Topònim: SANT PERE DE RIBES,
Genèric:
Codi topònim 1.01.04
Municipi: SANT PERE DE RIBES
Codi municipi: 0.01.45
Codi comarca: 0.02.17
Data: 26/01/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 2628 Poble de la comarca del Garraf, dit de manera constant pels de la comarca Ribes i només Sant Pere de Ribes i encara més bàrbarament Sant Pere pels forans o immigrats, que és junt a la riera del mateix nom, a uns 4'3 km del mar i a uns 2'3 km a l'ESE del Montgròs (cf els Mp des del de Vrints a Diversos 1908 p 1046, de l'any 1605, GEC, DNPPC). Per les terres dels voltants hi ha abundants restes ibèriques (cf Mc 1972 p 81). Potser per Ribes passava una via romana secundària que anava d'Olesa de Bonesvalls, per Olivella i els Solers, a Cubelles, amb una "statio" pretoriana a Sota-ribes (Div 1952 p 127; Mc 1972 p 81 i 89). Després de la invasió sarraïna, el castell de Ribes o de Bell-lloc va ser conquerit pel bisbe barceloní Guilarà (937-959) o potser simplement adquirit ("castrum nuncupatum Bello Loco, qui vocitantur Ribas, ?a sanctis religiosisque pastoribus adquisitum? idem Guillaranem" CPFC p 19, Llopis 1891 p 23; Mc 1972 p 42) i concedit en aprisió, i després també pel bisbe Pere (962-973) (CPFC p 19). Després de la invasió d'Al-Mansur, el bisbe Vives (973-995) va concedir al terme una carta de població (CPFC p 19, Llopis 1891 p 23; Mc 1972 p 42). En 1003 el papa Silvestre II hagué d'intervenir per salvar els drets eclesiàstics sobre Ribes (Llopis 1891 p 23, Virella 1949 p 184; Mc 1972 p 23). En 1039 els límits de Ribes eren Eramprunyà, Olivella, Olèrdola i Cubelles (Carreras 1903 p 199) i per tant comprenia Sitges. Des de 1040 Ribes pagà tribut a la Mensa Episcopal (Coll 1960). El 8.XII.1042 el castell de Ribes va ser infeudat a Mir Geribert, "príncep" l'Olèrdola (Mc 1972 p 44). A principis del segle XII la viuda i el fill de Mir Geribert afegiren dues torres al castell (Mc 1972 p 81, 84; caldria, però, confirmar-ho). El 3.VIII.1131 sant Oleguer, bisbe de Barcelona, concedí al fill de Mir Geribert el castell de Ribes i s'inicià la família noble dels Ribes (Llopis 1891 p 159, Mc 1972 p 49). Els anys 1169 i 1171 Alexandre III reafirmà els drets del bisbat de Barcelona a les terres de Ribes, que arribaven fins a Cubelles (Carbonell 1961 p 55). En 1293 n'era senyor Galceran de Ribes que des de 1303 passà a ser-ho també de Sitges i Miralpeix (Carbonell 1961 p 59; Mc 1962 p 53). El 30.IV.1333 Bernat Guillem obtingué d'Alfons el Benigne el permís de fundació per a les terres de Llop Sanç, que acostumen a interpretar-se com les del Ribes actual (CPFC p 579 i 673; Mc 1972 p 56), i fou enterrat a Sitges (Llopis 1891 p 108, Mc 1972 p 56). El 8.X.1347 canvià la senyoria, però en 1350 tornà a la família Ribes, que en 1369 rescatà també els drets reials (Mc 1972 p 60 i 62). El 27.I.1389 l'últim dels Ribes vengué tots els seus drets al bisbe de Barcelona, el qual adquirí també posteriorment altres drets secundaris (Diversos 1971 p 917, Llopis 1891 p 123; Mc 1972 p 64 ss). En el segle XVII el senyoriu de Ribes passà a la Mensa Episcopal barcelonina (Diversos 1971 p 917). Sembla que escapà a les malvestats de la guerra dels Segadors que tant afectà Sitges (Mc 1972 p 157), si bé els temps van ser molt difícils (Mc 1972 p 124 ss). Igual es pot dir de la guerra de Successió (Mc 1972 p 148 ss). Durant la guerra del Francès, Ribes fou escenari de diversos combats (Llopis 1891 p 82 s., 88 s.). En el primer terç del segle XIX deixà de pertànyer al bisbe de Barcelona (Diversos 1971 p 917) i hagué de sofrir atacs dels carlins (cf nº 2509). A finals del segle XIX i principis del XX participà de la prosperitat general de Catalunya que es manifestà en cons-truccions i millores diverses (Carbonell 1975).Així l'any 1898 s'uní telefònicament amb Vilanova, el 1913 amb Vilafranca i des de 1916 tingué central pròpia, com també el 28.VI.1918 estrenà l'elec-tricitat. Sofrí les malvestats de la guerra Civil (Mc 1972 p 164). Des dels anys 60 molts barcelonins n'han fet la seva segona residència i el terme ha vist aparèixer en el seu sòl diverses urbanitzacions, com també des dels 70 s'ha incrementat el nucli industrial a la carretera de Sitges a Vilanova i el suburbi obrer de les Roquetes, tocant a Vilanova.; Pobles i poblats. Sant Pere de RIBES: La Central Elèctrica de Sant Pere de Ribes va ser constituïda el X.17 (E-co 7.X.17); BSG 86, 171, 241; SEIEEPP sortides. 43, 45, 47.
