Topònim: VALLS,
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 11/09/2010
Notes:
Vida Rural 1b, 2b. Nota: masia avui desapareguda. 3a (Valls) (fotografies). Abans s'havia conegut per "mas d'en Font de Dach". 6e. 9a (Bibliografia). Rovira (1996). Rovira (2001) Situació UTM: X-405850, Y-4589160 i alt. 110m. Estava escrit. Quan el rector de Gelida redactà la partida de defunció de Pere Valls, hereu de can Valls, anotar d'una manera sentencial i premonitòria el destí d'aquesta masia: "No feu testament perquè no tenia res". Ja feia, uns anys abans, una part de la propietat havia estat venuda per edificar uns molins paperers (el Molí Vell). Uns quants anys després la resta de la propietat seguí pel mateix camí traçat. Els Mir posseïren durant força anys (segle XIX i XX) la propietat (casa i algunes terres) fins que la vengueren l'any 1951 a Joana Andreu i que aquesta la vengué a la família Guarro el 1956. Aquest hivern hem vist desaparèixer la masia, ja bastant malmesa, per ubicar-hi una important indústria. Només s'han conservat quatre elements: Una pedra datera, el número de la casa, un cargol de la premsa i les antigues arcades. La pedra datera, la clau de l'arcada, procedia de l'antiga entrada que era situada al migdia al segle XVII (data d'una important reforma o reconstrucció) i que després fou portada al nou portal afegint-hi la data de la reforma (1669 -1863) gairebé total que feren els Mir. A l'interior es conserven alguns elements que es podien haver salvat, com ara la barana forjada de les escales. Els orígens de can Valls els hem de situar al segle XIV: Els Font de Dach com a fundadors o estirps són continuats a través dels segles fins els nostres dies, així i tot, amb els canvis de cognoms, per qüestió de maridatge, els Font donaren pas als Claramunt, als Ramondet i finalment als Valls que són els qui han donat el nom del mas fins a l'actualitat. Avui dia a Gelida hi ha persones que porten el cognom Valls i que, alguns, possiblement en són descendents laterals del dit mas. Rovira (1993)a.
Genèric: CAN.
Codi topònim 1.03.01
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 11/09/2010
Notes:
Vida Rural 1b, 2b. Nota: masia avui desapareguda. 3a (Valls) (fotografies). Abans s'havia conegut per "mas d'en Font de Dach". 6e. 9a (Bibliografia). Rovira (1996). Rovira (2001) Situació UTM: X-405850, Y-4589160 i alt. 110m. Estava escrit. Quan el rector de Gelida redactà la partida de defunció de Pere Valls, hereu de can Valls, anotar d'una manera sentencial i premonitòria el destí d'aquesta masia: "No feu testament perquè no tenia res". Ja feia, uns anys abans, una part de la propietat havia estat venuda per edificar uns molins paperers (el Molí Vell). Uns quants anys després la resta de la propietat seguí pel mateix camí traçat. Els Mir posseïren durant força anys (segle XIX i XX) la propietat (casa i algunes terres) fins que la vengueren l'any 1951 a Joana Andreu i que aquesta la vengué a la família Guarro el 1956. Aquest hivern hem vist desaparèixer la masia, ja bastant malmesa, per ubicar-hi una important indústria. Només s'han conservat quatre elements: Una pedra datera, el número de la casa, un cargol de la premsa i les antigues arcades. La pedra datera, la clau de l'arcada, procedia de l'antiga entrada que era situada al migdia al segle XVII (data d'una important reforma o reconstrucció) i que després fou portada al nou portal afegint-hi la data de la reforma (1669 -1863) gairebé total que feren els Mir. A l'interior es conserven alguns elements que es podien haver salvat, com ara la barana forjada de les escales. Els orígens de can Valls els hem de situar al segle XIV: Els Font de Dach com a fundadors o estirps són continuats a través dels segles fins els nostres dies, així i tot, amb els canvis de cognoms, per qüestió de maridatge, els Font donaren pas als Claramunt, als Ramondet i finalment als Valls que són els qui han donat el nom del mas fins a l'actualitat. Avui dia a Gelida hi ha persones que porten el cognom Valls i que, alguns, possiblement en són descendents laterals del dit mas. Rovira (1993)a.
