Topònim: CAMPDÀSENS,
Genèric:
Codi topònim 5.09.01
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 25/01/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 297 Plana situada a uns 200 m sobre el nivell del mar, al NE de Vallcarca. Fou habitada en temps ibèrics (Eco 4287). El nom consta des del segle XI ("castrum Campo de Asinos" 10.I.1097, CSCV nº 764) i següents ("castrum de Campis de Asinis" 17.III.1143, CSCV nº 946; "cumbam Campo Asinorum" 22.IX.1163, Llopis 1891 p 160). El territori era de propietat reial i en foren feudataris Bernat de Centelles i Bernat de Fonollar (Diversos 1971 p 954). El 3.IX.1382 passà a ser de Bernat de Fortià. Joan I el recupera i el va vendre a la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona el 19.VI.1390 (ibid). El nom correcte, que es dedueix dels documents més antics i que ha estat mantingut fermament per la tradició oral, és el de Campdàsens. No obstant això, per eufemisme, ul-tracorrecció o simplement errada, se l'ha deformat moltes vegades de diverses maneres: Candeàsens (Ms 1642, 20.VI.1655), Capdeàsens (Anon 1706 p 3), Campdacens (Ms 1705, 30.IV.716), Camp-dessens (Ms 1894 p 28), Camp d'en d'Àsens (Eco 1835). Però d'entre els noms erronis, el que gaudit d'una major difusió ha estat el de Campdecens (Barrachina 1927, V.27), relacionat amb un hipotètic cens sobre el territori.; BSG 91, 114, 115, 236; Vallcarca 221. Baralla; HG 14, 14, 41 a 43, 48 a 61 (focs), 70, 81, 90 a 92, 95, 106, 215, 222. Cases de Dalt.; SEIEEPP sortides 63, 109, 110 (foto), 114, 116, 117, 118. Antiga quadra a 240 m d'altitud. Castell esmentat l'any 1365.; HS 93, 104, 105; Imágenes, 12 (grafiat can Desens).; Vallcarca II, 79, 97, 100, 107, 109, 123, 133, 152, 154 a 156, 299, 302; Penedès Mp Caseriu sobre les costes de Garraf; Visions, 79, 81, 151, 167, 234; Egarraf 23, 24, 27, 28, 30-32, 94, 129, 133, 154, 157
Genèric:
Codi topònim 5.09.01
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 25/01/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 297 Plana situada a uns 200 m sobre el nivell del mar, al NE de Vallcarca. Fou habitada en temps ibèrics (Eco 4287). El nom consta des del segle XI ("castrum Campo de Asinos" 10.I.1097, CSCV nº 764) i següents ("castrum de Campis de Asinis" 17.III.1143, CSCV nº 946; "cumbam Campo Asinorum" 22.IX.1163, Llopis 1891 p 160). El territori era de propietat reial i en foren feudataris Bernat de Centelles i Bernat de Fonollar (Diversos 1971 p 954). El 3.IX.1382 passà a ser de Bernat de Fortià. Joan I el recupera i el va vendre a la Pia Almoina de la Catedral de Barcelona el 19.VI.1390 (ibid). El nom correcte, que es dedueix dels documents més antics i que ha estat mantingut fermament per la tradició oral, és el de Campdàsens. No obstant això, per eufemisme, ul-tracorrecció o simplement errada, se l'ha deformat moltes vegades de diverses maneres: Candeàsens (Ms 1642, 20.VI.1655), Capdeàsens (Anon 1706 p 3), Campdacens (Ms 1705, 30.IV.716), Camp-dessens (Ms 1894 p 28), Camp d'en d'Àsens (Eco 1835). Però d'entre els noms erronis, el que gaudit d'una major difusió ha estat el de Campdecens (Barrachina 1927, V.27), relacionat amb un hipotètic cens sobre el territori.; BSG 91, 114, 115, 236; Vallcarca 221. Baralla; HG 14, 14, 41 a 43, 48 a 61 (focs), 70, 81, 90 a 92, 95, 106, 215, 222. Cases de Dalt.; SEIEEPP sortides 63, 109, 110 (foto), 114, 116, 117, 118. Antiga quadra a 240 m d'altitud. Castell esmentat l'any 1365.; HS 93, 104, 105; Imágenes, 12 (grafiat can Desens).; Vallcarca II, 79, 97, 100, 107, 109, 123, 133, 152, 154 a 156, 299, 302; Penedès Mp Caseriu sobre les costes de Garraf; Visions, 79, 81, 151, 167, 234; Egarraf 23, 24, 27, 28, 30-32, 94, 129, 133, 154, 157
