Topònim: MESÓ DE LA JONCOSA,
Genèric: QUADRA DE LA.
Codi topònim 1.01.08
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 11/09/2010
Notes:
Vida Rural 9a (Bibliografia). Fuguet i Rovira (1993). Si en els documents de Gelida apareix el topònim "la Joncosa" associat sempre a la Mesó del Temple, es pot pensar que aquest topònim del terme de Gelida, que es conservà fins al segle XVIII, és que el que s'ha de relacionar amb la comanda templera del Penedès, atès que l'única justificació per a situar la comanda de la Joncosa a la Joncosa del Montmell es basava només en el nom. Però a partir de la documentació aportada per Rovira, en conèixer una altra Joncosa al Penedès, és possible situar la comanda a Gelida. Per tant, la Joncosa de Gelida correspon a la comanda de la Joncosa citada per Miret, amb la diferència de la seva ubicació. Miret, que no va conèixer aquesta documentació, va localitzar el convent templer a l'únic lloc del Penedès on va trobar aquest nom: la Joncosa del Montmell. Resultava estrany -Miret no ho va dir però ho deixava entreveure- que dues comandes templeres (la Joncosa i Selma) estiguessin situades a tan poca distància, uns 6 Km. en línia recta. el mot Mesó -sense complement- serveix per a designar comandes o sots-comandes de l'orde, en el cas de la Joncosa de Gelida, la Mesó s'hauria d'entendre com a sinònim de comanda, casa o convent. Per tant, l'establiment que els templers posseïren a Gelida no fou un mas sinó la seu d'una comanda templera, la comanda de la Joncosa. A la llum també dels topònims pretèrits que figuren en els documents esmentats i la toponímia actual, sembla que la seu de la Mesó de la Joncosa estava situada en l'actual barri del Puig de Gelida (antigament el Puig de Sant Pere), al lloc actual casa pairal dels Duran (11). Segurament les actuals cases, avui ja molt reformades, de ca l'Esteve, cal Font i can Llopart de Dalt i de Baix, que estan a tocar de can Duran, també formaven part dels edificis de la comanda. . És molt probable que l'actual ermita de Santa Magdalena, propietat dels Duran, ara Almirall, i situada al davant del seu casalici, fos la capella del petit convent. Fuguet (1995).
Genèric: QUADRA DE LA.
Codi topònim 1.01.08
Municipi: GELIDA
Codi municipi: 0.01.06
Codi comarca: 0.02.03
Data: 11/09/2010
Notes:
Vida Rural 9a (Bibliografia). Fuguet i Rovira (1993). Si en els documents de Gelida apareix el topònim "la Joncosa" associat sempre a la Mesó del Temple, es pot pensar que aquest topònim del terme de Gelida, que es conservà fins al segle XVIII, és que el que s'ha de relacionar amb la comanda templera del Penedès, atès que l'única justificació per a situar la comanda de la Joncosa a la Joncosa del Montmell es basava només en el nom. Però a partir de la documentació aportada per Rovira, en conèixer una altra Joncosa al Penedès, és possible situar la comanda a Gelida. Per tant, la Joncosa de Gelida correspon a la comanda de la Joncosa citada per Miret, amb la diferència de la seva ubicació. Miret, que no va conèixer aquesta documentació, va localitzar el convent templer a l'únic lloc del Penedès on va trobar aquest nom: la Joncosa del Montmell. Resultava estrany -Miret no ho va dir però ho deixava entreveure- que dues comandes templeres (la Joncosa i Selma) estiguessin situades a tan poca distància, uns 6 Km. en línia recta. el mot Mesó -sense complement- serveix per a designar comandes o sots-comandes de l'orde, en el cas de la Joncosa de Gelida, la Mesó s'hauria d'entendre com a sinònim de comanda, casa o convent. Per tant, l'establiment que els templers posseïren a Gelida no fou un mas sinó la seu d'una comanda templera, la comanda de la Joncosa. A la llum també dels topònims pretèrits que figuren en els documents esmentats i la toponímia actual, sembla que la seu de la Mesó de la Joncosa estava situada en l'actual barri del Puig de Gelida (antigament el Puig de Sant Pere), al lloc actual casa pairal dels Duran (11). Segurament les actuals cases, avui ja molt reformades, de ca l'Esteve, cal Font i can Llopart de Dalt i de Baix, que estan a tocar de can Duran, també formaven part dels edificis de la comanda. . És molt probable que l'actual ermita de Santa Magdalena, propietat dels Duran, ara Almirall, i situada al davant del seu casalici, fos la capella del petit convent. Fuguet (1995).
