Notes: Nissagues 59, Any 1654; Odp 110, 116. Muntanya al final del terme, a la dreta de la carretera anant al Vendrell. Hom creu que hi ha una dama encantada que guarda un tresor. El nom es pot referir a la muller d'un Papiol. Així, el 1654 (Rll) veiem "dita Papiola», i el 1656 (Rll): «Fa Magdalena Papiola cada any... per la ánima de Joan Papiol". El 1930 (Rv), en fer la demarcació eclesiàstica de LP, es diu "hasta la cumbre de la sierra Papiola".