Topònim: JAFRE,
Genèric: BARONIA DE.
Codi topònim 4.01.08
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 12/02/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 2379 Títol nobiliari radicat en les terres del castell de Jafre. En el segle XIV ja hi havia un senyor de Jafre ("lo senyor del castell de Jafre" doc de 1332 a Carbonell 1961 p 268; cf Virella 1949 p 178). En el segle XVII eren barons Josep Catà i Josep Catà i Bertran (Diversos 1971 p 948). En el segle XVIII Lluís Papiol i Martí (Diversos 1971 p 948). Les terres de la baronia tenien per límits E, S i O les actual línies del terme amb Begues, Sitges i Ribes i pel NE la riera de Jafre, que després deixaven per seguir la carena entre els Masets i Aliona (Llopis 1891 p 26, Carbonell 1961 p 268; cf Eco 4305). El títol de baró de Jafre encara existeix, si bé sense jurisdicció (Virella 1971, X.72). ; SEIEEPP sortides. 147. Esment. Títol nobiliari radicat en les terres del castell, que tenien per límits les actuals línies de terme d'Ol. amb Begues, Sitges i Ribes i pel N la riera de Jafre, que després deixaven per seguir la carena entre els Masets i Liona (MUNT.86, núm. 2379). Hem llegit que, ben aviat, el baró de Jafre pladejà contra els homes de Sitges que anaven a fer llenya als seus boscos i pasturaven els remats a les seves prades (1332 - A.V. "Imatges", 178). En realitat, la sentència no fa menció de cap baró, sinó del "senyor del castell de Jafra" per una part i la universitat de Sitges per l'altra, i entre altres conceptes diu: "com los hòmens de Sitges poden llenyar, palmejar, pasturar, abeurar per lo terme i castell de Jafra, exceptat deveses i margenades", sentència que continuà l'any 1335 (CARBONELL, "Siete ensayos de historia suburense", 268/269, 1961). Sembla que el títol nobiliari de baró fou més tardà, car les primeres dades es refereixen sempre al "senyor", que era el titular d'una "senyoria", districte autònom dins els estaments de l'administració pública, que en el cas de Jafre es consolidà en una "quadra" - documentada a partir de l'any 1533 -, districte especial centrat en el castell termenat, del qual en devia sorgir una baronia, de moment en data desconeguda. Així, després de la temporal donació reial dels castells de Campdàsens, Garraf, Jafre i Ribes a Bernat de Fortià (1385-1387), existeix un privilegi de l'any 1398 atorgant a la Universitat de Vilafranca, de llenyar en "los boscatges dels castells de Olivella e de Jàffer", en el qual es fa referència a "lo terme de Jàffer", del "senyor de Jàffer" i del "terme del castell de Jàffer" (Llibre Verd, 147/153), en cap cas el baró. En parlar del poble, ja hem dit que durant els anys 1365-70 el lloc de Jafre era de "G. Bruguers, hereu de Bertran dez Coll". El 1438, el castell de Jafre era del donzell Gabriel Lluís Horts, resident a Barcelona, - fill de Joan Horts, també donzell -, que el tenia hipotecat per raó de dot a favor de Pere Plana de Campdàsens (Pia Almoina, núm. 425). Els donzells eren els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, equiparats en honors als cavallers, i des de la segona meitat del s. XIV convocats a corts separadament d'aquests. Situats a l'any 1487, el mercader Guillem Miró, ciutadà de Barcelona, "senyor del castell e terme de Jaffar", fa una crida en el sentit de què ningú pot "lanyar, palmerar, ne altrament amprimar (per emprimar, dret d'usar alló que és propietat d'altre) dins lo dit terma de Jaffar" sense llicència (AMV, Reg. 2971). De la família