Notes: Vida Rural 2b, 3a (Bitxo) (fotografia). Nota: antigament es conegué per "mas Perelló" i per "mas Oller". L'origen de la denominació Perelló la trobem datada ja 1286 (o 1216) segons un pergamí que se serva a l'arxiu de la catedral de Barcelona i en el qual ens diu que un Arnau de Perelló, de Martorell, fa un llegat de sis diners a la capella de St. Salvador segons consta en el seu testament. El mas Perelló ja el trobem datat al segle XVI i que el senyor de Gelida Francesc Bertran li fa carta precària a un Joan Oller. Aquest Joan Oller també posseeix lo mas Marsans que està a la parròquia de St. Joan Samora i lo mas de na Perellona el qual limita a ponent amb la capella de St. Salvador. No tenim documentació dels Oller al segle XVI, des d'aquest Joan de 1513 fins als successors de la segona meitat del mateix segle. Al segle XVIII hi hagué dues pubilles seguides, la darrera Oller i una Canals que es casà amb un Torrents de Mediona. L'any 1736 un Jaume Oller, de St. Salvador, pare de la darrera pubilla, diu que té tot aquella heretat i casa dit lo mas Oller i antigament lo mas Perelló. Aquesta heretat fa trenta quarteres de sembradura i diu que a ponent limita amb la capella de St. Salvador i amb terres de can Duran de la Costa. Al segle passat (1823) trobem que l'hereu és un Miquel Torrents que es casà amb Maria Calaf. Al llarg dels segles trobem només dues cases a St. Salvador: la casa dels Oller i la casa-capella de St. Salvador. Els Oller, i per maridatge Torrents, van tenir moltes terres que durant al segle passat les anaren venent, per establiment emfitèutic, naixent així el barri de St. Salvador. Durant els anys 1877-1880 Josep Torrents i Oller, hereu de cal Bitxo, fou alcalde de Gelida i l'impulsor del nou edifici consistorial que Gelida recentment s'ha remolejat i acabat.
Un dels impuls, probablement, del creixement del barri de St. Salvador fou els propers molins paperers. (Costa del Duran) (Perejoanet). 9a (Bibliografia). Rovira (1996)