Topònim: JAFRE,
Genèric: AGREGAT DE.
Codi topònim 1.01.02
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 11/08/2002
Notes:
Ans de tot, hem d'advertir que d'acord amb la recomanació dimanada de l'Institut d'Estudis Catalans, des de l'any 1995 hem passat a escriure el nom amb "e" posttònica, forma que de fet ja apareixia grafiada com "Jafre de Garraf" en el Nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya , editat en una primera edició del C.E.C., el 1936 i en una segona de l'Editorial Aedos, el 1964. Jafre és un agregat del municipi conegut popularment per la Capella, situat a 5 km i al SE d'Ol., caseriu avui totalment abandonat damunt un petit turó de 189 m d'altitud, que per camí pista es comunica amb Sitges, Olivella, Ribes i Begues (Mp. Alp. 03). El nom és d'origen àrab i correspon a un nom propi de persona, però no podem assegurar que hi hagués un nucli àrab anterior a la repoblació cristiana. Potser hi hagué un poblat prehistòric (MUNT.86, núm. 2377), però el cert és que fins a l'any 1143 no es té la primera notícia , pocs anys abans de la consolidació cristiana a Catalunya amb la conquesta de Ciurana, vers l'any 1153. Així, l'esmentat any 1143 es té la primera referència del "locum de Iafar", aleshores pertinència del castlà d'Eramprunyà (CSC, núm. 946). Després, el 1163, en la fundació reial del monestir de Sant Vicenç de Garraf, s'hi troba el testimoni Ramon de "Iafar" (L'arxiu antic de Sta. Anna, núm. 366) i en segles posteriors són altres personatges que s'identifiquen amb Jafre com a lloc de procedència, signant "Jafer, Jaffer o Jaffero", entre els quals cal citar un jutge de la cúria reial i altre batlle de Vilafranca. El primer, Guillem "Jaffer" es doc. de l'any 1280 fins al 1330 i el segon, Bonanat, germà de l'anterior, cavaller i procurador de Guillem, apareix entre 1283 i 1349. Sabem que Guillem arbitrà una qüestió entre el batlle i els veïns de Vilanova de Cubelles (1282-FONT, pàg. 676, nota 7) i que arribà a vicecanceller en la cort de Jaume II i a conseller d'Alfons III. Mentre, Bonanat serví els reis del casal català de Sicília. A partir del 1340 es té notícia d'un segon Guillem de "Jafer", del qual es tenen dades fins a l'any 1399, també jurista i a més jurat de la ciutat de València, càrrec que exercí fins al 1394. Tot indica que no visqué en el Penedès. El lloc de Jafre donà nom al seu castell (1332), a la quadra (1533), a la baronia (1622) i al districte (1867), que tractarem en els seus corresponents apartats. En el cens de 1365-70 es llegeix que un foc és de "G. Bruguers del loch de Jaffer, hereu de Bertran dez Coll", ço que indica que aquest darrer ja era senyor abans del fogatge. En el següent cens de 1381, sols es diu "Casa de Jafer", però l'any 1398 ja es parla de "lo terme de Jàffer", del "senyor de Jàffer" i del "terme del castell de Jàffer" (Llibre Verd de Vilafranca, 147/153, 1992), suggerint que el castell de Jafre tenia terme propi. L'any 1413 es dóna per fet que Jafre estava abandonat feia cinquanta anys per mort de tots els seus habitants (i es diu que com a mínim fins el 1650!). En realitat, la notícia que generà aquesta darrera apreciació procedeix d'un treball de Josep de PERAY i MARCH, on es llegeix: "Jafra ja feia cinquanta anys que de rector no en tenia, i ni feligresos hi restaven, tots havien fugit o mort, de guisa que allò que semblava millor decidir, era enderrocar-la del tot, puix que en el seu estat ruinós només servia de cova, o espluga de pastors, saltejadors o gent vagabunda i facilíssim d'altra part que ensolciant-se portés la mort als que estiguessin a redós seu" (L'Amic de les Arts, 