Topònim: VINYET,
Genèric: EL.
Codi topònim 1.01.06
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 22/03/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 2057Capella dedicada a la Mare de Déu, que és l'5 km a l'O de Sitges i 450 m al N del mar (Mp 1897, Mp 1970b; Ferrando 1941 p 11). El nom deu derivar dels camps conreats de vinyes del voltant, i el trobem des del segle XIV amb les grafies de Vineto, Vinyé i Viyet (Amic III 27) i Vinyet ("prope capella sanctae Mariae del Vinyet" Ms 1536 p 6; "prope capellam beatae Mariae del Vinyet" Ms 1611 p 5). A voltes, però, se l'anomena simplement capella de Santa Maria (Ferrando 1941 p 33). El lloc fou habitat almenys des de l'època romana i s'hi ha trobat restes de sepulcres i un camí en direcció E-O, dels segles III a V (A XIII (1952) p 191 ss, Eco 2923, 2941, 2950). Deixant de banda una impossible datació de la imatge en 303 (Ms 1894 p 12), l'estudi de les seves característiques la situa cap a l'inici del segle XIV (Ferrando 1941 p 47 ss). D'aquest mateix temps són aproximadament les primeres referències a la capella, la "capella sanctae Mariae de Cigiis" del testament de Bernat de Fonollar en 1326 (Llopis 1891 p 168). Madoz atribueix la fundació del Vinyet a 1323 (DGEUM Sitges) i altres a 1329 (Ms 1844 p 32, Ms 1882 p 45). Consta que s'hi féu una visita episcopal el 14.IV.1341 (Llopis 1891 p 118, Eco 1693, 2007), la fundació d'un benefici a finals del segle XIV (Virella 1949 p 172), que és citat en 1408 (Ms 1408 p 14) i el nom del seu beneficiat en 1414 i 1421, Bonanat Brunet (Ferrando 1941 p 22; Eco 2007; Ms 1474 p 18). En 1433 hi havia al Vinyet la confraria de la Concepció (Eco 2007). Es sap d'una deixa feta al Vinyet en 1461 (Ferrando 1941 p 22). Sembla ser del segle XV l'antiga pica del Vinyet, traslladada avui al Cau Ferrat (Ferrando 1941 p 24). Vers la meitat del segle XVI el Vinyet passà a propietat del poble de Sitges (Llopis 1891 p 117). De 1544 és l'antic retaule del Vinyet, avui a la capella de l'Hospital (Amic II 17, Baluard 170). És possible que per en aquells anys es fes una reforma a la capella, que tenia probablement direcció NO-SE, orientació que es canvià en direcció travessera, tal com és ara, reforma que quedà indicada en la data de 1552 gravada a l'actual porta lateral de la capella (Ferran-do 1941 p 23). En 1648 des de Roma es concedí la celebració de la festa del Vinyet el 5 d'agost en comptes del dia de les marededéus trobades, com es feia anteriorment (Llopis 1891 p 118 s). Quan les tropes de Felip IV destruïren Sitges, en 1649, part d'elles s'aquarterà al Vinyet (Carbonell 1965 p 48). En 1657 va ser publicada a l'obra del pare Narcís Camós El jardín de Maria plantado en el principado de Cataluña (2ª edició en 1766, Ferrando 1941 p 51), la primera referència extensa al temple del Vinyet i a la llegenda de la troballa de la imatge. Al temple hi havia una tomba de 1659 (Ms 1882 p 45). El 16.IX.1668 la vila decidí cedir el Vinyet a l'orde franciscà (Ms 1656, 16.IX.1668, Carbonell 1965 p 140) i el pare Àngel Vidal s'encarregà sense èxit de fer aquesta gestió (Carbonell 1965 p 216, 449). En 1686 es van penjar al Vinyet les banderes de dues fragates mores capturades pels sitgetans (Virella 1949 p 172). En 1713 es fongué una de les campanes majors (Eco 1889). El primer mapa on apareix el Vinyet és el d'Aparici Sabater Martí de 1720 (Diversos 1908 p 1078). De 25.XI.1727 a 30.VII.1733 es bastí la capella actual (Llopis 1891 p 119; Eco 2007). El temple va ser beneït per mossèn Francesc Rei el 2.VIII.1733 (Eco 2007) i el 26.X.1734 se'n féu commemoració (Eco 1534, 2007). En 1734 s'hi posà una altra campana (Eco 1889). Sembla que per aquest temps fou serrada a la imatge la corona