que va esdevenir barons de Jafre, es comencen a tenir dades a partir de l'any 1564, - quan ja es tenien notícies de la "quadra"-, en la persona de Felip Bertran, mercader de Barcelona, en signar l'establiment de Pere Plana, successor de l'homònim de l'any 1438 ( Doc. Can Papiol, núm. 1). Del 1617 és el litigi que tingueren Pere Font, doctor en arts i medecina, i Miquel Bertran, mercader, ciutadans de Barcelona, "senyors de dit lloch y terma de Jafra", contra el rector d'Olivella, causa continuada l'any 1623 per les vídues Maria Anna Font i Maria Anna Bertran, "Domine Castri et termini de Jafra", que acabà en una concòrdia de dir una missa cada quinze dies en la "Yglesia del lloch y terma de Jafra", prometent les dites senyores acudir a la celebració de dites misses (ACS, DP. 4/5). D'aquest temps és la primera vegada que es parla dels "Barons de Jaffra", en una reclamació que fan aquests a la mestressa de Liona per una peça de terra en la qual diuen tenir-hi dret (1622-APO, D.14). Del 1626 es una confessió de deute a la "Sra. Marianna Catà, viuda y Sra. de Jaffra" (APO, D.16) i l'any següent Peguera confirma que "Iafra és de Baró" (Pràctica, forma, y stil, de celebrar Corts Generals). Les ordinacions de la baronia foren publicades per Josep Catà i el seu batlle a l'any 1638. Són una col-lecta de setze capítols breus, la majoria d'ells versant a regulació de la policia de boscos, pastures, arbrat, caça, però també de bons costums i seguretat veïnal (Col. Not. Barna. Protocols, V, 83, 1977). Josep Catà era fill de Francesc Catà Frasquet, mercader, segon marit de la baronessa Maria Anna. En una venda que efectuà Salvador Vendrell del terme de Jafre a Jaume Raventós de Liona, hi consta la signatura de "Dña. Marianne Bertran, del dit loc de Jafra" i també la de "Joseph Catà,. . Baronis Baronia de Jaffre", fill seu (1645-ACS, B.4). El 1656 Marianna Bertran, que es nomena "vídua relicta honor. Michaelis Bertran qº ",mercader marit de la "domina Baronica de Jafra", féu una procura a favor del batlle d'Ol., essent testimoni el seu fill Josep Catà, mercader de Barcelona (ACS, D. 12), que casà primerament amb Maria Vinyola i després amb Maria Àngela Roig. D'acord amb les dades obtingudes fins ara, la genealogia dels barons de Jafre fou iniciada per Felip Bertran i seguida per Miquel Bertran, difunt el 1617 i casat amb Maria Anna. Aquesta vídua es casà altre volta amb Josep Catà, als quals succeí el seu fill Josep Catà i Bertran, "baró de la Baronia del terma de Jafra" (1681-ACS, B.6), que testà el 1690 i morí el 1704, deixant hereva a Maria Catà i Vinyola (Doc. Can Papiol). La nova baronesa es casà amb Joan Martí i Montaner. Maria morí el 1737, essent hereu el seu fill Josep Martí i Catà, mort sense successió el 1745. A aquest el succeí la seva germana Maria Àngela Martí i Catà, casada amb Lluís Papiol i Balaguer des de 1717 i difunta el mateix any 1745. Aleshores, la baronia passà al nebot Lluís de Papiol i Martí, cavaller el 1774, casat amb Càndida de Padró, que foren pares de cinc fills. En morir Lluís el 1791, va acabar essent hereu fou Francesc de Papiol i de Padró, difunt sense fills l'any 1817. A aquest el succeí la seva germana Lluïsa, casada amb Manuel Torrents i Falç, que foren pares de Joan Torrents i Papiol, casat amb Ramona Higuero. En morir Joan Torrents el 1851, la baronia passà a Manuel Torrents i Higuero, que l'any 1896 interposà una reclamació del domini directe i alodial de la Plana Novella contra Pere Domènech