1926, 209). Tot i així, el 1415 es produïa altra visita pastoral del bisbe a "Santa Maria del Castell de Jafra" i s'escrivia que l' església disposava d'un altar de la Verge Maria amb "ara consagrada. . , vestimenta sacerdotal i un calze d'estany" (R.V. 18). Anys després, s'efectuava la "unió perpètua de l'església de Santa Maria de Jafra amb la de Sant Pere de Olivella" (1432 - R.V. 10, segons ACB, Lib. II Antiq., fol. 353), fet que no tenia per què suposar que seguia l' abandonament, ja que es tenen altres notícies posteriors del lloc, com crides i litigis amb referència al senyor i a la baronia. Certa és la concessió, per part del baró, del nou establiment de Josep Raventós de la Plana Novella "olim de las Picas", aleshores batlle del castell, lloc i terme de "Beatae Mariae de Jafra" (doc. Can Papiol, 18-9-1681) i la posterior publicació de les ordinacions de la Baronia per manament del nou batlle Francesc Marcé, nomenat l'any 1683 (ECO, 13-10-1974), però, precisament aquestes ordinacions baronals són d'una crida del batlle Francesc Través, a Jafre l'any 1638 (Col. Not. Barna. Protocols, V, 83, 1977). I d'acord amb la "Pràctica, forma, y stil, de celebrar Corts Generals en Catalvnya", de Lluís de Peguera, l'any 1632 "Iafra" ja era de Baró. Segons les estadístiques de Josep IGLÉSIES, l'any 1700 a Jafre hi havia nou cases i 56 habitants. Dues dècades després, el 1718, quan el lloc era de "Maria Martí y Cattà", que elegí batlle a Marià Raventós, el poble tenia sis cases, nomenant dos regidors, mentre també existien nou cases separades (Manuel BOFARULL, inèdit, 32/78). Aquest mateix autor ens informa dels batlles i regidors de Jafre des de 1718 a 1738, entre els quals hi hagué Raventós de la Plana Novella, els Vendrell i els Marcer. El 1728 s'informa que dins el terme d'Ol. s'hi troba l'església sota la invocació de la Mare de Déu, anomenada de Jafre, prop de la qual hi ha la casa del rector, que hi celebra missa en dies alterns. També hi ha un cementiri. Tot està bé i ben administrat (R.V. 22). En el cens de Floridablanca del 1787, Jafre era parròquia d'Ol., però tenia batlle separat. Dels 68 habitants, un era beneficiat, tres pagesos i 21 jornalers. Segons Madoz (II, 21), el 1845 a Jafre hi restaven 8 cases rurals i la capella pública de propietat particular, servida per un beneficiat de l'església d'Olivella. Tenia terme propi que limitava amb Ol., Begues, Sitges i Ribes. Els camins eren locals, de ferradura. Produïa blat mescladís i vi, cria de bestiar cabrer i de llana, es caçaven conills, perdius i llebres. Existia una fàbrica d'aiguardent (la Fassina) i exportaven vi. Eren 13 veïns (cases) i 62 habitants. El 1859, aquestes cases eren: "Maset de Dalt, Maset de Baix, Fassina, casa Marcé, casa Ramonet, Casanova, La Capella, apartament de la Capella, mas Llorens, casa Vendrell, Masnou, Morsell , Plana Novella i Masover" (R.V. 41). El 1867, a les esmentades cases se'ls assignaren números del recent creat Districte de Jafre. Després d'un període certament profitós (1850-1920), passada la guerra civil començà a despoblar-se fins al total abandonament (vers 1950), restant tot enrunat la dècada següent, amb profanació de l'església i el cementiri. L'any 1997 el poble fou adquirit per la Diputació de Barcelona, iniciant treballs de millora i invertint en l'església (DIARI, 27-8-99). Recentment, s'ha notificat un projecte social per reconstruir Jafre a càrrec de l'associació Projecte Jovial, on joves amb dificultats aprendrien un ofici i valors. La primera fase vol recuperar la casa dels masovers a partir d'una escola taller o casa d'oficis (DIARI, 25-4-2003).
