tombes d'època medieval (templera). Hi havia un altar policromat dedicat a Sta.Magdalena del segle XVI que només se'n conserva una fotografia de l'any 1915; fou destruït en la darrera guerra civil. 9a (Bibliografia). Rovira (1992). Fuguet i Rovira (1993) "ermita". Possible capella del convent de la Mesó de la Joncosa. Fuguet (1995) "convent ii capella de Sata Magdalena". Té una sola nau rectangular i capçalera plana orientada a llevant. El murs fan 0,70 m de gruix i estan construïts de maçoneria i posteriorment arrebossats amb morter, excepte les cadenes cantoneres que són de carreu. Per dins la nau medeix 9,60 m de llarg, per 6,70 d'ample i uns 7 m d'altura. Està dividida en dos trams iguals per un arc diafragma transversal un xic apuntat (deformat per un antic moviment de l'estructura) construït amb dovellatge de pedra. Aquest arc carrega sense marcar imposta a 2,5 m d'alçada sobre un pilar adossat al mur, que té 5,60 m de llum, per 4,80 d'altura i 0,60 m de gruix. El sostre embigat actualment està tapat per una volta de canyís enguixat. Exteriorment el diafragma està estrebat per dos contraforts atalussats que arriben a mitja altura del mur. Al costat de ponent hi ha un cor elevat de construcció moderna i la porta forana que és de mig punt amb dovellat de pedra i cap-i-alçada. El frontispici és en aquest costat de ponent i forma pinyó perquè segueix el doble vesant de la teulada. Té un ull de bou a la part alta i un campanaret de cadireta al cim. Al voltant de la capella, al nord i a l'oest, hi ha enterraments sense cap làpida ni estel·la que els assenyali. Tanmateix en el paviment d'una sacristia construïda modernament a l'angle nord-est de la capella hi ha tres trossos d'una ossera medieval de pedra amb senyals heràldics, que devia ser profanada i trencada fa molts anys. Una de les pedres que sembla un dels costats llargs porta quatres escuts cordiformes ibèrics iguals amb el camper carregat d'una barra. Els altres dos trossos que devien ser cares curtes de l'ossera paral·lelepipèdica també tenen els mateixos escuts (dos i un). Com que no s'han conservat els esmalts és molt difícil saber a quin llinatge pertanyen. Rovira (1993)a.