Topňnim: DURAN DEL PUIG,
Genčric: CAN.
Codi topňnim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 20/02/2007
Notes:
CAP 233. Vida Rural 2b, 2c, 3a (can Duran del Puig). Al segle XVI es denominava "Hospitio", és a dit "Hospital". Els orígens de les propietats les podem situar, com d'altres del Puig de Sant Pere de Gelida, en temps dels templers (s. XII). De Duran ja en trobem a Gelida l'any 1367. Sembla ser al segle XIV i segle XV posseďen algunes propietats i la casa dels Castellet que fins que un Pere Duran l'any 1448 comprŕ a Francesca, muller de Jaume Castellet, artesŕ, (aquests Castellet posseďen també la Ferreria) la casa i sis peces de terra. L'any 1453 Antoni Bertran, senyor de Gelida, féu nou establiment al mateix Pere Duran de les propietats esmentades. El mas de la Masó fou establert a Joan Duran per Violant de Malla, senyora de Gelida, muller de Francesc Bertran, senyor de Gelida, inhabilitat, amb data 14-10-1486 segons el capbreu de 1513. L'any 1513 ens diu que la casa que fou antigament un hospital (hospitio). L'hereu més antic és Pere Duran (1448) i el darrer al segle XVIII, Jaume Duran i Almirall que no tingué descendčncia, i féu hereva a la seva germana, Anna Maria que s'havia casat amb Jaume Almirall i Pasqual (*1699), sastre, (el pare d'aquest Almirall era oriünd de St. Jaume Sesoliveres). Fins l'actualitat hi ha el cognom Almirall, perň l'hereu actual ha tingut només filles, una amb descendčncia, mentre que el germŕ de l'hereu, actual, té fills, alguns amb descendčncia. Hi ha algunes línies actualment a Gelida amb cognom Almirall, descendents de can Duran, com ara els de cal Cap d'Arengada i els de la Talaia. Hermenegild Almirall i Romeu que casŕ a Gelida el 1931 amb Rosa Llopart i Mir, pubilla, de can Juliŕ i de can Martí de Dalt s'uniren els patrimonis, després distribuďts, en part, amb part la seva germana Josepa. De Duran en podem trobar com hereus en altres masies, com ara al Racó o can Duran de la Costa que segurament provenien del Puig. Amb tota seguretat podem dir que can Duran de la Muntanya, actualment can Rossell de la Muntanya, provenien del Puig al segle XVI, perň s'extingiren al segle XVII. Fou alcalde de Gelida N'Hermegild Almirall i Milŕ (1875-1877). Altres de can Duran han tingut cŕrrecs polítics a l'Ajuntament de Gelida. (Esteve del Puig) (Font del Puig) (Juliŕ) (Martí de Baix) (Martí de Dalt) (Rossell de la Llena) (Rossell de la Muntanya) (Talaia) (Xim), 6d, 6e. 6f. 9a (Bibliografia) i Rovira (1992) "mas Duran anomenat el Mas (ara cal Xim?)". "Gairebé podem afirmar que can Duran era el mas de St. Pere, després un hospital". 9a (Bibliografia). Rovira (1996). Pres del cogno Duran. Fuguet (1995). Rovira (1992)a.
Genčric: CAN.
Codi topňnim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 20/02/2007
Notes:
CAP 233. Vida Rural 2b, 2c, 3a (can Duran del Puig). Al segle XVI es denominava "Hospitio", és a dit "Hospital". Els orígens de les propietats les podem situar, com d'altres del Puig de Sant Pere de Gelida, en temps dels templers (s. XII). De Duran ja en trobem a Gelida l'any 1367. Sembla ser al segle XIV i segle XV posseďen algunes propietats i la casa dels Castellet que fins que un Pere Duran l'any 1448 comprŕ a Francesca, muller de Jaume Castellet, artesŕ, (aquests Castellet posseďen també la Ferreria) la casa i sis peces de terra. L'any 1453 Antoni Bertran, senyor de Gelida, féu nou establiment al mateix Pere Duran de les propietats esmentades. El mas de la Masó fou establert a Joan Duran per Violant de Malla, senyora de Gelida, muller de Francesc Bertran, senyor de Gelida, inhabilitat, amb data 14-10-1486 segons el capbreu de 1513. L'any 1513 ens diu que la casa que fou antigament un hospital (hospitio). L'hereu més antic és Pere Duran (1448) i el darrer al segle XVIII, Jaume Duran i Almirall que no tingué descendčncia, i féu hereva a la seva germana, Anna Maria que s'havia casat amb Jaume Almirall i Pasqual (*1699), sastre, (el pare d'aquest Almirall era oriünd de St. Jaume Sesoliveres). Fins l'actualitat hi ha el cognom Almirall, perň l'hereu actual ha tingut només filles, una amb descendčncia, mentre que el germŕ de l'hereu, actual, té fills, alguns amb descendčncia. Hi ha algunes línies actualment a Gelida amb cognom Almirall, descendents de can Duran, com ara els de cal Cap d'Arengada i els de la Talaia. Hermenegild Almirall i Romeu que casŕ a Gelida el 1931 amb Rosa Llopart i Mir, pubilla, de can Juliŕ i de can Martí de Dalt s'uniren els patrimonis, després distribuďts, en part, amb part la seva germana Josepa. De Duran en podem trobar com hereus en altres masies, com ara al Racó o can Duran de la Costa que segurament provenien del Puig. Amb tota seguretat podem dir que can Duran de la Muntanya, actualment can Rossell de la Muntanya, provenien del Puig al segle XVI, perň s'extingiren al segle XVII. Fou alcalde de Gelida N'Hermegild Almirall i Milŕ (1875-1877). Altres de can Duran han tingut cŕrrecs polítics a l'Ajuntament de Gelida. (Esteve del Puig) (Font del Puig) (Juliŕ) (Martí de Baix) (Martí de Dalt) (Rossell de la Llena) (Rossell de la Muntanya) (Talaia) (Xim), 6d, 6e. 6f. 9a (Bibliografia) i Rovira (1992) "mas Duran anomenat el Mas (ara cal Xim?)". "Gairebé podem afirmar que can Duran era el mas de St. Pere, després un hospital". 9a (Bibliografia). Rovira (1996). Pres del cogno Duran. Fuguet (1995). Rovira (1992)a.
