Topònim: RUBIÓ,
Genèric: CARRER
Codi topònim 1.02.02
Municipi: OLESA
Codi municipi: 0.01.10
Codi comarca: 0.02.03
Data: 18/03/2011
Notes:
Carmona-Casas (2010): 100, També conegut com a carrer Major i carrer de San Sebastià. Carrer del barri de l'Església. Va des de la plaça de l'església fins a la Pujada de la Sala.Esta dedicat a Sant Sebastià, ja que l'any 1.894, una epidèmia que matava els infants, va assolar la població i la gent va resar fervorosament i amb gran devoció al Sant, i al cap de pocs dies, la epidèmia s'esvaí. En aquest carrer hi ha una capelleta dedicada a Sant Sebastià.Tot un lateral del carrer es ocupat per unes cases d'obra nova i es que abans en el seu lloc hi havia l'escola per a nenes i una de les cases més grans i més sumptuoses del poble Cal Olivella o Cal Amèrica. D'aquesta casa ja en parlem a la secció del carrer Doctor Molins.Aquest carrer, junt amb la plaça de l'església, formaven el pati de l'escola per a nenes . Sobre Sant Sebastià existeixen tres possibles histories:La historia de Sant Sebastià es curiosa i es que diu la llegenda que Sant Sebastià vivia a Barcelona i era pescador de canya i al tindré la gràcia de Déu, sempre pescava els peixos més grossos i bons. I un dia quan es banyava al mar, els seus envejosos companys, li van prendre la roba i al sortir de l'aigua el van lligar a un arbre i amb unes sagetes fetes amb la canya de pescar del Sant, el van ferir de mort.Hi ha una altra llegenda que diu que: Segons la tradició, va ser un capità cristià de la guàrdia pretoriana que va aconseguir en secret moltes conversions. Quan l'emperador romà Dioclecià va conèixer la seva fe, va ordenar que el matessin a fletxades. Sant Sebastià no va morir i una viuda cristiana anomenada Irene el va recollir i li va curar les seves ferides. Quan es va recuperar, Sebastià va tornar davant l'emperador, i el va denunciar per la seva crueltat. Llavors Dioclecià va manar que el matessin amb sagetes. La devoció a Sant Sebastià és molt antiga.La llegenda de la seva intervenció prodigiosa en aturar una epidèmia de pesta a Roma (any 680) el feu popular sobre tot a partir de les onades de pestes que assolaren Europa al final de l'Edat Mitja, Segle XIV, i als segles posteriors. A Catalunya el trobem sovint, a partir del s. XV, presidint capelles, processons i festivitats.
Genèric: CARRER
Codi topònim 1.02.02
Municipi: OLESA
Codi municipi: 0.01.10
Codi comarca: 0.02.03
Data: 18/03/2011
Notes:
Carmona-Casas (2010): 100, També conegut com a carrer Major i carrer de San Sebastià. Carrer del barri de l'Església. Va des de la plaça de l'església fins a la Pujada de la Sala.Esta dedicat a Sant Sebastià, ja que l'any 1.894, una epidèmia que matava els infants, va assolar la població i la gent va resar fervorosament i amb gran devoció al Sant, i al cap de pocs dies, la epidèmia s'esvaí. En aquest carrer hi ha una capelleta dedicada a Sant Sebastià.Tot un lateral del carrer es ocupat per unes cases d'obra nova i es que abans en el seu lloc hi havia l'escola per a nenes i una de les cases més grans i més sumptuoses del poble Cal Olivella o Cal Amèrica. D'aquesta casa ja en parlem a la secció del carrer Doctor Molins.Aquest carrer, junt amb la plaça de l'església, formaven el pati de l'escola per a nenes . Sobre Sant Sebastià existeixen tres possibles histories:La historia de Sant Sebastià es curiosa i es que diu la llegenda que Sant Sebastià vivia a Barcelona i era pescador de canya i al tindré la gràcia de Déu, sempre pescava els peixos més grossos i bons. I un dia quan es banyava al mar, els seus envejosos companys, li van prendre la roba i al sortir de l'aigua el van lligar a un arbre i amb unes sagetes fetes amb la canya de pescar del Sant, el van ferir de mort.Hi ha una altra llegenda que diu que: Segons la tradició, va ser un capità cristià de la guàrdia pretoriana que va aconseguir en secret moltes conversions. Quan l'emperador romà Dioclecià va conèixer la seva fe, va ordenar que el matessin a fletxades. Sant Sebastià no va morir i una viuda cristiana anomenada Irene el va recollir i li va curar les seves ferides. Quan es va recuperar, Sebastià va tornar davant l'emperador, i el va denunciar per la seva crueltat. Llavors Dioclecià va manar que el matessin amb sagetes. La devoció a Sant Sebastià és molt antiga.La llegenda de la seva intervenció prodigiosa en aturar una epidèmia de pesta a Roma (any 680) el feu popular sobre tot a partir de les onades de pestes que assolaren Europa al final de l'Edat Mitja, Segle XIV, i als segles posteriors. A Catalunya el trobem sovint, a partir del s. XV, presidint capelles, processons i festivitats.