i Grau (Doc. Can Papiol). Pel gener de 1909 es feia pública subhasta de les finques embargades de Jafre als hereus del notari Manuel Torrents i Higuero (DIARI, 8-12-1908), que havia mort el 1901. Actualment, resten successors d'aquests darrers hereus que porten el títol de baró de Jafre, si bé sense jurisdicció. Segons sembla, l'any 1819 la baronia ja havia estat annexionada definitivament a Ol. i deixà de tenir batlle (PAC-BP/G, 139). Títol nobiliari radicat en les terres del castell, que tenien per límits les actuals línies de terme d'Ol. amb Begues, Sitges i Ribes i pel N la riera de Jafre, que després deixaven per seguir la carena entre els Masets i Liona (MUNT.86, núm. 2379). Hem llegit que, ben aviat, el baró de Jafre pladejà contra els homes de Sitges que anaven a fer llenya als seus boscos i pasturaven els remats a les seves prades (1332 - A.V. "Imatges", 178). En realitat, la sentència no fa menció de cap baró, sinó del "senyor del castell de Jafra" per una part i la universitat de Sitges per l'altra, i entre altres conceptes diu: "com los hòmens de Sitges poden llenyar, palmejar, pasturar, abeurar per lo terme i castell de Jafra, exceptat deveses i margenades", sentència que continuà l'any 1335 (CARBONELL, "Siete ensayos de historia suburense", 268/269, 1961). Sembla que el títol nobiliari de baró fou més tardà, car les primeres dades es refereixen sempre al "senyor", que era el titular d'una "senyoria", districte autònom dins els estaments de l'administració pública, que en el cas de Jafre es consolidà en una "quadra" - documentada a partir de l'any 1533 -, districte especial centrat en el castell termenat, del qual en devia sorgir una baronia, de moment en data desconeguda. Així, després de la temporal donació reial dels castells de Campdàsens, Garraf, Jafre i Ribes a Bernat de Fortià (1385-1387), existeix un privilegi de l'any 1398 atorgant a la Universitat de Vilafranca, de llenyar en "los boscatges dels castells de Olivella e de Jàffer", en el qual es fa referència a "lo terme de Jàffer", del "senyor de Jàffer" i del "terme del castell de Jàffer" (Llibre Verd, 147/153), en cap cas el baró. En parlar del poble, ja hem dit que durant els anys 1365-70 el lloc de Jafre era de "G. Bruguers, hereu de Bertran dez Coll". El 1438, el castell de Jafre era del donzell Gabriel Lluís Horts, resident a Barcelona, - fill de Joan Horts, també donzell -, que el tenia hipotecat per raó de dot a favor de Pere Plana de Campdàsens (Pia Almoina, núm. 425). Els donzells eren els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, equiparats en honors als cavallers, i des de la segona meitat del s. XIV convocats a corts separadament d'aquests. Situats a l'any 1487, el mercader Guillem Miró, ciutadà de Barcelona, "senyor del castell e terme de Jaffar", fa una crida en el sentit de què ningú pot "lanyar, palmerar, ne altrament amprimar (per emprimar, dret d'usar alló que és propietat d'altre) dins lo dit terma de Jaffar" sense llicència (AMV, Reg. 2971). De la família que va esdevenir barons de Jafre, es comencen a tenir dades a partir de l'any 1564, - quan ja es tenien notícies de la "quadra"-, en la persona de Felip Bertran, mercader de Barcelona, en signar l'establiment de Pere Plana, successor de l'homònim de l'any 1438 ( Doc. Can Papiol, núm. 1). Del 1617 és el litigi que tingueren Pere Font, doctor en arts i medecina, i Miquel Bertran, mercader, ciutadans de Barcelona, "senyors de dit lloch y terma de Jafra", contra