Topònim: SURIOL,
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 19/06/2003
Notes:
Can Suriol és un veritable caseriu i, amb termes administratius, un agregat del municipi. És ubicat al costat de la carretera de Sant Pere de Ribes al poble d'Olivella, un xic després de travessar la riera dels Pelagons, on aquesta s'aiguabarreja amb la de Begues, en un indret pel qual passava l'antic camí d'Olivella a Vilafranca per l'Hostal del Ganxo (Mp. 1897; Mp. Montblanc; Mp. Alp. 03). L'agrupament està format per la primitiva casa mare, ca l'Amo (casa pairal del segle XVIII) i diversos edificis centrats en la pairalia: cal Borrego, cal Xic Borrego, cal Peó, cal Cisco de les Cases Roges (actualment cal Marcel-lino, on viu el pastor Benito Formentí) i can Ramon. La casa mare, que queda darrera la pairal, és la vella masia de can Suriol, antigament coneguda per mas de la Roca (núm. 726) pel fet d'estar assentada damunt d'un monolític espadat roquer mig erosionat per les aigües de la riera de Begues, que allí descriu un meandre. Pel que fa a la casa pairal és un edifici de grans dimensions que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a un i dos vessants. Cal fer esment de la galeria adossada a la façana lateral, formada per dues galeries superposades de deu arcs de mig punt. El casal, com hem dit, va ser construït a la darreria del segle XVIII; sobre la façana s'hi veu la data de 1791 i el nom del seu propietari, aleshores Josep Raventós. L'antiguitat de la vella masia queda demostrada amb un document de l'any 1334 (MASM, PER/0118), on es llegeix que la casa era habitada pel propietari Pere Urgell de la Roca. La nissaga dels Urgell d'Olivella es comença a certificar amb el batlle Urgell, que fou un dels testimonis de la carta de població del puig Cabot - inici de l'actual poble d' Olivella -, el reculat any 1164. Després, es té constància d'un Jaume Urgell que era present en una venda efectuada l'any 1283 (MASM, PER/0113). Finalment, de poc abans de saber-se que foren residents en el mas de la Roca, el 1329 es fa menció de Berenguer Urgell d'Olivella, casat amb Geralda Vedell de Sitges. Després, la masia estigué habitada per la família Mas, car Bartomeu Mas de "Ça Roca" portava aquest nom de procedència per haver-se casat amb Maria, filla de Pere Urgell (1369-MASM, PER/0126). El nom actual de la masia ve de quan a l'any 1549 fou establert (cessió mitjançant un cens) Antoni Seriol en el "loco vocato la roqua", que vol dir "lloc dit la Roca"(PCS, núm. 7). De fet, dels Seriol, Sariol, Soriol o Suriol es tenen referències olivellenques des del fogatge de 1497. Al cens de 1553, hi figura Montserrat Seriol, fill d'Antoni, que fou batlle a partir de 1586. El cas és, que endeutats, els Seriol -que així grafiaven el seu cognom - van haver de vendre tot el seu patrimoni (1678-ACS, B.6/8). Poc abans, Ramon Suriol - la primera vegada que escriuen amb "u" va ésser el 1600 - havia venut una terra del "Manso Soriol, abans dit lo Mas de la Roca"(1659-ACS, D.15). Tot i que els Suriol van vendre el mas de la Roca a Antoni Raventós de Liona (1678), els seus nous estadants conservaren el nom de la Roca fins ben entrat el segle XIX. A partir de 1818, els Raventós recordaven els antics propietaris anomenant el caseriu com "casa Suriol" (nom que es féu popular i passà a dir-se can Suriol). I és que amb el pas del temps, en referir-se a la "casa Suriol" calia matisar: "Rosa Raventós de la Roca, dit Suriol" (1823-APO, LC, 14). Els Raventós només van fer cites del mas de la Roca diferenciant les seves pertinences del mas d'Aliona o Liona. La família dels Raventós de Liona i de la Roca va donar personatges de relleu a Olivella. Val a dir que l'any 1786 era la segona propietat del municipi. Mort el darrer Raventós l'any 1914, la propietat va ser heretada per la germana d'aquest i el seu marit, Joan Albareda, pares d'Agnès i Amadeu Albareda i Raventós. Després, can Suriol passà al senyor Josep Camps i Albareda, hereu d'Agnès i en morir aquest ara és del seu fill Josep. CSSPM 92, 107. Terres prop de casa, l'any 1854. Blat 1853, GGCGarraf 300. Misser (1993) 17.
