Topònim: HOSPITAL DE SITGES,
Genèric:
Codi topònim 4.06.01
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 19/04/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 904 Establiment benèfic que, sense entrar en la possibilitat que n'hi hagués hagut un altre d'anterior, va ser fundat en el segle XIV per Bernat de Fonollar, qui en va organitzar l'administració i va deixar-li les rendes que produïa la quadra de Campdàsens ("volo quod in dicta villa de Cigiis sit in perpetuum illud hospitale pauperum, quod ego iam ibi construxi, seu construí feci" testament, any 1328 a Llopis 1891 p 165 cf p 164-166). Era a les roques sobre el mar, al SE de l'església parroquial, i a ell pertany la sala amb arcs gòtics que últimament va ser capella i abans potser sala de malalts (cf Eco 1295, Baluard 452). Va ser millorat en 1690 i 1697 (Gibert 1952 p 94) i 1708 (Eco 2091). Tenia a principis del segle XIX uns 20 per 10 m (Ms 1882 p 41 s). En 1850 l'administrador, Marià Carbonell i Mestre, féu obres que duplicaren la seva extensió i hi portà les monges concepcionistes perquè se n'encarreguessin i hi fessin al mateix temps classe a les noies del poble (Ms 1882 p 42). En 1854 va ser declarat municipal (Eco 2091). Agustí Milà i Ballester va ampliar-lo vers 1870 per la banda de l'O, amb un cos per a escola de noies (Ms 1882 p 44, Llopis 1891 p 141). Un donatiu del governador de Barcelona Lluís Antúnez va permetre de fer-hi en 1888 una sala d'infecciosos (Ms 1894 p 11). Cf l'aspecte exterior d'aquest edifici a Sitges 1962. El milionari americà Charles Deering volgué l'any 1910 comprar l'edifici, i la venda es va realitzar el 3.IV.1910 (Eco 1244, Baluard 440). Llavors es va comprar un terreny a la Pedrera per a fer-hi un nou hospital (Baluard 440), i interinament va traslladar-se a la casa número 30 del carrer Major, ca-sa que donava per darrere al carrer de la Muralla, trasllat que es va fer el 9.VI.1910 (Eco 1257 i 1258, Baluard 443-447, 451 i 452). Aprovats els plànols pel governador de Barcelona (Baluard 462), es va posar la primera pedra el 23.VIII.1910 (Eco 1266-1268). Les obres es van adjudicar el 15.XII.1910 (Baluard 479) i els fonaments es van obrir el I.1911 (Baluard 485). Els malalts s'hi van traslladar el 22.VI.1912 (Baluard 559) i el nou edifici va ser inaugurat dues vegades el 24.VI.1912 (Eco 1363, Baluard 556) i el 24.VIII.1912 (Eco 1371, Baluard 569). Per a l'església de l'hospital cf L 'església de Sant JOAN. Representacions gràfiques a Eco 370, 2599, 3660, Baluard 514, 568. 905. El carrer de l'HOSPITAL Nom que es donava a voltes antigament al carrer de Sant Joan ("vico sancti Joannis, voccato de l'Hospital" Ms 1536 p 82; "vico voccato de l'Hospital, âls de Sant Joan" Ms 1611 p 234). ; Vallcarca II, 48, 49
Genèric:
Codi topònim 4.06.01
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 19/04/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 904 Establiment benèfic que, sense entrar en la possibilitat que n'hi hagués hagut un altre d'anterior, va ser fundat en el segle XIV per Bernat de Fonollar, qui en va organitzar l'administració i va deixar-li les rendes que produïa la quadra de Campdàsens ("volo quod in dicta villa de Cigiis sit in perpetuum illud hospitale pauperum, quod ego iam ibi construxi, seu construí feci" testament, any 1328 a Llopis 1891 p 165 cf p 164-166). Era a les roques sobre el mar, al SE de l'església parroquial, i a ell pertany la sala amb arcs gòtics que últimament va ser capella i abans potser sala de malalts (cf Eco 1295, Baluard 452). Va ser millorat en 1690 i 1697 (Gibert 1952 p 94) i 1708 (Eco 2091). Tenia a principis del segle XIX uns 20 per 10 m (Ms 1882 p 41 s). En 1850 l'administrador, Marià Carbonell i Mestre, féu obres que duplicaren la seva extensió i hi portà les monges concepcionistes perquè se n'encarreguessin i hi fessin al mateix temps classe a les noies del poble (Ms 1882 p 42). En 1854 va ser declarat municipal (Eco 2091). Agustí Milà i Ballester va ampliar-lo vers 1870 per la banda de l'O, amb un cos per a escola de noies (Ms 1882 p 44, Llopis 1891 p 141). Un donatiu del governador de Barcelona Lluís Antúnez va permetre de fer-hi en 1888 una sala d'infecciosos (Ms 1894 p 11). Cf l'aspecte exterior d'aquest edifici a Sitges 1962. El milionari americà Charles Deering volgué l'any 1910 comprar l'edifici, i la venda es va realitzar el 3.IV.1910 (Eco 1244, Baluard 440). Llavors es va comprar un terreny a la Pedrera per a fer-hi un nou hospital (Baluard 440), i interinament va traslladar-se a la casa número 30 del carrer Major, ca-sa que donava per darrere al carrer de la Muralla, trasllat que es va fer el 9.VI.1910 (Eco 1257 i 1258, Baluard 443-447, 451 i 452). Aprovats els plànols pel governador de Barcelona (Baluard 462), es va posar la primera pedra el 23.VIII.1910 (Eco 1266-1268). Les obres es van adjudicar el 15.XII.1910 (Baluard 479) i els fonaments es van obrir el I.1911 (Baluard 485). Els malalts s'hi van traslladar el 22.VI.1912 (Baluard 559) i el nou edifici va ser inaugurat dues vegades el 24.VI.1912 (Eco 1363, Baluard 556) i el 24.VIII.1912 (Eco 1371, Baluard 569). Per a l'església de l'hospital cf L 'església de Sant JOAN. Representacions gràfiques a Eco 370, 2599, 3660, Baluard 514, 568. 905. El carrer de l'HOSPITAL Nom que es donava a voltes antigament al carrer de Sant Joan ("vico sancti Joannis, voccato de l'Hospital" Ms 1536 p 82; "vico voccato de l'Hospital, âls de Sant Joan" Ms 1611 p 234). ; Vallcarca II, 48, 49
