Topònim: PEDRÓ,
Genèric: CAL.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 24/09/2010
Notes:
Vida Rural, 6e. Sembla que antigament aquesta casa, junt amb cal Manó i cal Franciscó, formaven la casa dels Tarongers. Noves aportacions documentals: Les citacions de l'any 1513 trobem: "...rocam padrone in dicta parròchia..." "...occidente in platea den padroni et circio in dicta platea..." (1513, f. 37). Aquestes citacions fan referència a la situació i límits de la taula de la carnisseria, que estava a la plaça del lloc, i que la tenia en Terme (can Terme de la Parra -la masia gòtica desapareguda- de sota del castell). En una de les afrontacions de can Santfí (antigament mas Descoll) ens diu que a occident limita amb: "...camino que tenditum de platea del Pedró ad locum Sancti Michaelis..." (1513, f. 44) i en la situació del mas Barceló ens diu: "...prope platea dicti castri de Gillida..." (1513, f. 57). En un capbreu de l'any 1598 trobem que en els límits del mas Barceló que a l'est limitava part amb la plaça i part amb la carnisseria d'en Terme. Les cites de l'any 1736 trobem: "...aquella casa situada en lo lloch de Gelida y en la plaça de dit lloch..." (1736, f. 85); és el mas Barceló, ara cal Folc dels Tarongers. La casa de Gabriel Pujol de la casa dels Tarongers: "...a ponent ab la plaça de dit lloch..." (1736, f. 78). En la capbrevació dels anys 1825-1832 trobem que la casa dels Tarongers, ja reconstruïda i rehabitada, limitava amb la plaça de St. Pere o del Castell i part amb la rectoria. Un document de l'any 1587 (1587, f. 354) trobem que la rectoria vella de Gelida també limitava amb la plaça: "...està apartada de la iglésia parroquial, costa avall, com ara un tirat de pedra estant al mitx de dita iglésia y abadia, la plasa y carniseria de Gelida..." Aquestes són algunes de les citacions de la plaça del Pedró que hem trobat. Cap d'aquestes citacions ens indica que la plaça es trobava a dins del castell sinó que ens diuen prou clarament que estava situada fora del recinte del castell malgrat els canvis de denominació. En clonclusió tenim, doncs, que la plaça del Pedró estava entre el castell i la rectoria (abadia antigament) vella (ara cal Civit) i entre la casa dels Tarongers (cal Manó, cal Ramos (abans cal Franciscó) i cal Patró) i cal Folc (abans mas Barceló), o sigui on aparquem els vehicles. Segurament cal Vador, i les altres cases també, formaven part de la plaça. Un altre tema és que vol dir Pedró i per a què servia. En la segona citació diu: la roca del Pedró; i hem d'entendre que es refereix, possiblement, i segons ens explica J. Corominas: "... Pedró "pilar solt que commemora un fet memorable; (gran) pedra o pilar plantat en un indret important dins el terme d'un poble, sovint el que coronat amb una creu s'usa per anar-hi a beneir-lo en certs dies de l'any..." (DECLC, vol. VI, p. 367) Creiem que podria haver tingut alguna d'aquestes utilitats perquè degué ésser un lloc important en èpoques medievals.
Genèric: CAL.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 24/09/2010
Notes:
Vida Rural, 6e. Sembla que antigament aquesta casa, junt amb cal Manó i cal Franciscó, formaven la casa dels Tarongers. Noves aportacions documentals: Les citacions de l'any 1513 trobem: "...rocam padrone in dicta parròchia..." "...occidente in platea den padroni et circio in dicta platea..." (1513, f. 37). Aquestes citacions fan referència a la situació i límits de la taula de la carnisseria, que estava a la plaça del lloc, i que la tenia en Terme (can Terme de la Parra -la masia gòtica desapareguda- de sota del castell). En una de les afrontacions de can Santfí (antigament mas Descoll) ens diu que a occident limita amb: "...camino que tenditum de platea del Pedró ad locum Sancti Michaelis..." (1513, f. 44) i en la situació del mas Barceló ens diu: "...prope platea dicti castri de Gillida..." (1513, f. 57). En un capbreu de l'any 1598 trobem que en els límits del mas Barceló que a l'est limitava part amb la plaça i part amb la carnisseria d'en Terme. Les cites de l'any 1736 trobem: "...aquella casa situada en lo lloch de Gelida y en la plaça de dit lloch..." (1736, f. 85); és el mas Barceló, ara cal Folc dels Tarongers. La casa de Gabriel Pujol de la casa dels Tarongers: "...a ponent ab la plaça de dit lloch..." (1736, f. 78). En la capbrevació dels anys 1825-1832 trobem que la casa dels Tarongers, ja reconstruïda i rehabitada, limitava amb la plaça de St. Pere o del Castell i part amb la rectoria. Un document de l'any 1587 (1587, f. 354) trobem que la rectoria vella de Gelida també limitava amb la plaça: "...està apartada de la iglésia parroquial, costa avall, com ara un tirat de pedra estant al mitx de dita iglésia y abadia, la plasa y carniseria de Gelida..." Aquestes són algunes de les citacions de la plaça del Pedró que hem trobat. Cap d'aquestes citacions ens indica que la plaça es trobava a dins del castell sinó que ens diuen prou clarament que estava situada fora del recinte del castell malgrat els canvis de denominació. En clonclusió tenim, doncs, que la plaça del Pedró estava entre el castell i la rectoria (abadia antigament) vella (ara cal Civit) i entre la casa dels Tarongers (cal Manó, cal Ramos (abans cal Franciscó) i cal Patró) i cal Folc (abans mas Barceló), o sigui on aparquem els vehicles. Segurament cal Vador, i les altres cases també, formaven part de la plaça. Un altre tema és que vol dir Pedró i per a què servia. En la segona citació diu: la roca del Pedró; i hem d'entendre que es refereix, possiblement, i segons ens explica J. Corominas: "... Pedró "pilar solt que commemora un fet memorable; (gran) pedra o pilar plantat en un indret important dins el terme d'un poble, sovint el que coronat amb una creu s'usa per anar-hi a beneir-lo en certs dies de l'any..." (DECLC, vol. VI, p. 367) Creiem que podria haver tingut alguna d'aquestes utilitats perquè degué ésser un lloc important en èpoques medievals.