per posar-n'hi una altra de postissa, i es cobrí la talla romànica amb una bena i se l'envernissà (Ferrando 1941 p 37). En 1779 s'hi posà el retaule dels Do-lors i en 1793 el del Carme (Eco 2007). De 1795 és el pou que hi ha al costat de la capella (Eco 2007, Ferrando 1941 p 90). En 1801 es va fer un campanar al costat de l'absis (Eco 1591, Ferrando 1941 p 14) i calgué reparar una campana que s'havia esquerdat (Eco 1591). Era costum traslladar la imatge a la parròquia en ocórrer grans calamitats públiques, fet que consta que s'esdevingué en 1642, 1661, 1668, 1670, 1673 i 1712 (Eco 1693). Durant la guerra del Francès fou portada a la par-ròquia el 15.V.1808 (Anon 1814), passejada en processó en 1809 i 1810 (Eco 1693) i tornada al Vinyet el 15.V.1814 (Anon 1814). Novament fou portada a la parròquia en 1843, 1854 (cf Ms 1882 p 50 ss), 1861, 1870 i 1871 (cf Ms 1882 p 52; Eco 1693). En 1816 es reformà l'interior del temple, s'arreglà l'altar major i es posaren aranyes per a la il-luminació (Ms 1882 p 45). En 1847 s'ornamen-tà l'entrada amb un frontis sostingut per quatre columnes (Llopis 1891 p 120). En 1872 es beneí una altra campana (Eco 1591). Es conserva una maqueta de l'aspecte del temple en aquest any (Eco 4186). En 1876 s'obtenia el permís de l'ajuntament per a fer un terrat sobre el porxo (Ms 1869). De 1877 és una queixa perquè el fris del frontis conté unes dates sense sentit (Suburense 7). El 20.XII.1882 es concedí permís per a enterrar-hi mossèn Joan Llopis i Pi, dit mossèn Joan del Vi-nyet, si bé el trasllat es féu el 12.XI.1885 (Ms 1869). Les terres de davant del temple foren compra-des i s'hi construí la plaça actual en 1886 (Llopis 1891 p 121) la qual fou inaugurada el 5.V.1887 (inscripció a la paret lateral de l'església). En 1909 s'estucà la façana imitant pedra, tal com és actu-alment (Eco 2200), i es tragué una reixa que tancava l'accés des del camí Fondo (Baluard 402). En 1910 es restaurà la fatxada i el campanar (Baluard 473, 476). L'any 1928 August Rollin restaurà la imatge, traient l'envernissat postís, reposant la corona i substituint el cap del nen Jesús, que estava del tot deteriorat (Eco 2196, Ferrando 1941 p 39). Es pot veure una fotografia de l'interior del Vi-nyet abans de 1936 a Maricel 12-13 i Ntasca 14. L'any 1936, en general, el Vinyet va ser respectat (c. o.), però el sepulcre de mossèn Llopis va ser trencat. La imatge de la Mare de Déu va ser treta i enterrada per a protegir-la i quan en 1939 va ser desenterrada sols era un munt d'estelles (Eco 2621). Per a substituir-la Pere Jou va fer una altra imatge inspirada per l'anterior, però no exacta-ment igual (Ferrando 1941 p 40 s). Vers els anys 60 l'altar va ser tombat cara al poble (c. p.). La lle-genda de la troballa de la imatge és a Ferrando 1941 p 51. Descripcions de la imatge a Eco 2007, Ms 1882 p 47, Clarà 1855 nota 2, Llopis 1891 p 118, Ferrando 1941 p 12 i 36 s.. Fotografia de la imatge a Eco 2200. Representacions de l'exterior a Anon 1814 p 4, Eco 597, 599, 756, 1212, 2252. Descripció de l'interior a Llopis 1891 p 119 s., Ferrando 1941 p 11 s, Gibert 1952 p 90. Representa-cions de l'interior a Eco 438, 1629, 2358. Text de la poesia que hi ha pintada sobre la porta lateral a Ferrando 1941 p 17 s. La llista dels administradors de 1660 a 1900 a Eco 2462. Un estudi sobre els models de naus que van ser oferts com exvots a Amic I 7. Descripcions dels aplecs al Vinyet a Ms 1882 p 52 s, Eco 1889, Roig 1934 p 199. Obres generals sobre el Vinyet són Llopis 1892, Ferrando 1941, cf Sitges 1963.; HS 24, 30, 32, 33, 112, 116, 122, 124 a 126, 128, 132, 133, 136, 137, 150, 158, 167 a 172; Vallcarca II 22; Penedès Mp; Garraf 29; Visions, 80; GGCGarraf 279, 288
Genèric: EL.