el rector d'Olivella, causa continuada l'any 1623 per les vídues Maria Anna Font i Maria Anna Bertran, "Domine Castri et termini de Jafra", que acabà en una concòrdia de dir una missa cada quinze dies en la "Yglesia del lloch y terma de Jafra", prometent les dites senyores acudir a la celebració de dites misses (ACS, DP. 4/5). D'aquest temps és la primera vegada que es parla dels "Barons de Jaffra", en una reclamació que fan aquests a la mestressa de Liona per una peça de terra en la qual diuen tenir-hi dret (1622-APO, D.14). Del 1626 es una confessió de deute a la "Sra. Marianna Catà, viuda y Sra. de Jaffra" (APO, D.16) i l'any següent Peguera confirma que "Iafra és de Baró" (Pràctica, forma, y stil, de celebrar Corts Generals). Les ordinacions de la baronia foren publicades per Josep Catà i el seu batlle a l'any 1638. Són una col-lecta de setze capítols breus, la majoria d'ells versant a regulació de la policia de boscos, pastures, arbrat, caça, però també de bons costums i seguretat veïnal (Col. Not. Barna. Protocols, V, 83, 1977). Josep Catà era fill de Francesc Catà Frasquet, mercader, segon marit de la baronessa Maria Anna. En una venda que efectuà Salvador Vendrell del terme de Jafre a Jaume Raventós de Liona, hi consta la signatura de "Dña. Marianne Bertran, del dit loc de Jafra" i també la de "Joseph Catà,. . Baronis Baronia de Jaffre", fill seu (1645-ACS, B.4). El 1656 Marianna Bertran, que es nomena "vídua relicta honor. Michaelis Bertran qº ",mercader marit de la "domina Baronica de Jafra", féu una procura a favor del batlle d'Ol., essent testimoni el seu fill Josep Catà, mercader de Barcelona (ACS, D. 12), que casà primerament amb Maria Vinyola i després amb Maria Àngela Roig. D'acord amb les dades obtingudes fins ara, la genealogia dels barons de Jafre fou iniciada per Felip Bertran i seguida per Miquel Bertran, difunt el 1617 i casat amb Maria Anna. Aquesta vídua es casà altre volta amb Josep Catà, als quals succeí el seu fill Josep Catà i Bertran, "baró de la Baronia del terma de Jafra" (1681-ACS, B.6), que testà el 1690 i morí el 1704, deixant hereva a Maria Catà i Vinyola (Doc. Can Papiol). La nova baronesa es casà amb Joan Martí i Montaner. Maria morí el 1737, essent hereu el seu fill Josep Martí i Catà, mort sense successió el 1745. A aquest el succeí la seva germana Maria Àngela Martí i Catà, casada amb Lluís Papiol i Balaguer des de 1717 i difunta el mateix any 1745. Aleshores, la baronia passà al nebot Lluís de Papiol i Martí, cavaller el 1774, casat amb Càndida de Padró, que foren pares de cinc fills. En morir Lluís el 1791, va acabar essent hereu fou Francesc de Papiol i de Padró, difunt sense fills l'any 1817. A aquest el succeí la seva germana Lluïsa, casada amb Manuel Torrents i Falç, que foren pares de Joan Torrents i Papiol, casat amb Ramona Higuero. En morir Joan Torrents el 1851, la baronia passà a Manuel Torrents i Higuero, que l'any 1896 interposà una reclamació del domini directe i alodial de la Plana Novella contra Pere Domènech i Grau (Doc. Can Papiol). Pel gener de 1909 es feia pública subhasta de les finques embargades de Jafre als hereus del notari Manuel Torrents i Higuero (DIARI, 8-12-1908), que havia mort el 1901. Actualment, resten successors d'aquests darrers hereus que porten el títol de baró de Jafre, si bé sense jurisdicció. Segons sembla, l'any 1819 la baronia ja havia estat annexionada definitivament a Ol. i deixà de tenir batlle (PAC-BP/G, 139).
Genèric: BARONIA DE.
