Topònim: OLIVELLA,
Genèric: CAN PAU.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 18/06/2003
Notes:
És un vell caseriu situat a mà esquerra de l'actual entrada al poble, que sempre ha format part del vilatge. De grans dimensions, d'estil neoclàssic, fou construït sobre les antigues parets d'uns remots masos. Segurament és l'antic mas Cabot del s. XIII (núm. 121), car en el s. XV la masia de can Pau Olivella era coneguda per mas Messeguer en el s. XV (núm. 503) i els Messeguer havien comprat el mas Cabot l'any 1296. Desconeixem quan van adquirir els Olivella la masia, però aquesta família ja era coneguda pel cognom Olivella des del s. XII, ja que en els seus orígens la nissaga duia el nom del seu poble de naixement. Per la Festa Major de l'any 1989 vam escriure un article titulat "Els Olivella: la història d'un poble en una família", on es feia un resum del que aleshores se sabia dels Olivella. De fet, un primer intent de genealogia el va fer l'amic XAUBET en publicar els pergamins d'Olivella trobats a l'Arxiu de Santa Maria de Mataró ("Fulls" del MASM-1981). En XAUBET confeccionà un quadre genealògic des de Pere d'Olivella (1302) fins al matrimoni Antoni Olivella - Francina i els seus nou fills (1513). En aquesta novella oportunitat, desistirem de fer una relació del llinatge, però hem de notificar l'existència d'un personatge amb cognom de procedència d'Olivella l'any 1149 (Dip. Poblet, núm. 91), el qual ja trobem relacionat amb els feudals que l'any 1164 atorgaren la carta de població del puig Cabot (actual poble d'Ol.). Pel que fa al canonge de la Seu barcelonina Pere d'Olivella (1249, PUIG, "Episcopologio", 443), ja era degà l'any 1269 i el 1271 testimoniava la creació d'un preverat en la capella del castell d'Olivella (PUIG, ídem. 451). Aquest degà i el seu parent Bernat d'Olivella, assistiren al concili de Lió celebrat el 1274. Bernat fou arquebisbe de Tarragona des de 1271 a 1287. En escaure's la seva mort, foren marmessors els germans Bernat i Ramon de Ribes (ICART, "Archiepiscopologio", 106). De Bernat, en resten vinculacions amb Vilafranca. Del canonge Pere se'n tenen notícies fins al 1288. Els prenoms "Bernat" i "Pere" foren duradors en la historiografia dels Olivella. El 1302 els Cabot del "castell nou" d'Olivella van vendre unes cases a un altre Pere d'Olivella. El fill d'aquest Pere, Bernat d'Olivella, el 1330 va vendre les citades cases a Guillem Ferrer. En aquests edificis vivien els Mas sota alou i domini de Bernat (MASM, PER/0120). El 1330 els Olivella van comprar el Raurell (Doc. CPO, 33). El 1343 un Guillem d'Olivella fou testimoni d'un deute dels Messeguer, terratinent que vivia en l'actual can Pau. A primeries del s. XV la nissaga va deixar d'usar la preposició de procedència olivellenca. Tot i que el primer Salvador de la nissaga apareix el 1420 a Olesa, no és fins al 1455 quan es tenen notícies del primer Salvador a Olivella (MASM, PER/0204), prenom que juntament amb Bartomeu i Antoni seran freqüents en la família. Antoni Olivella fou establert en el mas d'en Bosc (núm. 110, Pou Tancat?) i en el mas Torregassa (La Mesquita) l'any 1477 (MASM, PER/0134). Ambdues masies encara pertanyen a can Pau Olivella. En el cens de 1497 consta aquest Antoni, però no s'indica la casa on vivia de les vuit habitades que hi havia en el terme. El seu fill gran Salvador - germà d'Andreu, Bartomeu, Pere i Antoni - era jurat al fogatge de 1553, però tampoc es diu on vivia. L'hereu està prou documentat com per tenir la certesa que posseïa diverses propietats en el terme i era pare de Joan i Antoni (1551-AMV, Reg. 2981). En canvi, no tenim les dades necessàries per assegurar la paternitat del primer Pau Olivella, difunt ja l'any 1590 (APO, C.1). Això sí, el