Topònim: BARCELONA,
Genèric: CAMÍ DE.
Codi topònim 3.05.07
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 12/09/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 153 Camí que per les costes de Garraf, i seguint un recorregut aproximadament igual al de l'actual carretera, portava a Barcelona ("afronta ab lo camí de Barcelona" Ms 1408 p 49; "camino regali quo itur de dicta villa ad civitatem Barcinonae" Mp 1611 p 84) El recorregut és reproduït al Mp 1860 i parcialment i en forma aproximada als Mp 1571 i Mp 1586. En molts llocs de les Costes no era més que un corriol de pocs pams que vorejava espadats, i que en arribar a la plana, després del Peu de les Costes, anava a Sant Boi i després a Barcelona (Roig 1934 p 17). A Sitges es formava amb la unió de dos ramals, un, procedent del portal de Barcelona, que seguia per la platja de Sant Sebastià, l'ermita i travessava la riera, i un altre, que sortia del Cap de la Vila i pel carrer de Jesús, Barreres i un curs proper a la via del tren anava a unir-se a la riera amb l'anterior (Mp 1860, cf Baluard 559, 577). Ja Bernat de Fonollar féu un llegat per mantenir-lo en bon estat (Llopis 1891 p 150 s). També la reina Elionor en V.1374 (MRABLI X p 438). Potser aquest últim fet originà l'opinió errònia que el camí de les Costes va ser construït a finals del segle XIV (Gomis 1908 p 535). La universitat de Sitges tenia l'obligació de conservar el camí, i consten nombrosos acords amb aquesta finalitat. Quan es va fer la carretera de Barcelona, en 1879, el camí deixà d'utilitzar-se i, excepte en pocs trossos, ha desaparegut.
Genèric: CAMÍ DE.
Codi topònim 3.05.07
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 12/09/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 153 Camí que per les costes de Garraf, i seguint un recorregut aproximadament igual al de l'actual carretera, portava a Barcelona ("afronta ab lo camí de Barcelona" Ms 1408 p 49; "camino regali quo itur de dicta villa ad civitatem Barcinonae" Mp 1611 p 84) El recorregut és reproduït al Mp 1860 i parcialment i en forma aproximada als Mp 1571 i Mp 1586. En molts llocs de les Costes no era més que un corriol de pocs pams que vorejava espadats, i que en arribar a la plana, després del Peu de les Costes, anava a Sant Boi i després a Barcelona (Roig 1934 p 17). A Sitges es formava amb la unió de dos ramals, un, procedent del portal de Barcelona, que seguia per la platja de Sant Sebastià, l'ermita i travessava la riera, i un altre, que sortia del Cap de la Vila i pel carrer de Jesús, Barreres i un curs proper a la via del tren anava a unir-se a la riera amb l'anterior (Mp 1860, cf Baluard 559, 577). Ja Bernat de Fonollar féu un llegat per mantenir-lo en bon estat (Llopis 1891 p 150 s). També la reina Elionor en V.1374 (MRABLI X p 438). Potser aquest últim fet originà l'opinió errònia que el camí de les Costes va ser construït a finals del segle XIV (Gomis 1908 p 535). La universitat de Sitges tenia l'obligació de conservar el camí, i consten nombrosos acords amb aquesta finalitat. Quan es va fer la carretera de Barcelona, en 1879, el camí deixà d'utilitzar-se i, excepte en pocs trossos, ha desaparegut.