Codi topònim 4.01.08
Municipi: OLIVELLA
Codi municipi: 0.01.44
Codi comarca: 0.02.17
Data: 12/02/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 2379 Títol nobiliari radicat en les terres del castell de Jafre. En el segle XIV ja hi havia un senyor de Jafre ("lo senyor del castell de Jafre" doc de 1332 a Carbonell 1961 p 268; cf Virella 1949 p 178). En el segle XVII eren barons Josep Catà i Josep Catà i Bertran (Diversos 1971 p 948). En el segle XVIII Lluís Papiol i Martí (Diversos 1971 p 948). Les terres de la baronia tenien per límits E, S i O les actual línies del terme amb Begues, Sitges i Ribes i pel NE la riera de Jafre, que després deixaven per seguir la carena entre els Masets i Aliona (Llopis 1891 p 26, Carbonell 1961 p 268; cf Eco 4305). El títol de baró de Jafre encara existeix, si bé sense jurisdicció (Virella 1971, X.72). ; SEIEEPP sortides. 147. Esment. Títol nobiliari radicat en les terres del castell, que tenien per límits les actuals línies de terme d'Ol. amb Begues, Sitges i Ribes i pel N la riera de Jafre, que després deixaven per seguir la carena entre els Masets i Liona (MUNT.86, núm. 2379). Hem llegit que, ben aviat, el baró de Jafre pladejà contra els homes de Sitges que anaven a fer llenya als seus boscos i pasturaven els remats a les seves prades (1332 - A.V. "Imatges", 178). En realitat, la sentència no fa menció de cap baró, sinó del "senyor del castell de Jafra" per una part i la universitat de Sitges per l'altra, i entre altres conceptes diu: "com los hòmens de Sitges poden llenyar, palmejar, pasturar, abeurar per lo terme i castell de Jafra, exceptat deveses i margenades", sentència que continuà l'any 1335 (CARBONELL, "Siete ensayos de historia suburense", 268/269, 1961). Sembla que el títol nobiliari de baró fou més tardà, car les primeres dades es refereixen sempre al "senyor", que era el titular d'una "senyoria", districte autònom dins els estaments de l'administració pública, que en el cas de Jafre es consolidà en una "quadra" - documentada a partir de l'any 1533 -, districte especial centrat en el castell termenat, del qual en devia sorgir una baronia, de moment en data desconeguda. Així, després de la temporal donació reial dels castells de Campdàsens, Garraf, Jafre i Ribes a Bernat de Fortià (1385-1387), existeix un privilegi de l'any 1398 atorgant a la Universitat de Vilafranca, de llenyar en "los boscatges dels castells de Olivella e de Jàffer", en el qual es fa referència a "lo terme de Jàffer", del "senyor de Jàffer" i del "terme del castell de Jàffer" (Llibre Verd, 147/153), en cap cas el baró. En parlar del poble, ja hem dit que durant els anys 1365-70 el lloc de Jafre era de "G. Bruguers, hereu de Bertran dez Coll". El 1438, el castell de Jafre era del donzell Gabriel Lluís Horts, resident a Barcelona, - fill de Joan Horts, també donzell -, que el tenia hipotecat per raó de dot a favor de Pere Plana de Campdàsens (Pia Almoina, núm. 425). Els donzells eren els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, equiparats en honors als cavallers, i des de la segona meitat del s. XIV convocats a corts separadament d'aquests. Situats a l'any 1487, el mercader Guillem Miró, ciutadà de Barcelona, "senyor del castell e terme de Jaffar", fa una crida en el sentit de què ningú pot "lanyar, palmerar, ne altrament amprimar (per emprimar, dret d'usar alló que és propietat d'altre) dins lo dit terma de Jaffar" sense llicència (AMV, Reg. 2971). De la família que va