Topònim: DURAN DE LA COSTA
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 11/09/2010
Notes:
Vida Rural 2b. Masia avui desapareguda. 3a (Batllevell) (Bitxo) (Duran de la Costa). Antigament es conegué per "mas de la torra Brocarda" Masia desapareguda que a mitjans del segle XX encara quedava alguna paret mig enrunada, però gràcies a dos inventaris en podem saber alguna cosa més: 1666 (APG-3/125) i 1751 (APG-N-6/102). Segurament el nom antic, la torre Brocarda, és del segle XIV, però els primers hereus són de principis del segle XV. Els Terme que en havent-hi pubilla passà als Duran, anomenats, després, els Duran de la Costa. Segons el Libro de la historia y narración de las cosas más memorables del convento de la Casa de Dios. Ed. Revista Agustiniana. Quer i Montserrat, Josep. Edició a cura de José Luis Santiago. Madrid, 2001, pp. 158-172. Francesc Duran de la Costa ven al convent de Miralles l'any 1744 pels censals contrets i que no pot pagar les pensions. El mas i les peces de terres feien uns 80 jornals en aquesta època. L'any 1778 el convent de Miralles ven el mas can Duran de la Costa a Teresa Margenat, vda. de Josep Bargalló, de St. Esteve Sesrovires (op. cit. pp. 191-194). El 1831 el mas can Duran de la Costa consten 40 jornals que capbreva el mas Teresa Roca, muller d'Antoni Ferrer, negociant de Barcelona. Sobre el mas Marçans vegeu la fitxa de cal Bitxo. El 1853 era de Jaume Ferrer. Anys més tard en data incerta trobem que la propietat de can Duran de la Costa era del primer marquès de Gelida, Joaquim Jover i Costas, i els hereus d'aquest venen la propietat a diversos pagesos. (Duran del Puig) (Pasqual), 6e. 6f. 9a (Bibliografia). Rovira (1996). Pres del cognom Duran.
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 11/09/2010
Notes:
Vida Rural 2b. Masia avui desapareguda. 3a (Batllevell) (Bitxo) (Duran de la Costa). Antigament es conegué per "mas de la torra Brocarda" Masia desapareguda que a mitjans del segle XX encara quedava alguna paret mig enrunada, però gràcies a dos inventaris en podem saber alguna cosa més: 1666 (APG-3/125) i 1751 (APG-N-6/102). Segurament el nom antic, la torre Brocarda, és del segle XIV, però els primers hereus són de principis del segle XV. Els Terme que en havent-hi pubilla passà als Duran, anomenats, després, els Duran de la Costa. Segons el Libro de la historia y narración de las cosas más memorables del convento de la Casa de Dios. Ed. Revista Agustiniana. Quer i Montserrat, Josep. Edició a cura de José Luis Santiago. Madrid, 2001, pp. 158-172. Francesc Duran de la Costa ven al convent de Miralles l'any 1744 pels censals contrets i que no pot pagar les pensions. El mas i les peces de terres feien uns 80 jornals en aquesta època. L'any 1778 el convent de Miralles ven el mas can Duran de la Costa a Teresa Margenat, vda. de Josep Bargalló, de St. Esteve Sesrovires (op. cit. pp. 191-194). El 1831 el mas can Duran de la Costa consten 40 jornals que capbreva el mas Teresa Roca, muller d'Antoni Ferrer, negociant de Barcelona. Sobre el mas Marçans vegeu la fitxa de cal Bitxo. El 1853 era de Jaume Ferrer. Anys més tard en data incerta trobem que la propietat de can Duran de la Costa era del primer marquès de Gelida, Joaquim Jover i Costas, i els hereus d'aquest venen la propietat a diversos pagesos. (Duran del Puig) (Pasqual), 6e. 6f. 9a (Bibliografia). Rovira (1996). Pres del cognom Duran.