següent any tenim notícies d'un segon Pau Olivella (APO, Perg.2). A partir del s. XVII se'ns fa difícil d'enumerar els Pau Olivella dels documents i gairebé sempre es llegeix que els honors de Pau Olivella foren de Bartomeu Mas i després de Salvador Olivella (ACC, 9). En general, Pau serà l'hereu i els seus germans els fadristerns. Aquesta tradició i la veu popular féu que el caseriu encara sigui conegut per can Pau Olivella. En el capbreu de l'any 1681 Pau Olivella va especificar que vivia en la "Casa den Messeguer y den Respay" (fol. 40), que havia heretat del seu avi Pau en sobreviure al seu pare Geroni (fol. 47), avi que havia fet testament l'any 1672. En aquest capbreu sabem que l'antic mas Messeguer és l'actual can Pau Olivella, però, ho hem dit abans, no sabem quan i com passà als Olivella. La darrera dada dels Messeguer és de l'any 1429, quan Jaume Raspall vengué a Guillem Raspall el mas Messeguer, que tenia de la seva mare Elisenda, filla de Ferrer Messeguer (MASM, PER/0135). Entre el 1429 i el 1455, en què es té la primera notícia de Salvador Olivella a Ol., podria datar-se el canvi de propietat en el mas Messeguer. El darrer Pau Olivella fou administrador de l'altar de Sant Pere (1825-1834) i el succeí el seu fill Ramon, que l'any 1837 es feia càrrec de la "Casa Pau Olivella" (Doc. CPO, 20) i del mas Vendrell, cal Duran, el Raurell i la Mesquita (1847-Doc. CPO, 4/30). Ramon Olivella i Domènech morí el 1869 i fou enterrat al nou cementiri. Posteriorment, Ramon Olivella i els seus descendents foren exhumats del cementiri per ésser enterrats en la capella del Roser de l'església, on descansaven els avantpassats Olivella, protectors de la dita capella del Roser (R.V. 46/56). El cognom desaparegué després de segles, però el nom de la casa recorda el passat (V.C. 1990, 66/69). Tot i així, la casa va continuar sent de successors directes.
Genèric: CAN PAU.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 18/06/2003
Notes:
És un vell caseriu situat a mà esquerra de l'actual entrada al poble, que sempre ha format part del vilatge. De grans dimensions, d'estil neoclàssic, fou construït sobre les antigues parets d'uns remots masos. Segurament és l'antic mas Cabot del s. XIII (núm. 121), car en el s. XV la masia de can Pau Olivella era coneguda per mas Messeguer en el s. XV (núm. 503) i els Messeguer havien comprat el mas Cabot l'any 1296. Desconeixem quan van adquirir els Olivella la masia, però aquesta família ja era coneguda pel cognom Olivella des del s. XII, ja que en els seus orígens la nissaga duia el nom del seu poble de naixement. Per la Festa Major de l'any 1989 vam escriure un article titulat "Els Olivella: la història d'un poble en una família", on es feia un resum del que aleshores se sabia dels Olivella. De fet, un primer intent de genealogia el va fer l'amic XAUBET en publicar els pergamins d'Olivella trobats a l'Arxiu de Santa Maria de Mataró ("Fulls" del MASM-1981). En XAUBET confeccionà un quadre genealògic des de Pere d'Olivella (1302) fins al matrimoni Antoni Olivella - Francina i els seus nou fills (1513). En aquesta novella oportunitat, desistirem de fer una relació del llinatge, però hem de notificar l'existència d'un personatge amb cognom de procedència d'Olivella l'any 1149 (Dip. Poblet, núm. 91), el qual ja trobem relacionat amb els feudals que l'any 1164 atorgaren la carta de població del puig Cabot (actual poble d'Ol.). Pel que fa al canonge de la Seu barcelonina Pere d'Olivella (1249, PUIG, "Episcopologio", 443), ja era degà l'any 1269 i el 1271 testimoniava la creació d'un preverat en la capella del castell d'Olivella (PUIG, ídem. 451). Aquest degà i el seu parent Bernat d'Olivella, assistiren al concili de Lió celebrat el 1274. Bernat