esdevenir barons de Jafre, es comencen a tenir dades a partir de l'any 1564, - quan ja es tenien notícies de la "quadra"-, en la persona de Felip Bertran, mercader de Barcelona, en signar l'establiment de Pere Plana, successor de l'homònim de l'any 1438 ( Doc. Can Papiol, núm. 1). Del 1617 és el litigi que tingueren Pere Font, doctor en arts i medecina, i Miquel Bertran, mercader, ciutadans de Barcelona, "senyors de dit lloch y terma de Jafra", contra el rector d'Olivella, causa continuada l'any 1623 per les vídues Maria Anna Font i Maria Anna Bertran, "Domine Castri et termini de Jafra", que acabà en una concòrdia de dir una missa cada quinze dies en la "Yglesia del lloch y terma de Jafra", prometent les dites senyores acudir a la celebració de dites misses (ACS, DP. 4/5). D'aquest temps és la primera vegada que es parla dels "Barons de Jaffra", en una reclamació que fan aquests a la mestressa de Liona per una peça de terra en la qual diuen tenir-hi dret (1622-APO, D.14). Del 1626 es una confessió de deute a la "Sra. Marianna Catà, viuda y Sra. de Jaffra" (APO, D.16) i l'any següent Peguera confirma que "Iafra és de Baró" (Pràctica, forma, y stil, de celebrar Corts Generals). Les ordinacions de la baronia foren publicades per Josep Catà i el seu batlle a l'any 1638. Són una col-lecta de setze capítols breus, la majoria d'ells versant a regulació de la policia de boscos, pastures, arbrat, caça, però també de bons costums i seguretat veïnal (Col. Not. Barna. Protocols, V, 83, 1977). Josep Catà era fill de Francesc Catà Frasquet, mercader, segon marit de la baronessa Maria Anna. En una venda que efectuà Salvador Vendrell del terme de Jafre a Jaume Raventós de Liona, hi consta la signatura de "Dña. Marianne Bertran, del dit loc de Jafra" i també la de "Joseph Catà,. . Baronis Baronia de Jaffre", fill seu (1645-ACS, B.4). El 1656 Marianna Bertran, que es nomena "vídua relicta honor. Michaelis Bertran qº ",mercader marit de la "domina Baronica de Jafra", féu una procura a favor del batlle d'Ol., essent testimoni el seu fill Josep Catà, mercader de Barcelona (ACS, D. 12), que casà primerament amb Maria Vinyola i després amb Maria Àngela Roig. D'acord amb les dades obtingudes fins ara, la genealogia dels barons de Jafre fou iniciada per Felip Bertran i seguida per Miquel Bertran, difunt el 1617 i casat amb Maria Anna. Aquesta vídua es casà altre volta amb Josep Catà, als quals succeí el seu fill Josep Catà i Bertran, "baró de la Baronia del terma de Jafra" (1681-ACS, B.6), que testà el 1690 i morí el 1704, deixant hereva a Maria Catà i Vinyola (Doc. Can Papiol). La nova baronesa es casà amb Joan Martí i Montaner. Maria morí el 1737, essent hereu el seu fill Josep Martí i Catà, mort sense successió el 1745. A aquest el succeí la seva germana Maria Àngela Martí i Catà, casada amb Lluís Papiol i Balaguer des de 1717 i difunta el mateix any 1745. Aleshores, la baronia passà al nebot Lluís de Papiol i Martí, cavaller el 1774, casat amb Càndida de Padró, que foren pares de cinc fills. En morir Lluís el 1791, va acabar essent hereu fou Francesc de Papiol i de Padró, difunt sense fills l'any 1817. A aquest el succeí la seva germana Lluïsa, casada amb Manuel Torrents i Falç, que foren pares de Joan Torrents i Papiol, casat amb Ramona Higuero. En morir Joan Torrents el 1851, la baronia passà a Manuel Torrents i Higuero, que l'any 1896 interposà una reclamació del domini directe i alodial de la Plana Novella contra Pere Domènech