Topònim: MUNTANER,
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.02.05
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 17/06/2003
Notes:
Denominació que portava la casa núm. 12 del carrer Major a l'any 1867, per ésser procedents de la masia del mateix nom (V. C. 1990, 59). En el cens de 1900 era habitada per la família Vidal - Pascual (AMO, 6). Egarraf 137. És una masia assentada a la riba esquerra de la riera de Begues, junt al camí d'Olesa de Bonesvalls per Santa Susanna (Mp. 1897; Mp. 1915; Mp. Montblanc; Mp. Alp 03: "Cal Montaner"). Encarada a migdia i amb teulada de dos vessants vers els costats, conserva una pallissa i diversos annexes. La propietat també disposa de terres a la banda dreta de la riera i allí hi tenen el pou, un xic més amunt del pou de can Duran. El pou de can Muntaner antigament era conegut per pou de la coma Antònia, documentat així des de l'any 1729. El llinatge Montaner - o Muntaner, que és una variant fonètica- a Olivella es remunta a l'any 1358 (MASM, PER/0119). Gairebé tres segles més ençà, el 1646, un Jeroni Montaner es casava en la parròquia d'Ol. (APO, D. 21). El 1686 un Isidre Montaner era establert pel rector en una peça de terra del Castell Vell (ACC, 26/27). En aquella època fou quan els Montaner van comprar l'actual masia, aleshores anomenada mas Domènec. Aleshores, el mas Domènec tenia ja una llarga història. A semblança de can Camps, havia estat propietat de les famílies Mas i Olivella, fins que passà als Puig. Sabem que l'any 1681 el mas Domènec d'en Puig estava enrunat (CAP.fol.24/24v), però cinc anys després i tal com hem dit abans, Magí Puig - que vivia en l'actual can Camps - va vendre el mas Domènec a Isidre Montaner, que el devia reconstruir tot seguit (ACC, 15). Passats uns anys, Montaner deia què, al mateix temps, també havia "comprat una caseta i terres en la plana del castell nou", avui part de la finca que té la masia en direcció al poble d'Olivella. Per altre cantó, ja hem dit abans que el mateix any 1686 el rector establí a Isidre en terres de la seva masia que tenia a tocar el Castell Vell, és a dir, que de cop i volta Montaner passà a ser amo del mas Domènec i a la vegada va portar les terres de la masia del Rector. Isidre fou succeït pel seu fill Joan, documentat l'any 1716, el qual anys després encara declarava tenir una "casa petita" a més de la masia on vivia habitualment. Joan Montaner, l'any 1733, va vendre el mas Domènec a Manuel Falç i Almirall, pagès de la vila de Sitges, inclosa la caseta i les terres de la riera de Begues, restant els Montaner de masovers dels Falç durant unes dècades més (ACC, 14/15). Com hem vist, la casa seguia essent anomenada mas Domènec, però a partir de l'any 1758 ja era popularment coneguda per "Montaner" o "Montaner Nova", aleshores habitada per Pau Olivella i Montaner, de la branca de can Pau Olivella, família que hi visqué fins més ençà de l'any 1779 (CAD. 17; APO, LC, 17). De darreries del segle XVIII hi ha documents on es llegeix: "Hacienda de Montaner de Buenaventura Fals" (1783-ACS, D. 19); "heretat dita can Montané" (1788-ACC, 24); "Casa Montaner propietat de Bantura Fals de Sitjas" (1790-CAD.23); "Manso Domenech, hoy Montaner, de Ramon Dalmau y Fals" (1820-APO, Plet Dalmau); "Casa de Baix" del Falç (1802-JOU, GES, núm. 17, 1981). Aquesta darrera denominació deguda a ésser -de les tres que tenia l'amo- la masia situada més avall del poble. Des de primeries del segle XIX en la "Casa Montaner" hi van viure els masovers Pasqual, nissaga que hi sojornà fins a finals del mil - vuit cents, gairebé un segle sencer, els quals van ésser seguits pels Vidal - Pascual, de la mateixa família (1900-1916-AMO). Com anècdota cal citar que un dels seus membres era conegut per "Anton Pasqual menor dit Montané" (1817-APO, LC, 11), com s'acostumava a motejar certes persones pel seu lloc de procedència. En confeccionar-se el cens de l'any 1860 es comença a usar la grafia "Can Muntaner" -amb u-, forma que s'anà imposant gradualment, fins a esdevenir la més usada, com ha passat en altres masies de la comarca que tenen el mateix cognom. Pel que fa al tractament "can" - que vol dir "casa d'en"-, ja vam indicar en altra ocasió que s'havia produït durant el segle XVIII. Més amunt n'hem vist una mostra de l'any 1788, terminologia que encara és emprada avui en el municipi d'Ol. i també a Ribes i Sitges. Situats ja en el segle XX, la hisenda de can Muntaner va ésser adquirida per la família Camps de cal Caçador, abans que aquesta família passés a fer-se càrrec de can Suriol (1956).. En el cens de l'any 1900 la masoveria era portada per la família Vidal - Pascual. Actualment i des de fa vora quaranta anys, està habitada pels Tort - Martí, ara representats per una mare i els seus fills que porten tota la propietat (Nat. Ol. núm. 3, oct. 2002).
