Notes: Altrament dit "castell d'Olivella", situat a 304 m d'altitud (Mp. Alp. 03), són les restes d'una fortificació mil-lenària que hi havia al cim de l'actual puig Molí, castell doc. a partir de l'any 992 i amb terme propi: "terminis que vocitantur Castrum Olivella" (CSC, núm. 277), del qual només queden les parets anomenades el Castellot, damunt del qual es bastí un molí de vent que mai entrà en funcionament. La història del Castell Vell és bona part de la història d'Ol. (V.C.1990). Quan a partir de l'any 1164 fou concedida la carta de població a la família Cabot i la construcció del Castell nou fou un fet, es va començar a parlar del "vell" del recinte antic (MASM, PER/0135-1429) i encara era designat així en el s. XIX: "Castillo viejo de Olivella" (APO-1820) o "monte ó costa de dho. Castillo Viejo" (ACC, 26-1822). En aquesta muntanya o costa del Castell Vell (CAP.1681, fol.24v), s'edificà l'església de Sant Pere, doc. des de l'any 1271 (PUIG i PUIG, "Episcopologio", núm. 100), així com diverses cases (MASM, PER/0114) i la sagristia (Rationes, 12/27-1279/80), mentre el rector es feia la casa prop de la font del fondal de mig. de la font del Castell Vell (ACC, 10/14-1733) baixava el torrent del mateix nom, actualment conegut per fondo del Castellot (Doc. CPO, 56-1848). El molí és del s. XIX i les moles van ésser abandonades pel camí de Santa Susanna. Val a dir que els primitius límits del castell no eren els que avui passen ran de la fortificació, sinó que abastaven totes les serres de Santa Susanna fins el terme d'Olesa, des de la Gavarra fins a la Mola (V.C. Festa Major 92). GGCGarraf 299, 218, 238, 300