Codi topònim 1.01.06
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 22/03/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 2057Capella dedicada a la Mare de Déu, que és l'5 km a l'O de Sitges i 450 m al N del mar (Mp 1897, Mp 1970b; Ferrando 1941 p 11). El nom deu derivar dels camps conreats de vinyes del voltant, i el trobem des del segle XIV amb les grafies de Vineto, Vinyé i Viyet (Amic III 27) i Vinyet ("prope capella sanctae Mariae del Vinyet" Ms 1536 p 6; "prope capellam beatae Mariae del Vinyet" Ms 1611 p 5). A voltes, però, se l'anomena simplement capella de Santa Maria (Ferrando 1941 p 33). El lloc fou habitat almenys des de l'època romana i s'hi ha trobat restes de sepulcres i un camí en direcció E-O, dels segles III a V (A XIII (1952) p 191 ss, Eco 2923, 2941, 2950). Deixant de banda una impossible datació de la imatge en 303 (Ms 1894 p 12), l'estudi de les seves característiques la situa cap a l'inici del segle XIV (Ferrando 1941 p 47 ss). D'aquest mateix temps són aproximadament les primeres referències a la capella, la "capella sanctae Mariae de Cigiis" del testament de Bernat de Fonollar en 1326 (Llopis 1891 p 168). Madoz atribueix la fundació del Vinyet a 1323 (DGEUM Sitges) i altres a 1329 (Ms 1844 p 32, Ms 1882 p 45). Consta que s'hi féu una visita episcopal el 14.IV.1341 (Llopis 1891 p 118, Eco 1693, 2007), la fundació d'un benefici a finals del segle XIV (Virella 1949 p 172), que és citat en 1408 (Ms 1408 p 14) i el nom del seu beneficiat en 1414 i 1421, Bonanat Brunet (Ferrando 1941 p 22; Eco 2007; Ms 1474 p 18). En 1433 hi havia al Vinyet la confraria de la Concepció (Eco 2007). Es sap d'una deixa feta al Vinyet en 1461 (Ferrando 1941 p 22). Sembla ser del segle XV l'antiga pica del Vinyet, traslladada avui al Cau Ferrat (Ferrando 1941 p 24). Vers la meitat del segle XVI el Vinyet passà a propietat del poble de Sitges (Llopis 1891 p 117). De 1544 és l'antic retaule del Vinyet, avui a la capella de l'Hospital (Amic II 17, Baluard 170). És possible que per en aquells anys es fes una reforma a la capella, que tenia probablement direcció NO-SE, orientació que es canvià en direcció travessera, tal com és ara, reforma que quedà indicada en la data de 1552 gravada a l'actual porta lateral de la capella (Ferran-do 1941 p 23). En 1648 des de Roma es concedí la celebració de la festa del Vinyet el 5 d'agost en comptes del dia de les marededéus trobades, com es feia anteriorment (Llopis 1891 p 118 s). Quan les tropes de Felip IV destruïren Sitges, en 1649, part d'elles s'aquarterà al Vinyet (Carbonell 1965 p 48). En 1657 va ser publicada a l'obra del pare Narcís Camós El jardín de Maria plantado en el principado de Cataluña (2ª edició en 1766, Ferrando 1941 p 51), la primera referència extensa al temple del Vinyet i a la llegenda de la troballa de la imatge. Al temple hi havia una tomba de 1659 (Ms 1882 p 45). El 16.IX.1668 la vila decidí cedir el Vinyet a l'orde franciscà (Ms 1656, 16.IX.1668, Carbonell 1965 p 140) i el pare Àngel Vidal s'encarregà sense èxit de fer aquesta gestió (Carbonell 1965 p 216, 449). En 1686 es van penjar al Vinyet les banderes de dues fragates mores capturades pels sitgetans (Virella 1949 p 172). En 1713 es fongué una de les campanes majors (Eco 1889). El primer mapa on apareix el Vinyet és el d'Aparici Sabater Martí de 1720 (Diversos 1908 p 1078). De 25.XI.1727 a 30.VII.1733 es bastí la capella actual (Llopis 1891 p 119; Eco 2007). El temple va ser beneït per mossèn Francesc Rei el 2.VIII.1733 (Eco 2007) i el 26.X.1734 se'n féu commemoració (Eco 1534, 2007). En 1734 s'hi posà una altra campana (Eco 1889). Sembla que per aquest temps fou serrada a la imatge la corona per