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 19/06/2003
Notes:
Can Suriol és un veritable caseriu i, amb termes administratius, un agregat del municipi. És ubicat al costat de la carretera de Sant Pere de Ribes al poble d'Olivella, un xic després de travessar la riera dels Pelagons, on aquesta s'aiguabarreja amb la de Begues, en un indret pel qual passava l'antic camí d'Olivella a Vilafranca per l'Hostal del Ganxo (Mp. 1897; Mp. Montblanc; Mp. Alp. 03). L'agrupament està format per la primitiva casa mare, ca l'Amo (casa pairal del segle XVIII) i diversos edificis centrats en la pairalia: cal Borrego, cal Xic Borrego, cal Peó, cal Cisco de les Cases Roges (actualment cal Marcel-lino, on viu el pastor Benito Formentí) i can Ramon. La casa mare, que queda darrera la pairal, és la vella masia de can Suriol, antigament coneguda per mas de la Roca (núm. 726) pel fet d'estar assentada damunt d'un monolític espadat roquer mig erosionat per les aigües de la riera de Begues, que allí descriu un meandre. Pel que fa a la casa pairal és un edifici de grans dimensions que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a un i dos vessants. Cal fer esment de la galeria adossada a la façana lateral, formada per dues galeries superposades de deu arcs de mig punt. El casal, com hem dit, va ser construït a la darreria del segle XVIII; sobre la façana s'hi veu la data de 1791 i el nom del seu propietari, aleshores Josep Raventós. L'antiguitat de la vella masia queda demostrada amb un document de l'any 1334 (MASM, PER/0118), on es llegeix que la casa era habitada pel propietari Pere Urgell de la Roca. La nissaga dels Urgell d'Olivella es comença a certificar amb el batlle Urgell, que fou un dels testimonis de la carta de població del puig Cabot - inici de l'actual poble d' Olivella -, el reculat any 1164. Després, es té constància d'un Jaume Urgell que era present en una venda efectuada l'any 1283 (MASM, PER/0113). Finalment, de poc abans de saber-se que foren residents en el mas de la Roca, el 1329 es fa menció de Berenguer Urgell d'Olivella, casat amb Geralda Vedell de Sitges. Després, la masia estigué habitada per la família Mas, car Bartomeu Mas de "Ça Roca" portava aquest nom de procedència per haver-se casat amb Maria, filla de Pere Urgell (1369-MASM, PER/0126). El nom actual de la masia ve de quan a l'any 1549 fou establert (cessió mitjançant un cens) Antoni Seriol en el "loco vocato la roqua", que vol dir "lloc dit la Roca"(PCS, núm. 7). De fet, dels Seriol, Sariol, Soriol o Suriol es tenen referències olivellenques des del fogatge de 1497. Al cens de 1553, hi figura Montserrat Seriol, fill d'Antoni, que fou batlle a partir de 1586. El cas és, que endeutats, els Seriol -que així grafiaven el seu cognom - van haver de vendre tot el seu patrimoni (1678-ACS, B.6/8). Poc abans, Ramon Suriol - la primera vegada que escriuen amb "u" va ésser el 1600 - havia venut una terra del "Manso Soriol, abans dit lo Mas de la Roca"(1659-ACS, D.15). Tot i que els Suriol van vendre el mas de la Roca a Antoni Raventós de Liona (1678), els seus nous estadants conservaren el nom de la Roca fins ben entrat el segle XIX. A partir de 1818, els Raventós recordaven els antics propietaris anomenant el caseriu com "casa Suriol" (nom que es féu popular i passà a dir-se can Suriol). I és que amb el pas del temps, en referir-se a la "casa Suriol" calia matisar: "Rosa Raventós de la Roca, dit Suriol" (1823-APO, LC, 14). Els Raventós només van fer cites del mas de la Roca diferenciant les seves pertinences del mas d'Aliona o Liona. La família dels Raventós de Liona i de la Roca va donar personatges de relleu a Olivella. Val a dir que l'any 1786 era la segona propietat del municipi. Mort el darrer Raventós l'any 1914, la propietat va ser heretada per la germana d'aquest i el seu marit, Joan Albareda, pares d'Agnès i Amadeu Albareda i Raventós. Després, can Suriol passà al senyor Josep Camps i Albareda, hereu d'Agnès i en morir aquest ara és del seu fill Josep. CSSPM 92, 107. Terres prop de casa, l'any 1854. Blat 1853, GGCGarraf 300. Misser (1993) 17.