i Grau (Doc. Can Papiol). Pel gener de 1909 es feia pública subhasta de les finques embargades de Jafre als hereus del notari Manuel Torrents i Higuero (DIARI, 8-12-1908), que havia mort el 1901. Actualment, resten successors d'aquests darrers hereus que porten el títol de baró de Jafre, si bé sense jurisdicció. Segons sembla, l'any 1819 la baronia ja havia estat annexionada definitivament a Ol. i deixà de tenir batlle (PAC-BP/G, 139). Títol nobiliari radicat en les terres del castell, que tenien per límits les actuals línies de terme d'Ol. amb Begues, Sitges i Ribes i pel N la riera de Jafre, que després deixaven per seguir la carena entre els Masets i Liona (MUNT.86, núm. 2379). Hem llegit que, ben aviat, el baró de Jafre pladejà contra els homes de Sitges que anaven a fer llenya als seus boscos i pasturaven els remats a les seves prades (1332 - A.V. "Imatges", 178). En realitat, la sentència no fa menció de cap baró, sinó del "senyor del castell de Jafra" per una part i la universitat de Sitges per l'altra, i entre altres conceptes diu: "com los hòmens de Sitges poden llenyar, palmejar, pasturar, abeurar per lo terme i castell de Jafra, exceptat deveses i margenades", sentència que continuà l'any 1335 (CARBONELL, "Siete ensayos de historia suburense", 268/269, 1961). Sembla que el títol nobiliari de baró fou més tardà, car les primeres dades es refereixen sempre al "senyor", que era el titular d'una "senyoria", districte autònom dins els estaments de l'administració pública, que en el cas de Jafre es consolidà en una "quadra" - documentada a partir de l'any 1533 -, districte especial centrat en el castell termenat, del qual en devia sorgir una baronia, de moment en data desconeguda. Així, després de la temporal donació reial dels castells de Campdàsens, Garraf, Jafre i Ribes a Bernat de Fortià (1385-1387), existeix un privilegi de l'any 1398 atorgant a la Universitat de Vilafranca, de llenyar en "los boscatges dels castells de Olivella e de Jàffer", en el qual es fa referència a "lo terme de Jàffer", del "senyor de Jàffer" i del "terme del castell de Jàffer" (Llibre Verd, 147/153), en cap cas el baró. En parlar del poble, ja hem dit que durant els anys 1365-70 el lloc de Jafre era de "G. Bruguers, hereu de Bertran dez Coll". El 1438, el castell de Jafre era del donzell Gabriel Lluís Horts, resident a Barcelona, - fill de Joan Horts, també donzell -, que el tenia hipotecat per raó de dot a favor de Pere Plana de Campdàsens (Pia Almoina, núm. 425). Els donzells eren els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, equiparats en honors als cavallers, i des de la segona meitat del s. XIV convocats a corts separadament d'aquests. Situats a l'any 1487, el mercader Guillem Miró, ciutadà de Barcelona, "senyor del castell e terme de Jaffar", fa una crida en el sentit de què ningú pot "lanyar, palmerar, ne altrament amprimar (per emprimar, dret d'usar alló que és propietat d'altre) dins lo dit terma de Jaffar" sense llicència (AMV, Reg. 2971). De la família que va esdevenir barons de Jafre, es comencen a tenir dades a partir de l'any 1564, - quan ja es tenien notícies de la "quadra"-, en la persona de Felip Bertran, mercader de Barcelona, en signar l'establiment de Pere Plana, successor de l'homònim de l'any 1438 ( Doc. Can Papiol, núm. 1). Del 1617 és el litigi que tingueren Pere Font, doctor en arts i medecina, i Miquel Bertran, mercader, ciutadans de Barcelona, "senyors de dit lloch y terma de