Topònim: GARRAF,
Genèric: MONESTIR DE.
Codi topònim 4.07.01
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 31/01/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 752 Dit també monestir de Sant Vicenç de Garraf i de Sant Vicenç de Pedrabona (GEC,. Garraf, priorat de), va ser fundat en 1163 per Alfons I a honor de Sant Vicenç màrtir, dotant-lo amb les terres de la quadra de Garraf i posant-lo sota la regla dels canonges agustinians (Llopis 1891 p 160). En 1298 passà a obediència del bisbe de Barcelona (Llopis 1891 p 155). En aquest segle tenia possessions a la Porrera, al Montsant (CPFC p 291 nº 213). Caigué en decadència cap a la meitat del segle XIV i el 28.VII.1413 el prior el cedí a la Pia Almoina de la catedral de Barcelona (Llopis 1891 p 155, Diversos 1971 p 955). Segons una visita pastoral, el 27.VII.1414 a l'església hi havia els altars de Sant Vicenç, Santa Maria, Santa Emília i Santa Cecília (Amic 26 p 206 ss, Llopis 1891 p 156). El patronat reial sobre el monestir fou cedit el 5.VI.1423 als canonges de Santa Anna de Barcelona i en els segles següents s'arribà a una decadència i abandó totals (Llopis 1891 p 156, Ms 1942 XVI p 140). Perdut de temps el seu record, avui ningú no sap on estava situat exactament: potser al Castellet, potser a can Lluçà. L'única representació antiga, però, que en tenim (Mp 1586), el col-loca al centre de la carena de la serra Coma Roja, entre el mar i can Lluçà, on, però, avui no en queda cap senyal. ; HG 41 a 45, 51 (foto), 64, 223. Al Castellot de Garraf.
Genèric: MONESTIR DE.
Codi topònim 4.07.01
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 31/01/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 752 Dit també monestir de Sant Vicenç de Garraf i de Sant Vicenç de Pedrabona (GEC,. Garraf, priorat de), va ser fundat en 1163 per Alfons I a honor de Sant Vicenç màrtir, dotant-lo amb les terres de la quadra de Garraf i posant-lo sota la regla dels canonges agustinians (Llopis 1891 p 160). En 1298 passà a obediència del bisbe de Barcelona (Llopis 1891 p 155). En aquest segle tenia possessions a la Porrera, al Montsant (CPFC p 291 nº 213). Caigué en decadència cap a la meitat del segle XIV i el 28.VII.1413 el prior el cedí a la Pia Almoina de la catedral de Barcelona (Llopis 1891 p 155, Diversos 1971 p 955). Segons una visita pastoral, el 27.VII.1414 a l'església hi havia els altars de Sant Vicenç, Santa Maria, Santa Emília i Santa Cecília (Amic 26 p 206 ss, Llopis 1891 p 156). El patronat reial sobre el monestir fou cedit el 5.VI.1423 als canonges de Santa Anna de Barcelona i en els segles següents s'arribà a una decadència i abandó totals (Llopis 1891 p 156, Ms 1942 XVI p 140). Perdut de temps el seu record, avui ningú no sap on estava situat exactament: potser al Castellet, potser a can Lluçà. L'única representació antiga, però, que en tenim (Mp 1586), el col-loca al centre de la carena de la serra Coma Roja, entre el mar i can Lluçà, on, però, avui no en queda cap senyal. ; HG 41 a 45, 51 (foto), 64, 223. Al Castellot de Garraf.