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.02.05
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 17/06/2003
Notes:
Denominació que portava la casa núm. 12 del carrer Major a l'any 1867, per ésser procedents de la masia del mateix nom (V. C. 1990, 59). En el cens de 1900 era habitada per la família Vidal - Pascual (AMO, 6). Egarraf 137. És una masia assentada a la riba esquerra de la riera de Begues, junt al camí d'Olesa de Bonesvalls per Santa Susanna (Mp. 1897; Mp. 1915; Mp. Montblanc; Mp. Alp 03: "Cal Montaner"). Encarada a migdia i amb teulada de dos vessants vers els costats, conserva una pallissa i diversos annexes. La propietat també disposa de terres a la banda dreta de la riera i allí hi tenen el pou, un xic més amunt del pou de can Duran. El pou de can Muntaner antigament era conegut per pou de la coma Antònia, documentat així des de l'any 1729. El llinatge Montaner - o Muntaner, que és una variant fonètica- a Olivella es remunta a l'any 1358 (MASM, PER/0119). Gairebé tres segles més ençà, el 1646, un Jeroni Montaner es casava en la parròquia d'Ol. (APO, D. 21). El 1686 un Isidre Montaner era establert pel rector en una peça de terra del Castell Vell (ACC, 26/27). En aquella època fou quan els Montaner van comprar l'actual masia, aleshores anomenada mas Domènec. Aleshores, el mas Domènec tenia ja una llarga història. A semblança de can Camps, havia estat propietat de les famílies Mas i Olivella, fins que passà als Puig. Sabem que l'any 1681 el mas Domènec d'en Puig estava enrunat (CAP.fol.24/24v), però cinc anys després i tal com hem dit abans, Magí Puig - que vivia en l'actual can Camps - va vendre el mas Domènec a Isidre Montaner, que el devia reconstruir tot seguit (ACC, 15). Passats uns anys, Montaner deia què, al mateix temps, també havia "comprat una caseta i terres en la plana del castell nou", avui part de la finca que té la masia en direcció al poble d'Olivella. Per altre cantó, ja hem dit abans que el mateix any 1686 el rector establí a Isidre en terres de la seva masia que tenia a tocar el Castell Vell, és a dir, que de cop i volta Montaner passà a ser amo del mas Domènec i a la vegada va portar les terres de la masia del Rector. Isidre fou succeït pel seu fill Joan, documentat l'any 1716, el qual anys després encara declarava tenir una "casa petita" a més de la masia on vivia habitualment. Joan Montaner, l'any 1733, va vendre el mas Domènec a Manuel Falç i Almirall, pagès de la vila de Sitges, inclosa la caseta i les terres de la riera de Begues, restant els Montaner de masovers dels Falç durant unes dècades més (ACC, 14/15). Com hem vist, la casa seguia essent anomenada mas Domènec, però a partir de l'any 1758 ja era popularment coneguda per "Montaner" o "Montaner Nova", aleshores habitada per Pau Olivella i Montaner, de la branca de can Pau Olivella, família que hi visqué fins més ençà de l'any 1779 (CAD. 17; APO, LC, 17). De darreries del segle XVIII hi ha documents on es llegeix: "Hacienda de Montaner de Buenaventura Fals" (1783-ACS, D. 19); "heretat dita can Montané" (1788-ACC, 24); "Casa Montaner propietat de Bantura Fals de Sitjas" (1790-CAD.23); "Manso Domenech, hoy Montaner, de Ramon Dalmau y Fals" (1820-APO, Plet Dalmau); "Casa de Baix" del Falç (1802-JOU, GES, núm. 17, 1981). Aquesta darrera denominació deguda a ésser -de les tres que tenia l'amo- la masia situada més avall del poble. Des de primeries del segle XIX en la "Casa Montaner" hi van viure els masovers Pasqual, nissaga que hi sojornà fins a finals del mil - vuit cents, gairebé un segle sencer, els quals van ésser seguits pels Vidal - Pascual, de la mateixa família (1900-1916-AMO). Com anècdota cal citar que un dels seus membres era conegut per "Anton Pasqual menor dit Montané" (1817-APO, LC, 11), com s'acostumava a motejar certes persones pel seu lloc de procedència. En confeccionar-se el cens de l'any 1860 es comença a usar la grafia "Can Muntaner" -amb u-, forma que s'anà imposant gradualment, fins a esdevenir la més usada, com ha passat en altres masies de la comarca que tenen el mateix cognom. Pel que fa al tractament "can" - que vol dir "casa d'en"-, ja vam indicar en altra ocasió que s'havia produït durant el segle XVIII. Més amunt n'hem vist una mostra de l'any 1788, terminologia que encara és emprada avui en el municipi d'Ol. i també a Ribes i Sitges. Situats ja en el segle XX, la hisenda de can Muntaner va ésser adquirida per la família Camps de cal Caçador, abans que aquesta família passés a fer-se càrrec de can Suriol (1956).. En el cens de l'any 1900 la masoveria era portada per la família Vidal - Pascual. Actualment i des de fa vora quaranta anys, està habitada pels Tort - Martí, ara representats per una mare i els seus fills que porten tota la propietat (Nat. Ol. núm. 3, oct. 2002).