Jafra", contra el rector d'Olivella, causa continuada l'any 1623 per les vídues Maria Anna Font i Maria Anna Bertran, "Domine Castri et termini de Jafra", que acabà en una concòrdia de dir una missa cada quinze dies en la "Yglesia del lloch y terma de Jafra", prometent les dites senyores acudir a la celebració de dites misses (ACS, DP. 4/5). D'aquest temps és la primera vegada que es parla dels "Barons de Jaffra", en una reclamació que fan aquests a la mestressa de Liona per una peça de terra en la qual diuen tenir-hi dret (1622-APO, D.14). Del 1626 es una confessió de deute a la "Sra. Marianna Catà, viuda y Sra. de Jaffra" (APO, D.16) i l'any següent Peguera confirma que "Iafra és de Baró" (Pràctica, forma, y stil, de celebrar Corts Generals). Les ordinacions de la baronia foren publicades per Josep Catà i el seu batlle a l'any 1638. Són una col-lecta de setze capítols breus, la majoria d'ells versant a regulació de la policia de boscos, pastures, arbrat, caça, però també de bons costums i seguretat veïnal (Col. Not. Barna. Protocols, V, 83, 1977). Josep Catà era fill de Francesc Catà Frasquet, mercader, segon marit de la baronessa Maria Anna. En una venda que efectuà Salvador Vendrell del terme de Jafre a Jaume Raventós de Liona, hi consta la signatura de "Dña. Marianne Bertran, del dit loc de Jafra" i també la de "Joseph Catà,. . Baronis Baronia de Jaffre", fill seu (1645-ACS, B.4). El 1656 Marianna Bertran, que es nomena "vídua relicta honor. Michaelis Bertran qº ",mercader marit de la "domina Baronica de Jafra", féu una procura a favor del batlle d'Ol., essent testimoni el seu fill Josep Catà, mercader de Barcelona (ACS, D. 12), que casà primerament amb Maria Vinyola i després amb Maria Àngela Roig. D'acord amb les dades obtingudes fins ara, la genealogia dels barons de Jafre fou iniciada per Felip Bertran i seguida per Miquel Bertran, difunt el 1617 i casat amb Maria Anna. Aquesta vídua es casà altre volta amb Josep Catà, als quals succeí el seu fill Josep Catà i Bertran, "baró de la Baronia del terma de Jafra" (1681-ACS, B.6), que testà el 1690 i morí el 1704, deixant hereva a Maria Catà i Vinyola (Doc. Can Papiol). La nova baronesa es casà amb Joan Martí i Montaner. Maria morí el 1737, essent hereu el seu fill Josep Martí i Catà, mort sense successió el 1745. A aquest el succeí la seva germana Maria Àngela Martí i Catà, casada amb Lluís Papiol i Balaguer des de 1717 i difunta el mateix any 1745. Aleshores, la baronia passà al nebot Lluís de Papiol i Martí, cavaller el 1774, casat amb Càndida de Padró, que foren pares de cinc fills. En morir Lluís el 1791, va acabar essent hereu fou Francesc de Papiol i de Padró, difunt sense fills l'any 1817. A aquest el succeí la seva germana Lluïsa, casada amb Manuel Torrents i Falç, que foren pares de Joan Torrents i Papiol, casat amb Ramona Higuero. En morir Joan Torrents el 1851, la baronia passà a Manuel Torrents i Higuero, que l'any 1896 interposà una reclamació del domini directe i alodial de la Plana Novella contra Pere Domènech i Grau (Doc. Can Papiol). Pel gener de 1909 es feia pública subhasta de les finques embargades de Jafre als hereus del notari Manuel Torrents i Higuero (DIARI, 8-12-1908), que havia mort el 1901. Actualment, resten successors d'aquests darrers hereus que porten el títol de baró de Jafre, si bé sense jurisdicció. Segons sembla, l'any 1819 la baronia ja havia estat annexionada definitivament a Ol. i deixà de tenir batlle (PAC-BP/G, 139).
