Topònim: JAFRE,
Genèric: ESGLÉSIA DE.
Codi topònim 4.07.05
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 04/12/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 2381 Església de Santa Maria, situada al mig del poblat (Mp 1897, Mp 1970). Hi havia rector en 1305 (Ms 1942 XVI p 141 v). En 1413 feia cinquanta anys que estava abandonada i enrunada (Amic 26 p 209). El 21.VIII.1432 es constituí en dependència de la parròquia d'Olivella (Diversos 1971 p 905). Sembla que fou refeta o que s'hi van fer obres en 1688 i 1850 (Virella 1949 p 178, Diversos 1971 p 948). La festa patronal es celebrava en la Nativitat (Eco 905). Actualment està abandonada i destruïda (c. p.). Dedicada a Santa Maria, està situada al mig del poblat. Desconeixem de quan existeix, però ja hi havia rector en 1305 (MUNT.86, núm. 2381, segons J.MAS, 1942). En la visita pastoral de l'any següent es fa menció de Bernat, clergue d'Olivella que resideix a "Jaffra" (ADB, "Processos", 149/158). Es diu que en 1413 feia cinquanta anys que estava abandonada i enrunada ("L'Amic de les Arts", 1926, 209), però discrepem d'aquesta apreciació, car les dades que tenim són altres. Així, en una visita pastoral del bisbe de l'any 1415 a "Santa Maria del Castell de Jafra" no es fa menció del seu abandonament, sinó que diu haver-hi un altar de la Verge Maria amb "ara consagrada. . . , vestimenta sacerdotal i un calze d'estany" (R.V.18). Certa és la unió perpètua de l'església de Santa Maria amb la de Sant Pere d'Olivella (1432 - R.V. 10), fet que no suposa cap tancament. En un litigi que se celebrà els anys 1617-1623 entre els senyors barons de Jafre i el rector d'Olivella, - que al-legava que es pretenia que "dita Iglesia de Jafre fos una simple capella privada y no sufagrànea", acabà en una concòrdia per fer una missa cada quinze dies, es cita el castell, lloc i terme de "Beatae Mariae de Jafra" (ACS, D. 4/5). Era el 1672 quan ja era anomenada "Capella de Nª Sª de Jafra" (Doc. CPO, D.32), denominació que persistí fins als nostres dies. Quatre anys després, el bisbe va rebre els administradors seglars de la "capella de Jafra" (R.V.20), que eren els encarregats de la captació de diner de la Capella (R.V.21), mentre el "Curat de Jafra" disposava de les claus de l'Arxiu (1683-R.V.21). L'any 1702 hi hagué un robatori i van buidar les caixes de les administracions de l'Obra de Nª Sra. del Roser i de Sant Isidre (Manuel BOFARULL, "Del Penedès", núm. 1, 2002, pàg. 49). Dintre de l'església es veu la data de 1688, tal vegada una restauració de la qual no en tenim referència escrita. A l'exterior hi ha gravada la data de 1850, també sense cap nota històrica. La darrera reparació és de l'any 1898 (R.V.50). En aquesta mateixa data s'editaren els "Goigs de Ntra. Sra. de Jafra", edició d'un text de Ramon Roig de Vilanova de l'any 1882. Situats ja en 1912, el vicari residia a Jafre amb casa reparada (R.V.52/53) i el 1913 el "cura tinent" demanava permís per batejar al lloc, amb el suport de tot el veïnat, que totalitzaven 54 habitants (R.V.54/55). Aquest "cura tinent" fou destinat a Sant Jaume Sesoliveres i els de Jafre es van queixar perquè l'església tenia caràcter "parroquial" (1920-R.V.57). Un vegada abandonat el poblat, vers 1950, l'església i el cementiri foren profanats i enrunats. Els difunts foren traslladats al cementiri d'Olivella (CAT. 2003). Es té constància de l'existència d'una imatge de la Verge, gelosament guardada per un antic parroquià (Quaranta anys, 119). Dedicada a Santa Maria, està situada al mig del poblat. Desconeixem de quan existeix, però ja hi havia rector en 1305 (MUNT.86, núm. 2381, segons J.MAS, 1942). En la visita pastoral de l'any següent es fa menció de Bernat, clergue d'Olivella que resideix a "Jaffra" (ADB, "Processos", 149/158). Es diu que en 1413 feia cinquanta anys que estava abandonada i enrunada ("L'Amic de les Arts", 1926, 209), però discrepem d'aquesta apreciació, car les dades que tenim són altres. Així, en una visita pastoral del bisbe de l'any 1415 a "Santa Maria del Castell de Jafra" no es fa menció del seu abandonament, sinó que diu haver-hi un altar de la Verge Maria amb "ara consagrada. . . , vestimenta sacerdotal