Topònim: ROATELL,
Genèric: EL.
Codi topònim 3.05.07
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 29/10/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 1624 Topònim que sembla correspondre a un camí que ha de ser el camí Fondo del Vinyet ("Rahotell, eo lo camí Fondo" Ms 1611 p 29; "Rahotell, âls camí Fondo" Ms 1680 p 324). De fet correspon a diversos punts del recorregut del camí Fondo: la Terracavada ("Rohotell, sive Terracavada" Ms 1611 p 211 v), el camí de Ribes (Ms 1611 p 163) o de Vilafranca ("lloc apel-lat lo Ruatell, termena ab lo camí, que va a Vilafranca" Ms 1474 p 12), els Solers ("loco voccato lo Roatell, antiquitus vero los Solers" Ms 1536 p 43 v), el Vinyet (Ms 1611 p 44 i 251) i el camí de les Torres ("Rohotell, âls camí de les Torres" Ms 1611 p 136 v). Un altre problema és el de la seva grafia. La forma més antiga és la de Roatell ("dins lo terme de dit castell, en lo lloc dit Roatell" 5.III.1258 al Ms 1250). Acceptant que la "o" i, fins i tot possiblement, la "a" àtona encara es pronunciaven en el segle XIII (Veny 1978 p 20), la grafia Roatell ha de correspondre a la pronúncia. A partir d'aquesta forma primitiva s'expliquen les variants posteriors: Roatell (Ms 1536 p 43 v, Ms 1611 p 164), Ruatell (Ms 1408 p 20, Ms 1474 p 12), Raotell (Ms 1680 passim) i Rootell (Ms 1611 p 29). Els manuscrits ofereixen un altre topònim que sembla ser variant de Roatell malgrat que la seva presència és força antiga: Raboter (Ms 1360 p XX) i Rabotell (Ms 1716 p 61, marge) o Rabutell (Ms 1772, Eco 3977). Pel que fa a l'etimologia caldria pensar en dues possibilitats. Roatell vindria de "roa", és a dir "roda" i Roetell del llatí "rosetu" i significaria "rosetell" (cf DCVB, Roet). Penso que aquesta segona possibilitat pot ser més versemblant.
Genèric: EL.
Codi topònim 3.05.07
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 29/10/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 1624 Topònim que sembla correspondre a un camí que ha de ser el camí Fondo del Vinyet ("Rahotell, eo lo camí Fondo" Ms 1611 p 29; "Rahotell, âls camí Fondo" Ms 1680 p 324). De fet correspon a diversos punts del recorregut del camí Fondo: la Terracavada ("Rohotell, sive Terracavada" Ms 1611 p 211 v), el camí de Ribes (Ms 1611 p 163) o de Vilafranca ("lloc apel-lat lo Ruatell, termena ab lo camí, que va a Vilafranca" Ms 1474 p 12), els Solers ("loco voccato lo Roatell, antiquitus vero los Solers" Ms 1536 p 43 v), el Vinyet (Ms 1611 p 44 i 251) i el camí de les Torres ("Rohotell, âls camí de les Torres" Ms 1611 p 136 v). Un altre problema és el de la seva grafia. La forma més antiga és la de Roatell ("dins lo terme de dit castell, en lo lloc dit Roatell" 5.III.1258 al Ms 1250). Acceptant que la "o" i, fins i tot possiblement, la "a" àtona encara es pronunciaven en el segle XIII (Veny 1978 p 20), la grafia Roatell ha de correspondre a la pronúncia. A partir d'aquesta forma primitiva s'expliquen les variants posteriors: Roatell (Ms 1536 p 43 v, Ms 1611 p 164), Ruatell (Ms 1408 p 20, Ms 1474 p 12), Raotell (Ms 1680 passim) i Rootell (Ms 1611 p 29). Els manuscrits ofereixen un altre topònim que sembla ser variant de Roatell malgrat que la seva presència és força antiga: Raboter (Ms 1360 p XX) i Rabotell (Ms 1716 p 61, marge) o Rabutell (Ms 1772, Eco 3977). Pel que fa a l'etimologia caldria pensar en dues possibilitats. Roatell vindria de "roa", és a dir "roda" i Roetell del llatí "rosetu" i significaria "rosetell" (cf DCVB, Roet). Penso que aquesta segona possibilitat pot ser més versemblant.
