Topònim: PINS VENS,
Genèric:
Codi topònim 4.04.10
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 26/01/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 1427 (pronunciat pínz $îns) Muntanyeta que hi ha al SE de la serreta d'en Benaprès i al NO dels Molins (Mp 1970b). També s'havia anomenat Sant Quintí i cort Pedrissa. El nom actual, però, és antic, almenys del segle XVI ("loco voccato los Pins Verts" Ms 1536 p 3 v; "la cort Pedrissa, âls los Pins Verts" Ms 1611 p 78 v). El nom ve de la classe de pi pinus pinea o pi ver, pronunciat pi be al català oriental. Un plural vulgar afegeix ns al singular d'acord a com es fan els plurals de les paraules acabades en vocal tònica (pa > pans), això ha produït ve > vens (com per exemple en altre plural vulgar pilà > pilans en comptes de pilars). Degut a això s'han fet servir diverses grafies. Antigament, potser perquè encara es pronunciava la r o per tradició ortogràfica, es va entendre que el que s'havia perdut era una d i que el sentit era Pins Verds (cf Ms 1536 p 3 v, Ms. 1611 p 84 v). Actualment, potser relacionant-ho amb la grafia de be, corder, s'escriu amb b (cf nom del carrer; Barrachina 1927, V i VIII.27; Mp 1970b). Potser interpretant-ho com pi avet o vet (DCVB, pi) apareix la forma Pins Bets (Llopis 1891 p 49). No falta la grafia que he adoptat (Freixas 1905 p 12) i fins i tot la forma normativa Pins Vers (Ms 1716 p 75; Eco 159, 939, Voz 26), que però no correspon a la pronúncia general. Des dels Pins Vens es beneïa el terme (Eco 1459). ; BSG 92, 126; Visions, 81
Genèric:
Codi topònim 4.04.10
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 26/01/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 1427 (pronunciat pínz $îns) Muntanyeta que hi ha al SE de la serreta d'en Benaprès i al NO dels Molins (Mp 1970b). També s'havia anomenat Sant Quintí i cort Pedrissa. El nom actual, però, és antic, almenys del segle XVI ("loco voccato los Pins Verts" Ms 1536 p 3 v; "la cort Pedrissa, âls los Pins Verts" Ms 1611 p 78 v). El nom ve de la classe de pi pinus pinea o pi ver, pronunciat pi be al català oriental. Un plural vulgar afegeix ns al singular d'acord a com es fan els plurals de les paraules acabades en vocal tònica (pa > pans), això ha produït ve > vens (com per exemple en altre plural vulgar pilà > pilans en comptes de pilars). Degut a això s'han fet servir diverses grafies. Antigament, potser perquè encara es pronunciava la r o per tradició ortogràfica, es va entendre que el que s'havia perdut era una d i que el sentit era Pins Verds (cf Ms 1536 p 3 v, Ms. 1611 p 84 v). Actualment, potser relacionant-ho amb la grafia de be, corder, s'escriu amb b (cf nom del carrer; Barrachina 1927, V i VIII.27; Mp 1970b). Potser interpretant-ho com pi avet o vet (DCVB, pi) apareix la forma Pins Bets (Llopis 1891 p 49). No falta la grafia que he adoptat (Freixas 1905 p 12) i fins i tot la forma normativa Pins Vers (Ms 1716 p 75; Eco 159, 939, Voz 26), que però no correspon a la pronúncia general. Des dels Pins Vens es beneïa el terme (Eco 1459). ; BSG 92, 126; Visions, 81