i un calze d'estany" (R.V.18). Certa és la unió perpètua de l'església de Santa Maria amb la de Sant Pere d'Olivella (1432 - R.V. 10), fet que no suposa cap tancament. En un litigi que se celebrà els anys 1617-1623 entre els senyors barons de Jafre i el rector d'Olivella, - que al-legava que es pretenia que "dita Iglesia de Jafre fos una simple capella privada y no sufagrànea", acabà en una concòrdia per fer una missa cada quinze dies, es cita el castell, lloc i terme de "Beatae Mariae de Jafra" (ACS, D. 4/5). Era el 1672 quan ja era anomenada "Capella de Nª Sª de Jafra" (Doc. CPO, D.32), denominació que persistí fins als nostres dies. Quatre anys després, el bisbe va rebre els administradors seglars de la "capella de Jafra" (R.V.20), que eren els encarregats de la captació de diner de la Capella (R.V.21), mentre el "Curat de Jafra" disposava de les claus de l'Arxiu (1683-R.V.21). L'any 1702 hi hagué un robatori i van buidar les caixes de les administracions de l'Obra de Nª Sra. del Roser i de Sant Isidre (Manuel BOFARULL, "Del Penedès", núm. 1, 2002, pàg. 49). Dintre de l'església es veu la data de 1688, tal vegada una restauració de la qual no en tenim referència escrita. A l'exterior hi ha gravada la data de 1850, també sense cap nota històrica. La darrera reparació és de l'any 1898 (R.V.50). En aquesta mateixa data s'editaren els "Goigs de Ntra. Sra. de Jafra", edició d'un text de Ramon Roig de Vilanova de l'any 1882. Situats ja en 1912, el vicari residia a Jafre amb casa reparada (R.V.52/53) i el 1913 el "cura tinent" demanava permís per batejar al lloc, amb el suport de tot el veïnat, que totalitzaven 54 habitants (R.V.54/55). Aquest "cura tinent" fou destinat a Sant Jaume Sesoliveres i els de Jafre es van queixar perquè l'església tenia caràcter "parroquial" (1920-R.V.57). Un vegada abandonat el poblat, vers 1950, l'església i el cementiri foren profanats i enrunats. Els difunts foren traslladats al cementiri d'Olivella (CAT. 2003). Es té constància de l'existència d'una imatge de la Verge, gelosament guardada per un antic parroquià (Quaranta anys, 119).
Genèric: ESGLÉSIA DE.
Codi topònim 4.07.05
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 04/12/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 2381 Església de Santa Maria, situada al mig del poblat (Mp 1897, Mp 1970). Hi havia rector en 1305 (Ms 1942 XVI p 141 v). En 1413 feia cinquanta anys que estava abandonada i enrunada (Amic 26 p 209). El 21.VIII.1432 es constituí en dependència de la parròquia d'Olivella (Diversos 1971 p 905). Sembla que fou refeta o que s'hi van fer obres en 1688 i 1850 (Virella 1949 p 178, Diversos 1971 p 948). La festa patronal es celebrava en la Nativitat (Eco 905). Actualment està abandonada i destruïda (c. p.). Dedicada a Santa Maria, està situada al mig del poblat. Desconeixem de quan existeix, però ja hi havia rector en 1305 (MUNT.86, núm. 2381, segons J.MAS, 1942). En la visita pastoral de l'any següent es fa menció de Bernat, clergue d'Olivella que resideix a "Jaffra" (ADB, "Processos", 149/158). Es diu que en 1413 feia cinquanta anys que estava abandonada i enrunada ("L'Amic de les Arts", 1926, 209), però discrepem d'aquesta apreciació, car les dades que tenim són altres. Així, en una visita pastoral del bisbe de l'any 1415 a "Santa Maria del Castell de Jafra" no es fa menció del seu abandonament, sinó que diu haver-hi un altar de la Verge Maria amb "ara consagrada. . . , vestimenta sacerdotal i un calze d'estany" (R.V.18). Certa és la unió perpètua de l'església de Santa Maria amb la de Sant Pere d'Olivella (1432 - R.V. 10), fet que no suposa cap tancament. En un litigi que se celebrà els anys 1617-1623 entre els senyors barons de Jafre i el rector d'Olivella, - que al-legava que es pretenia que "dita Iglesia de Jafre fos una simple capella privada y no sufagrànea", acabà en una concòrdia per fer una missa cada quinze dies, es cita el castell, lloc i terme de "Beatae Mariae de Jafra" (ACS, D. 4/5). Era el 1672 quan ja era anomenada "Capella de Nª Sª de Jafra" (Doc. CPO, D.32), denominació que persistí fins als nostres dies. Quatre anys després, el bisbe va rebre els administradors seglars de la "capella de Jafra" (R.V.20), que eren els encarregats de la captació de diner de la Capella (R.V.21), mentre el "Curat de Jafra" disposava de les claus de l'Arxiu (1683-R.V.21). L'any 1702 hi hagué un robatori i van buidar les caixes de les administracions de l'Obra de Nª Sra. del Roser i de Sant Isidre (Manuel BOFARULL, "Del Penedès", núm. 1, 2002, pàg. 49). Dintre de l'església es veu la data de 1688, tal vegada una restauració de la qual no en tenim referència escrita. A l'exterior hi ha gravada la data de 1850, també sense cap nota històrica. La darrera reparació és de l'any 1898 (R.V.50). En aquesta mateixa data s'editaren els "Goigs de Ntra. Sra. de Jafra", edició d'un text de Ramon Roig de Vilanova de l'any 1882. Situats ja en 1912, el vicari residia a Jafre amb casa reparada (R.V.52/53) i el 1913 el "cura tinent" demanava permís per batejar al lloc, amb el suport de tot el veïnat, que totalitzaven 54 habitants (R.V.54/55). Aquest "cura tinent" fou destinat a Sant Jaume Sesoliveres i els de Jafre es van queixar perquè l'església tenia caràcter "parroquial" (1920-R.V.57). Un vegada abandonat el poblat, vers 1950, l'església i el cementiri foren profanats i enrunats. Els difunts foren traslladats al cementiri d'Olivella (CAT. 2003). Es té constància de l'existència d'una imatge de la Verge, gelosament guardada per un antic parroquià (Quaranta anys, 119). Dedicada a Santa Maria, està situada al mig del poblat. Desconeixem de quan existeix, però ja hi havia rector en 1305 (MUNT.86, núm. 2381, segons J.MAS, 1942). En la visita pastoral de l'any següent es fa menció de Bernat, clergue d'Olivella que resideix a "Jaffra" (ADB, "Processos", 149/158). Es diu que en 1413 feia cinquanta anys que estava abandonada i enrunada ("L'Amic de les Arts", 1926, 209), però discrepem d'aquesta apreciació, car les dades que tenim són altres. Així, en una visita pastoral del bisbe de l'any 1415 a "Santa Maria del Castell de Jafra" no es fa menció del seu abandonament, sinó que diu haver-hi un altar de la Verge Maria amb "ara consagrada. . . , vestimenta sacerdotal i un calze d'estany" (R.V.18). Certa és la unió perpètua de l'església de Santa Maria amb la de Sant Pere d'Olivella (1432 - R.V. 10), fet que no suposa cap tancament. En un litigi que se celebrà els anys 1617-1623 entre els senyors barons de Jafre i el rector d'Olivella, - que al-legava que es pretenia que "dita Iglesia de Jafre fos una simple capella privada y no sufagrànea", acabà en una concòrdia per fer una missa cada quinze dies, es cita el castell, lloc i terme de "Beatae Mariae de Jafra" (ACS, D. 4/5). Era el 1672 quan ja era anomenada "Capella de Nª Sª de Jafra" (Doc. CPO, D.32), denominació que persistí fins als nostres dies. Quatre anys després, el bisbe va rebre els administradors seglars de la "capella de Jafra" (R.V.20), que eren els encarregats de la captació de diner de la Capella (R.V.21), mentre el "Curat de Jafra" disposava de les claus de l'Arxiu (1683-R.V.21). L'any 1702 hi hagué un robatori i van buidar les caixes de les administracions de l'Obra de Nª Sra. del Roser i de Sant Isidre (Manuel BOFARULL, "Del Penedès", núm. 1, 2002, pàg. 49). Dintre de l'església es veu la data de 1688, tal vegada una restauració de la qual no en tenim referència escrita. A l'exterior hi ha gravada la data de 1850, també sense cap nota històrica. La darrera reparació és de l'any 1898 (R.V.50). En aquesta mateixa data s'editaren els "Goigs de Ntra. Sra. de Jafra", edició d'un text de Ramon Roig de Vilanova de l'any 1882. Situats ja en 1912, el vicari residia a Jafre amb casa reparada (R.V.52/53) i el 1913 el "cura tinent" demanava permís per batejar al lloc, amb el suport de tot el veïnat, que totalitzaven 54 habitants (R.V.54/55). Aquest "cura tinent" fou destinat a Sant Jaume Sesoliveres i els de Jafre es van queixar perquè l'església tenia caràcter "parroquial" (1920-R.V.57). Un vegada abandonat el poblat, vers 1950, l'església i el cementiri foren profanats i enrunats. Els difunts foren traslladats al cementiri d'Olivella (CAT. 2003). Es té constància de l'existència d'una imatge de la Verge, gelosament guardada per un antic parroquià (Quaranta anys, 119).
