Topònim: PLANA NOVELLA,
Genèric: LA.
Codi topònim 1.01.02
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 18/06/2003
Notes:
Caseriu pertanyent a l'antiga demarcació de la quadra de Jafre, situat entre el poblat d'aquest nom i el Corral Nou (Mp. 1897; Mp. 1915; Mp. Alp. 03). Consta d'un edifici senyorial de darreries del s. XIX (l'actual Palau Novella, núm. 594); la casa vella de la Plana Novella, originària del lloc, pagesia que els anys seixanta del s.XIX estava mig enrunada, però encara s'endevinava que era una construcció de planta i pis amb teulada de dos vessants sobre la façana, la qual - després d'una acurada rehabilitació - és l'actual restaurant-hostal can Madrones (núm. 461); i, en tercer lloc hi ha la urbanització Plana Novella (núm. 652), que sorgí com a "Valle de Reyes" en la dècada dels anys seixanta. Tot indica que la primera referència de la Plana Novella és de l'any 1303, ja que en una visita pastoral del bisbe a Ribes, es fa referència d'un individu d'Olivella que vivia amb Elisenda "de Plana" (ADB, Processos, 97). Amb data posterior, s'afirma que l'any 1383 el "Mas Novella" era de Berenguer de Ribes, notícia que no hem pogut verificar. Tampoc hi ha certesa en què vers l'any 1550 Agnès Carbonell del mas Carbonell de la Font es casà amb Pere Raventós, fill de la Plana Novella, fadristern que seria l'origen de can Pere de la Plana (GUIA, 41). En tot cas, creiem que aquest fet succeí dos segles després, car un Pere Raventós anotà el seu nom, cognom i la data de 1740 en una rajola del sostre de la masia ribetana. No és fins a l'any 1564 quan sabem que Pere Raventós és un pagès establert i aglevat pel baró de Jafre (Doc.can Papiol, 6). Aquest mateix pagès - que ho era de les Piques - féu testament l'any 1632, segons consta en el CAP. de 1681, (fol.16v). Més tard, el seu fill Josep Raventós arrendà la casa de la Plana Novella a Gabriel Gili, masover que havia de pagar els censos a la senyora de Jafre (1645-APO,D.25). En el Capbreu d'Olivella de 1681 Josep signà com "Reventós de Jafre per lo mas de les Piques" (fol.15v), a la vegada que el baró Josep Catà l'establia de nou en la Plana Novella - on es quedà a viure definitivament - i el nomenava batlle de Jafre (Doc.can Papiol, 1/4/6). Passat més d'un segle, es diu que l'any 1818 la capella de la Immaculada que els Raventós tenien a les Piques fou traslladada a la Plana Novella (R.V. 23/33), però a darreries del mateix segle sembla que en volien construir una de nova a les Piques, projecte que no va reeixir, però que Domènech va realitzar posteriorment en la mateixa Plana Novella. A mitjan segle XIX, els Raventós declararen 99 jornals a les Piques i 440 jornals a la Plana Novella (DOC.CPO, 40). Era l'any 1875 quan els Raventós van vendre la Plana Novella, les Piques i el Corral Nou a l'indià Pere Domènech i Grau, que totalitzaven 244 Ha (Doc.can Papiol,5). Deu anys més tard, Domènech volia transformar la propietat en una colònia, (Doc.Plana Novella, 10), empresa que va obtenir els permisos necessaris per restar exclosa d'impostos municipals Aquell mateix any 1885 començaven les obres del palau i el 1887 era canalitzada l'aigua de les Piques fins a la Plana Novella. La colònia agrícola era un fet, mentre la mansió senyorial i la església nova de la Immaculada eren acabades l'any 1890 (OLI.núm. 3, abril 96). Però l'any 1893 la fil-loxera delmà les vinyes de tota la comarca i, a més, el 1895 el baró de Jafre pledejava contra Pere Domènech, dues qüestions que el feren reflexionar a demanar l'anul-lació de la colònia. Malauradament, aquell mateix any l'heretat passava a l'encant públic i era subhastada, essent adquirida per Joan de Torrent i Font, baró de Jafre (1898-Doc. Plana Novella, 7/8). Les Piques i el Corral Nou tingueren un