Genèric:
Codi topònim 1.01.04
Municipi: SANT PERE DE RIBES
Codi municipi: 0.01.45
Codi comarca: 0.02.17
Data: 26/01/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 2628 Poble de la comarca del Garraf, dit de manera constant pels de la comarca Ribes i només Sant Pere de Ribes i encara més bàrbarament Sant Pere pels forans o immigrats, que és junt a la riera del mateix nom, a uns 4'3 km del mar i a uns 2'3 km a l'ESE del Montgròs (cf els Mp des del de Vrints a Diversos 1908 p 1046, de l'any 1605, GEC, DNPPC). Per les terres dels voltants hi ha abundants restes ibèriques (cf Mc 1972 p 81). Potser per Ribes passava una via romana secundària que anava d'Olesa de Bonesvalls, per Olivella i els Solers, a Cubelles, amb una "statio" pretoriana a Sota-ribes (Div 1952 p 127; Mc 1972 p 81 i 89). Després de la invasió sarraïna, el castell de Ribes o de Bell-lloc va ser conquerit pel bisbe barceloní Guilarà (937-959) o potser simplement adquirit ("castrum nuncupatum Bello Loco, qui vocitantur Ribas, ?a sanctis religiosisque pastoribus adquisitum? idem Guillaranem" CPFC p 19, Llopis 1891 p 23; Mc 1972 p 42) i concedit en aprisió, i després també pel bisbe Pere (962-973) (CPFC p 19). Després de la invasió d'Al-Mansur, el bisbe Vives (973-995) va concedir al terme una carta de població (CPFC p 19, Llopis 1891 p 23; Mc 1972 p 42). En 1003 el papa Silvestre II hagué d'intervenir per salvar els drets eclesiàstics sobre Ribes (Llopis 1891 p 23, Virella 1949 p 184; Mc 1972 p 23). En 1039 els límits de Ribes eren Eramprunyà, Olivella, Olèrdola i Cubelles (Carreras 1903 p 199) i per tant comprenia Sitges. Des de 1040 Ribes pagà tribut a la Mensa Episcopal (Coll 1960). El 8.XII.1042 el castell de Ribes va ser infeudat a Mir Geribert, "príncep" l'Olèrdola (Mc 1972 p 44). A principis del segle XII la viuda i el fill de Mir Geribert afegiren dues torres al castell (Mc 1972 p 81, 84; caldria, però, confirmar-ho). El 3.VIII.1131 sant Oleguer, bisbe de Barcelona, concedí al fill de Mir Geribert el castell de Ribes i s'inicià la família noble dels Ribes (Llopis 1891 p 159, Mc 1972 p 49). Els anys 1169 i 1171 Alexandre III reafirmà els drets del bisbat de Barcelona a les terres de Ribes, que arribaven fins a Cubelles (Carbonell 1961 p 55). En 1293 n'era senyor Galceran de Ribes que des de 1303 passà a ser-ho també de Sitges i Miralpeix (Carbonell 1961 p 59; Mc 1962 p 53). El 30.IV.1333 Bernat Guillem obtingué d'Alfons el Benigne el permís de fundació per a les terres de Llop Sanç, que acostumen a interpretar-se com les del Ribes actual (CPFC p 579 i 673; Mc 1972 p 56), i fou enterrat a Sitges (Llopis 1891 p 108, Mc 1972 p 56). El 8.X.1347 canvià la senyoria, però en 1350 tornà a la família Ribes, que en 1369 rescatà també els drets reials (Mc 1972 p 60 i 62). El 27.I.1389 l'últim dels Ribes vengué tots els seus drets al bisbe de Barcelona, el qual adquirí també posteriorment altres drets secundaris (Diversos 1971 p 917, Llopis 1891 p 123; Mc 1972 p 64 ss). En el segle XVII el senyoriu de Ribes passà a la Mensa Episcopal barcelonina (Diversos 1971 p 917). Sembla que escapà a les malvestats de la guerra dels Segadors que tant afectà Sitges (Mc 1972 p 157), si bé els temps van ser molt difícils (Mc 1972 p 124 ss). Igual es pot dir de la guerra de Successió (Mc 1972 p 148 ss). Durant la guerra del Francès, Ribes fou escenari de diversos combats (Llopis 1891 p 82 s., 88 s.). En el primer terç del segle XIX deixà de pertànyer al bisbe de Barcelona (Diversos 1971 p 917) i hagué de sofrir atacs dels carlins (cf nº 2509). A finals del segle XIX i principis del XX participà de la prosperitat general de Catalunya que es manifestà en cons-truccions i millores diverses (Carbonell 1975).Així l'any 1898 s'uní telefònicament amb Vilanova, el 1913 amb Vilafranca i des de 1916 tingué central pròpia, com també el 28.VI.1918 estrenà l'elec-tricitat. Sofrí les malvestats de la guerra Civil (Mc 1972 p 164). Des dels anys 60 molts barcelonins n'han fet la seva segona residència i el terme ha vist aparèixer en el seu sòl diverses urbanitzacions, com també des dels 70 s'ha incrementat el nucli industrial a la carretera de Sitges a Vilanova i el suburbi obrer de les Roquetes, tocant a Vilanova.; Pobles i poblats. Sant Pere de RIBES: La Central Elèctrica de Sant Pere de Ribes va ser constituïda el X.17 (E-co 7.X.17); BSG 86, 171, 241; SEIEEPP sortides. 43, 45, 47.
