Notes: Partida situada entre can Suriol i can Milà, en el vessant de pon. de la serra del mateix nom, al costat de la riera de Begues. El nom apareix en el s. XIX i poc documentat. L'any 1852 és la "partida dita lo Monnàs", a la riera de Begues, terra de can Suriol afrontant amb la partió de "Casa Milà de Olivillera" (ACS, C. 28). Més tard, el 1860, escriuen "al Monàs", també junt a la riera (ACS, ídem. C.28). Quatre anys després es fa referència al "Fondu Monàs", terrenys de can Suriol que devien baixar per una fondalada de la serra (ACS, M. 8). Situats ja en el s. XX, l'any 1912 es té notícia del "pont de Monàs" (AHV-Jutjat,U.7), que tenint en compte que l'actual carretera és de l'any 1908 i no hi ha altre pont sobre la riera fins després de can Suriol, es deuria referir a un vell pont que havia sota el camí de Sant Pere Molanta per creuar la riera i accedir al camí vell que venia de Ribes i anava a Ol., passant per la partida del Monàs. Finalment, els anys vint, es projectava el pantà de Monàs o Monnàs, amb la presa en la confluència de les rieres dels Pelagons i de Begues, pantà que havia de regar bona part de municipi ribetà (22-9-1922, Castell, 4/5). En el Monnàs hi havia el forn de calç del Ramon de la Laieta (Quaranta anys, 105). El mot Monàs és ben enigmàtic, car no sabem el seu significat. A Tamarit, vora Tarragona, hi ha el lloc de Monnars, pronunciat "munnàs", que diuen ve d'una forma de 'molnar' sincopada en lloc de 'molinar' (ONOM. V, 313). Si aquesta fos la nostra etimologia, ens trobaríem davant d'un camí molinar? o un rec molinar?, dels quals no en tenim altra notícia i que podríem relacionar amb un ignorat molí, tal vegada l'esmentat en el núm. 528. Amb una interpretació paral-lela, MUNTANER creu en una evolució 'molinàs > molnàs > monnàs'. On era aquest molinàs?