Genèric: AGREGAT DE.
Codi topònim 1.01.02
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 11/08/2002
Notes:
Ans de tot, hem d'advertir que d'acord amb la recomanació dimanada de l'Institut d'Estudis Catalans, des de l'any 1995 hem passat a escriure el nom amb "e" posttònica, forma que de fet ja apareixia grafiada com "Jafre de Garraf" en el Nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya , editat en una primera edició del C.E.C., el 1936 i en una segona de l'Editorial Aedos, el 1964. Jafre és un agregat del municipi conegut popularment per la Capella, situat a 5 km i al SE d'Ol., caseriu avui totalment abandonat damunt un petit turó de 189 m d'altitud, que per camí pista es comunica amb Sitges, Olivella, Ribes i Begues (Mp. Alp. 03). El nom és d'origen àrab i correspon a un nom propi de persona, però no podem assegurar que hi hagués un nucli àrab anterior a la repoblació cristiana. Potser hi hagué un poblat prehistòric (MUNT.86, núm. 2377), però el cert és que fins a l'any 1143 no es té la primera notícia , pocs anys abans de la consolidació cristiana a Catalunya amb la conquesta de Ciurana, vers l'any 1153. Així, l'esmentat any 1143 es té la primera referència del "locum de Iafar", aleshores pertinència del castlà d'Eramprunyà (CSC, núm. 946). Després, el 1163, en la fundació reial del monestir de Sant Vicenç de Garraf, s'hi troba el testimoni Ramon de "Iafar" (L'arxiu antic de Sta. Anna, núm. 366) i en segles posteriors són altres personatges que s'identifiquen amb Jafre com a lloc de procedència, signant "Jafer, Jaffer o Jaffero", entre els quals cal citar un jutge de la cúria reial i altre batlle de Vilafranca. El primer, Guillem "Jaffer" es doc. de l'any 1280 fins al 1330 i el segon, Bonanat, germà de l'anterior, cavaller i procurador de Guillem, apareix entre 1283 i 1349. Sabem que Guillem arbitrà una qüestió entre el batlle i els veïns de Vilanova de Cubelles (1282-FONT, pàg. 676, nota 7) i que arribà a vicecanceller en la cort de Jaume II i a conseller d'Alfons III. Mentre, Bonanat serví els reis del casal català de Sicília. A partir del 1340 es té notícia d'un segon Guillem de "Jafer", del qual es tenen dades fins a l'any 1399, també jurista i a més jurat de la ciutat de València, càrrec que exercí fins al 1394. Tot indica que no visqué en el Penedès. El lloc de Jafre donà nom al seu castell (1332), a la quadra (1533), a la baronia (1622) i al districte (1867), que tractarem en els seus corresponents apartats. En el cens de 1365-70 es llegeix que un foc és de "G. Bruguers del loch de Jaffer, hereu de Bertran dez Coll", ço que indica que aquest darrer ja era senyor abans del fogatge. En el següent cens de 1381, sols es diu "Casa de Jafer", però l'any 1398 ja es parla de "lo terme de Jàffer", del "senyor de Jàffer" i del "terme del castell de Jàffer" (Llibre Verd de Vilafranca, 147/153, 1992), suggerint que el castell de Jafre tenia terme propi. L'any 1413 es dóna per fet que Jafre estava abandonat feia cinquanta anys per mort de tots els seus habitants (i es diu que com a mínim fins el 1650!). En realitat, la notícia que generà aquesta darrera apreciació procedeix d'un treball de Josep de PERAY i MARCH, on es llegeix: "Jafra ja feia cinquanta anys que de rector no en tenia, i ni feligresos hi restaven, tots havien fugit o mort, de guisa que allò que semblava millor decidir, era enderrocar-la del tot, puix que en el seu estat ruinós només servia de cova, o espluga de pastors, saltejadors o gent vagabunda i facilíssim d'altra part que ensolciant-se portés la mort als que estiguessin a redós seu" (L'Amic de les Arts, 1926, 