fou arquebisbe de Tarragona des de 1271 a 1287. En escaure's la seva mort, foren marmessors els germans Bernat i Ramon de Ribes (ICART, "Archiepiscopologio", 106). De Bernat, en resten vinculacions amb Vilafranca. Del canonge Pere se'n tenen notícies fins al 1288. Els prenoms "Bernat" i "Pere" foren duradors en la historiografia dels Olivella. El 1302 els Cabot del "castell nou" d'Olivella van vendre unes cases a un altre Pere d'Olivella. El fill d'aquest Pere, Bernat d'Olivella, el 1330 va vendre les citades cases a Guillem Ferrer. En aquests edificis vivien els Mas sota alou i domini de Bernat (MASM, PER/0120). El 1330 els Olivella van comprar el Raurell (Doc. CPO, 33). El 1343 un Guillem d'Olivella fou testimoni d'un deute dels Messeguer, terratinent que vivia en l'actual can Pau. A primeries del s. XV la nissaga va deixar d'usar la preposició de procedència olivellenca. Tot i que el primer Salvador de la nissaga apareix el 1420 a Olesa, no és fins al 1455 quan es tenen notícies del primer Salvador a Olivella (MASM, PER/0204), prenom que juntament amb Bartomeu i Antoni seran freqüents en la família. Antoni Olivella fou establert en el mas d'en Bosc (núm. 110, Pou Tancat?) i en el mas Torregassa (La Mesquita) l'any 1477 (MASM, PER/0134). Ambdues masies encara pertanyen a can Pau Olivella. En el cens de 1497 consta aquest Antoni, però no s'indica la casa on vivia de les vuit habitades que hi havia en el terme. El seu fill gran Salvador - germà d'Andreu, Bartomeu, Pere i Antoni - era jurat al fogatge de 1553, però tampoc es diu on vivia. L'hereu està prou documentat com per tenir la certesa que posseïa diverses propietats en el terme i era pare de Joan i Antoni (1551-AMV, Reg. 2981). En canvi, no tenim les dades necessàries per assegurar la paternitat del primer Pau Olivella, difunt ja l'any 1590 (APO, C.1). Això sí, el següent any tenim notícies d'un segon Pau Olivella (APO, Perg.2). A partir del s. XVII se'ns fa difícil d'enumerar els Pau Olivella dels documents i gairebé sempre es llegeix que els honors de Pau Olivella foren de Bartomeu Mas i després de Salvador Olivella (ACC, 9). En general, Pau serà l'hereu i els seus germans els fadristerns. Aquesta tradició i la veu popular féu que el caseriu encara sigui conegut per can Pau Olivella. En el capbreu de l'any 1681 Pau Olivella va especificar que vivia en la "Casa den Messeguer y den Respay" (fol. 40), que havia heretat del seu avi Pau en sobreviure al seu pare Geroni (fol. 47), avi que havia fet testament l'any 1672. En aquest capbreu sabem que l'antic mas Messeguer és l'actual can Pau Olivella, però, ho hem dit abans, no sabem quan i com passà als Olivella. La darrera dada dels Messeguer és de l'any 1429, quan Jaume Raspall vengué a Guillem Raspall el mas Messeguer, que tenia de la seva mare Elisenda, filla de Ferrer Messeguer (MASM, PER/0135). Entre el 1429 i el 1455, en què es té la primera notícia de Salvador Olivella a Ol., podria datar-se el canvi de propietat en el mas Messeguer. El darrer Pau Olivella fou administrador de l'altar de Sant Pere (1825-1834) i el succeí el seu fill Ramon, que l'any 1837 es feia càrrec de la "Casa Pau Olivella" (Doc. CPO, 20) i del mas Vendrell, cal Duran, el Raurell i la Mesquita (1847-Doc. CPO, 4/30). Ramon Olivella i Domènech morí el 1869 i fou enterrat al nou cementiri. Posteriorment, Ramon Olivella i els seus descendents foren exhumats del cementiri per ésser enterrats en la capella del Roser de l'església, on descansaven els avantpassats Olivella, protectors de la dita capella del Roser (R.V. 46/56). El cognom desaparegué després de segles, però el nom de la casa recorda el passat (V.C. 1990, 66/69). Tot i així, la casa va continuar sent de successors directes.