altre comprador. A partir d'aleshores, la Plana Novella seguí un procés de vendes i compres successives fins que en foren propietaris els agustins (1966), els quals van promoure el "Palacio Novella" i la urbanització "Valle de Reyes", que anys després passà a dir-se urbanització Plana Novella. MUNTANER 1986, n. 2514 Casa encimbellada, visible a força distància, situada en un planell al mig del massís del Garraf, a 300 m del fondo de Cova Fumada al SO i 600 del fondo de Vallgrassa al NE, junt a la pista que va de Begues a Sitges (Goigs 1882, Mp 1897, Mp 1915, Mp 1970, Mp 1970b). Sembla que existia ja en 1601 (Ms 1942 XVI p 138 v), i amb seguretat des de 1728 (Ms 1942 XVI p 141). De 1887 a 1890, l'arquitecte Manuel Comes la transformà en una casa senyorial per encàrrec de l'amo Pere Domènech i Grau (Osona 1893 p 161, Virella 1949 p 178; Eco 4435). A causa del seu luxe i la seva situació aïllada, hom hi localitzà multitud de fets galants i novel-lescos (Eco 230, 4435; Virella 1976 p 5). Per un plet, la seva propietat va passar a la família Torrents i Papiol, barons de Jafre (Virella 1976 p 5). Sembla que en 1908 hi hagué converses per a instal-lar-hi un noviciat marista (Eco 1145, Baluard 354); La Plana Novella (JAL 1843). Misser (1993) 13. La Plana NOVELLA Fou comprada per budistes que hi instal-laren una comunitat aproxima-dament en 1995 (DiariV 17.X.97). Les terres van ser adquirides pel matrimoni Domènech el 25.VIII.1875, les obres van començar el el 23.V.1882, va passar a propietat dels agustins el 1967, que van parcel-lar i vendre les terres del voltant (vegi's Valle de Reyes), despres passà a diferents propietaris i finalment als budistes que van inaugurar el lloc com a centre religiós el V.97 (DiariV 9.I.1998 p 38). Existia ja en el segle XIV dintre de la baronia de Jafre (DiariV 9.I.1998 p 38). Notícies sobre la comunita budista a Temps 3.VIII.1998 p 24 s
Genèric: LA.
Codi topònim 1.01.02
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 18/06/2003
Notes:
Caseriu pertanyent a l'antiga demarcació de la quadra de Jafre, situat entre el poblat d'aquest nom i el Corral Nou (Mp. 1897; Mp. 1915; Mp. Alp. 03). Consta d'un edifici senyorial de darreries del s. XIX (l'actual Palau Novella, núm. 594); la casa vella de la Plana Novella, originària del lloc, pagesia que els anys seixanta del s.XIX estava mig enrunada, però encara s'endevinava que era una construcció de planta i pis amb teulada de dos vessants sobre la façana, la qual - després d'una acurada rehabilitació - és l'actual restaurant-hostal can Madrones (núm. 461); i, en tercer lloc hi ha la urbanització Plana Novella (núm. 652), que sorgí com a "Valle de Reyes" en la dècada dels anys seixanta. Tot indica que la primera referència de la Plana Novella és de l'any 1303, ja que en una visita pastoral del bisbe a Ribes, es fa referència d'un individu d'Olivella que vivia amb Elisenda "de Plana" (ADB, Processos, 97). Amb data posterior, s'afirma que l'any 1383 el "Mas Novella" era de Berenguer de Ribes, notícia que no hem pogut verificar. Tampoc hi ha certesa en què vers l'any 1550 Agnès Carbonell del mas Carbonell de la Font es casà amb Pere Raventós, fill de la Plana Novella, fadristern que seria l'origen de can Pere de la Plana (GUIA, 41). En tot cas, creiem que aquest fet succeí dos segles després, car un Pere Raventós anotà el seu nom, cognom i la data de 1740 en una rajola del sostre de la masia ribetana. No és fins a l'any 1564 quan sabem que Pere Raventós és un pagès establert i aglevat pel baró de Jafre (Doc.can Papiol, 6). Aquest mateix pagès - que ho era de les Piques - féu testament l'any 1632, segons consta en el CAP. de 1681, (fol.16v). Més tard, el seu fill Josep Raventós arrendà la casa de la Plana Novella a Gabriel Gili, masover