209). Tot i així, el 1415 es produïa altra visita pastoral del bisbe a "Santa Maria del Castell de Jafra" i s'escrivia que l' església disposava d'un altar de la Verge Maria amb "ara consagrada. . , vestimenta sacerdotal i un calze d'estany" (R.V. 18). Anys després, s'efectuava la "unió perpètua de l'església de Santa Maria de Jafra amb la de Sant Pere de Olivella" (1432 - R.V. 10, segons ACB, Lib. II Antiq., fol. 353), fet que no tenia per què suposar que seguia l' abandonament, ja que es tenen altres notícies posteriors del lloc, com crides i litigis amb referència al senyor i a la baronia. Certa és la concessió, per part del baró, del nou establiment de Josep Raventós de la Plana Novella "olim de las Picas", aleshores batlle del castell, lloc i terme de "Beatae Mariae de Jafra" (doc. Can Papiol, 18-9-1681) i la posterior publicació de les ordinacions de la Baronia per manament del nou batlle Francesc Marcé, nomenat l'any 1683 (ECO, 13-10-1974), però, precisament aquestes ordinacions baronals són d'una crida del batlle Francesc Través, a Jafre l'any 1638 (Col. Not. Barna. Protocols, V, 83, 1977). I d'acord amb la "Pràctica, forma, y stil, de celebrar Corts Generals en Catalvnya", de Lluís de Peguera, l'any 1632 "Iafra" ja era de Baró. Segons les estadístiques de Josep IGLÉSIES, l'any 1700 a Jafre hi havia nou cases i 56 habitants. Dues dècades després, el 1718, quan el lloc era de "Maria Martí y Cattà", que elegí batlle a Marià Raventós, el poble tenia sis cases, nomenant dos regidors, mentre també existien nou cases separades (Manuel BOFARULL, inèdit, 32/78). Aquest mateix autor ens informa dels batlles i regidors de Jafre des de 1718 a 1738, entre els quals hi hagué Raventós de la Plana Novella, els Vendrell i els Marcer. El 1728 s'informa que dins el terme d'Ol. s'hi troba l'església sota la invocació de la Mare de Déu, anomenada de Jafre, prop de la qual hi ha la casa del rector, que hi celebra missa en dies alterns. També hi ha un cementiri. Tot està bé i ben administrat (R.V. 22). En el cens de Floridablanca del 1787, Jafre era parròquia d'Ol., però tenia batlle separat. Dels 68 habitants, un era beneficiat, tres pagesos i 21 jornalers. Segons Madoz (II, 21), el 1845 a Jafre hi restaven 8 cases rurals i la capella pública de propietat particular, servida per un beneficiat de l'església d'Olivella. Tenia terme propi que limitava amb Ol., Begues, Sitges i Ribes. Els camins eren locals, de ferradura. Produïa blat mescladís i vi, cria de bestiar cabrer i de llana, es caçaven conills, perdius i llebres. Existia una fàbrica d'aiguardent (la Fassina) i exportaven vi. Eren 13 veïns (cases) i 62 habitants. El 1859, aquestes cases eren: "Maset de Dalt, Maset de Baix, Fassina, casa Marcé, casa Ramonet, Casanova, La Capella, apartament de la Capella, mas Llorens, casa Vendrell, Masnou, Morsell , Plana Novella i Masover" (R.V. 41). El 1867, a les esmentades cases se'ls assignaren números del recent creat Districte de Jafre. Després d'un període certament profitós (1850-1920), passada la guerra civil començà a despoblar-se fins al total abandonament (vers 1950), restant tot enrunat la dècada següent, amb profanació de l'església i el cementiri. L'any 1997 el poble fou adquirit per la Diputació de Barcelona, iniciant treballs de millora i invertint en l'església (DIARI, 27-8-99). Recentment, s'ha notificat un projecte social per reconstruir Jafre a càrrec de l'associació Projecte Jovial, on joves amb dificultats aprendrien un ofici i valors. La primera fase vol recuperar la casa dels masovers a partir d'una escola taller o casa d'oficis (DIARI, 25-4-2003).
