Topònim: JAFRE,
Genèric:
Codi topònim 1.01.04
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 01/02/2007
Notes:
CG 83, 183; SMS 293. Testament del Santmartí 1189; GGCGarraf 299, 300, 236, 242; HG 42, 43 (castell), 60, 73, 92, 95, 252. Terme d'Olivella.; Verd 148, 149, 150, 152, 153; MUNTANER 1986, n. 2377 Poblat, avui abandonat, situat uns 300 m al N del fondo de Jafre i l'5 km quasi exactament al N de la Fita Grossa (Mp 1897, Mp 1970). La forma antiga del nom és Jàfer ("locum de Jafar" doc de 1143 a CSCV p 12 nº 946; "G. Bruguers del loch de Jaffer" fogatge de 1365-70 a Diversos 1971 p 947), que per metàtesi dóna Jafre, ja, almenys, des del segle XVI ("Pellicer, quondam agricultori quadram Jafra" pergamí Albareda d'Olivella de 1533; "Simple còpia de la Rodalia del Terme de Olivella y Quadra de Jafra" doc de meitat del segle XVII a l'ArxOS), sense, però, que s'oblidés, com a mínim en textos cultes, el nom anterior ("lo camí de Jàfer" Ms 1611 p 177). El nom és d'origen àrab (Coromines 1965 I p 265), però no podem tenir seguretat que a Jafre hi hagués un nucli àrab anterior a la reconquesta ja que el nom podria haver-lo portat algun mossàrab refugiat (Corominas 1965 I p 25), o podria ser un trasllat del Jafre del Baix Empordà. De fet consta l'existència de diversos personatges cognominats Jàfer en els segles XIII, XIV i XV (cf DB). Possiblement hi hagué un poblat prehistòric (Virella 1976 p 4). El lloc actual és medieval, com també el seu castell. Les cases foren abandonades vers els anys 50; Pobles i poblats. JAFRE: El 1658 ja era de la parròquia d'Olivella: "?Francesc Marser del terme de Jafra, parrò-quia de S. Pere i S. Feliu de Olivella" 7.VIII.1658 a Eco 5033 En uns goigs del 1882 s'ementen com a cases de la rodalia de Jafre el Maset, la Capella, mas Llorenç, can Marcer, la Fassina, Vallgrassa, mas Nou, mas Vendrell, Murussell (sic), Maset de Dalt, casa Nova, la Plana, el cor-ral Nou, mas Maiol, "los de" Baqués, la casa Vella, Entreforc i les Piques. I els punts alts de la Bena, penya Embassada i puig de la Mola. (Goigs 1882, al fulletó "Poble Sec -Sitges. Festa de Sant Joan 1985"). Festa major el 8 de setembre (Eco 4.IX.10, 7.IX.13, 7.IX.19).; BSG 151; Guia Camp Garraf, 195, 196; Penedès Mp; Dècima 1391-1392, foli 89r. URPÍ-RESINA (1991) 107, 455.
Genèric:
Codi topònim 1.01.04
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 01/02/2007
Notes:
CG 83, 183; SMS 293. Testament del Santmartí 1189; GGCGarraf 299, 300, 236, 242; HG 42, 43 (castell), 60, 73, 92, 95, 252. Terme d'Olivella.; Verd 148, 149, 150, 152, 153; MUNTANER 1986, n. 2377 Poblat, avui abandonat, situat uns 300 m al N del fondo de Jafre i l'5 km quasi exactament al N de la Fita Grossa (Mp 1897, Mp 1970). La forma antiga del nom és Jàfer ("locum de Jafar" doc de 1143 a CSCV p 12 nº 946; "G. Bruguers del loch de Jaffer" fogatge de 1365-70 a Diversos 1971 p 947), que per metàtesi dóna Jafre, ja, almenys, des del segle XVI ("Pellicer, quondam agricultori quadram Jafra" pergamí Albareda d'Olivella de 1533; "Simple còpia de la Rodalia del Terme de Olivella y Quadra de Jafra" doc de meitat del segle XVII a l'ArxOS), sense, però, que s'oblidés, com a mínim en textos cultes, el nom anterior ("lo camí de Jàfer" Ms 1611 p 177). El nom és d'origen àrab (Coromines 1965 I p 265), però no podem tenir seguretat que a Jafre hi hagués un nucli àrab anterior a la reconquesta ja que el nom podria haver-lo portat algun mossàrab refugiat (Corominas 1965 I p 25), o podria ser un trasllat del Jafre del Baix Empordà. De fet consta l'existència de diversos personatges cognominats Jàfer en els segles XIII, XIV i XV (cf DB). Possiblement hi hagué un poblat prehistòric (Virella 1976 p 4). El lloc actual és medieval, com també el seu castell. Les cases foren abandonades vers els anys 50; Pobles i poblats. JAFRE: El 1658 ja era de la parròquia d'Olivella: "?Francesc Marser del terme de Jafra, parrò-quia de S. Pere i S. Feliu de Olivella" 7.VIII.1658 a Eco 5033 En uns goigs del 1882 s'ementen com a cases de la rodalia de Jafre el Maset, la Capella, mas Llorenç, can Marcer, la Fassina, Vallgrassa, mas Nou, mas Vendrell, Murussell (sic), Maset de Dalt, casa Nova, la Plana, el cor-ral Nou, mas Maiol, "los de" Baqués, la casa Vella, Entreforc i les Piques. I els punts alts de la Bena, penya Embassada i puig de la Mola. (Goigs 1882, al fulletó "Poble Sec -Sitges. Festa de Sant Joan 1985"). Festa major el 8 de setembre (Eco 4.IX.10, 7.IX.13, 7.IX.19).; BSG 151; Guia Camp Garraf, 195, 196; Penedès Mp; Dècima 1391-1392, foli 89r. URPÍ-RESINA (1991) 107, 455.