que havia de pagar els censos a la senyora de Jafre (1645-APO,D.25). En el Capbreu d'Olivella de 1681 Josep signà com "Reventós de Jafre per lo mas de les Piques" (fol.15v), a la vegada que el baró Josep Catà l'establia de nou en la Plana Novella - on es quedà a viure definitivament - i el nomenava batlle de Jafre (Doc.can Papiol, 1/4/6). Passat més d'un segle, es diu que l'any 1818 la capella de la Immaculada que els Raventós tenien a les Piques fou traslladada a la Plana Novella (R.V. 23/33), però a darreries del mateix segle sembla que en volien construir una de nova a les Piques, projecte que no va reeixir, però que Domènech va realitzar posteriorment en la mateixa Plana Novella. A mitjan segle XIX, els Raventós declararen 99 jornals a les Piques i 440 jornals a la Plana Novella (DOC.CPO, 40). Era l'any 1875 quan els Raventós van vendre la Plana Novella, les Piques i el Corral Nou a l'indià Pere Domènech i Grau, que totalitzaven 244 Ha (Doc.can Papiol,5). Deu anys més tard, Domènech volia transformar la propietat en una colònia, (Doc.Plana Novella, 10), empresa que va obtenir els permisos necessaris per restar exclosa d'impostos municipals Aquell mateix any 1885 començaven les obres del palau i el 1887 era canalitzada l'aigua de les Piques fins a la Plana Novella. La colònia agrícola era un fet, mentre la mansió senyorial i la església nova de la Immaculada eren acabades l'any 1890 (OLI.núm. 3, abril 96). Però l'any 1893 la fil-loxera delmà les vinyes de tota la comarca i, a més, el 1895 el baró de Jafre pledejava contra Pere Domènech, dues qüestions que el feren reflexionar a demanar l'anul-lació de la colònia. Malauradament, aquell mateix any l'heretat passava a l'encant públic i era subhastada, essent adquirida per Joan de Torrent i Font, baró de Jafre (1898-Doc. Plana Novella, 7/8). Les Piques i el Corral Nou tingueren un altre comprador. A partir d'aleshores, la Plana Novella seguí un procés de vendes i compres successives fins que en foren propietaris els agustins (1966), els quals van promoure el "Palacio Novella" i la urbanització "Valle de Reyes", que anys després passà a dir-se urbanització Plana Novella. MUNTANER 1986, n. 2514 Casa encimbellada, visible a força distància, situada en un planell al mig del massís del Garraf, a 300 m del fondo de Cova Fumada al SO i 600 del fondo de Vallgrassa al NE, junt a la pista que va de Begues a Sitges (Goigs 1882, Mp 1897, Mp 1915, Mp 1970, Mp 1970b). Sembla que existia ja en 1601 (Ms 1942 XVI p 138 v), i amb seguretat des de 1728 (Ms 1942 XVI p 141). De 1887 a 1890, l'arquitecte Manuel Comes la transformà en una casa senyorial per encàrrec de l'amo Pere Domènech i Grau (Osona 1893 p 161, Virella 1949 p 178; Eco 4435). A causa del seu luxe i la seva situació aïllada, hom hi localitzà multitud de fets galants i novel-lescos (Eco 230, 4435; Virella 1976 p 5). Per un plet, la seva propietat va passar a la família Torrents i Papiol, barons de Jafre (Virella 1976 p 5). Sembla que en 1908 hi hagué converses per a instal-lar-hi un noviciat marista (Eco 1145, Baluard 354); La Plana Novella (JAL 1843). Misser (1993) 13. La Plana NOVELLA Fou comprada per budistes que hi instal-laren una comunitat aproxima-dament en 1995 (DiariV 17.X.97). Les terres van ser adquirides pel matrimoni Domènech el 25.VIII.1875, les obres van començar el el 23.V.1882, va passar a propietat dels agustins el 1967, que van parcel-lar i vendre les terres del voltant (vegi's Valle de Reyes), despres passà a diferents propietaris i finalment als budistes que van inaugurar el lloc com a centre religiós el V.97 (DiariV 9.I.1998 p 38). Existia ja en el segle XIV dintre de la baronia de Jafre (DiariV 9.I.1998 p 38). Notícies sobre la comunita budista a Temps 3.VIII.1998 p 24 s