posar-n'hi una altra de postissa, i es cobrí la talla romànica amb una bena i se l'envernissà (Ferrando 1941 p 37). En 1779 s'hi posà el retaule dels Do-lors i en 1793 el del Carme (Eco 2007). De 1795 és el pou que hi ha al costat de la capella (Eco 2007, Ferrando 1941 p 90). En 1801 es va fer un campanar al costat de l'absis (Eco 1591, Ferrando 1941 p 14) i calgué reparar una campana que s'havia esquerdat (Eco 1591). Era costum traslladar la imatge a la parròquia en ocórrer grans calamitats públiques, fet que consta que s'esdevingué en 1642, 1661, 1668, 1670, 1673 i 1712 (Eco 1693). Durant la guerra del Francès fou portada a la par-ròquia el 15.V.1808 (Anon 1814), passejada en processó en 1809 i 1810 (Eco 1693) i tornada al Vinyet el 15.V.1814 (Anon 1814). Novament fou portada a la parròquia en 1843, 1854 (cf Ms 1882 p 50 ss), 1861, 1870 i 1871 (cf Ms 1882 p 52; Eco 1693). En 1816 es reformà l'interior del temple, s'arreglà l'altar major i es posaren aranyes per a la il-luminació (Ms 1882 p 45). En 1847 s'ornamen-tà l'entrada amb un frontis sostingut per quatre columnes (Llopis 1891 p 120). En 1872 es beneí una altra campana (Eco 1591). Es conserva una maqueta de l'aspecte del temple en aquest any (Eco 4186). En 1876 s'obtenia el permís de l'ajuntament per a fer un terrat sobre el porxo (Ms 1869). De 1877 és una queixa perquè el fris del frontis conté unes dates sense sentit (Suburense 7). El 20.XII.1882 es concedí permís per a enterrar-hi mossèn Joan Llopis i Pi, dit mossèn Joan del Vi-nyet, si bé el trasllat es féu el 12.XI.1885 (Ms 1869). Les terres de davant del temple foren compra-des i s'hi construí la plaça actual en 1886 (Llopis 1891 p 121) la qual fou inaugurada el 5.V.1887 (inscripció a la paret lateral de l'església). En 1909 s'estucà la façana imitant pedra, tal com és actu-alment (Eco 2200), i es tragué una reixa que tancava l'accés des del camí Fondo (Baluard 402). En 1910 es restaurà la fatxada i el campanar (Baluard 473, 476). L'any 1928 August Rollin restaurà la imatge, traient l'envernissat postís, reposant la corona i substituint el cap del nen Jesús, que estava del tot deteriorat (Eco 2196, Ferrando 1941 p 39). Es pot veure una fotografia de l'interior del Vi-nyet abans de 1936 a Maricel 12-13 i Ntasca 14. L'any 1936, en general, el Vinyet va ser respectat (c. o.), però el sepulcre de mossèn Llopis va ser trencat. La imatge de la Mare de Déu va ser treta i enterrada per a protegir-la i quan en 1939 va ser desenterrada sols era un munt d'estelles (Eco 2621). Per a substituir-la Pere Jou va fer una altra imatge inspirada per l'anterior, però no exacta-ment igual (Ferrando 1941 p 40 s). Vers els anys 60 l'altar va ser tombat cara al poble (c. p.). La lle-genda de la troballa de la imatge és a Ferrando 1941 p 51. Descripcions de la imatge a Eco 2007, Ms 1882 p 47, Clarà 1855 nota 2, Llopis 1891 p 118, Ferrando 1941 p 12 i 36 s.. Fotografia de la imatge a Eco 2200. Representacions de l'exterior a Anon 1814 p 4, Eco 597, 599, 756, 1212, 2252. Descripció de l'interior a Llopis 1891 p 119 s., Ferrando 1941 p 11 s, Gibert 1952 p 90. Representa-cions de l'interior a Eco 438, 1629, 2358. Text de la poesia que hi ha pintada sobre la porta lateral a Ferrando 1941 p 17 s. La llista dels administradors de 1660 a 1900 a Eco 2462. Un estudi sobre els models de naus que van ser oferts com exvots a Amic I 7. Descripcions dels aplecs al Vinyet a Ms 1882 p 52 s, Eco 1889, Roig 1934 p 199. Obres generals sobre el Vinyet són Llopis 1892, Ferrando 1941, cf Sitges 1963.; HS 24, 30, 32, 33, 112, 116, 122, 124 a 126, 128, 132, 133, 136, 137, 150, 158, 167 a 172; Vallcarca II 22; Penedès Mp; Garraf 29; Visions, 80; GGCGarraf 279, 288
