Notes: MUNTANER 1986, n. 315 Nom donat a les terres de fora del raval, fora muralles, a l'extrem N del carrer Major ("que possident in Capite dicte ville..., et terminatur... a meridie in via publica qua itur a Jaffer..., ab occidente cum camino quo itur de dicta villa als Ferrers" Ms 1536 p 48 v; "loco voccato lo Cap de la Vila" Ms 1536 p 66, Ms 1611 p 157). Amb el pas del temps van quedar rodejades d'edificis i convertides en una plaça, que va anar sofrint diverses transformacions urbanístiques (Cf Eco 161, 1386, 1430, 4441). La principal fou la seva ampliació per l'extrem SE, amb la supressió de les cases 1 a 9 del carrer de Jesús, fet que donà a la plaça el seu aspecte actual (Baluard 580-585, 588, 627, 704, 708). En 1933 fou enquitranat el paviment (Baluard 1324). Des de 1881 hi havia una font de ferro, que fou substituïda per una altra de pedra el XII.1915 (Baluard 741), la qual fou treta el 21.V.1918 i substituïda per una altra que es coronà amb un gerro ornamental (Baluard 866, 867, 870), donat per Miquel Utrillo (c. o.). Malgrat haver conservat sempre popularment el nom tradi-cional, de Cap de la Vila, ha rebut oficialment els noms de plaça Nova, plaça del marquès de Mont-roig, plaça de Durruti i, des de 1939, altra volta el de Cap de la Vila (Eco 2964, 3086). Cf Eco 4357-4362, Alumnes 7. Representacions gràfiques a Eco 222, 903, 1509, 1815, 2599, 2604, 4298, Baluard 620, Punta 173 i 355.