Topònim: BALMINS,
Genèric: ELS.
Codi topònim 5.09.01
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 19/04/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 117 Forma actual del nom de tres petits entrants de terra que hi ha a l'E de Sitges, entre la punta de les Mabres i la punta Grossa. És un topònim que presenta força variants: Balomir (documents del segle XVII), Balomí (mapa Garna de 1770 a Diversos 1908 p 1090; Mp 1970 b), Bolumí o Volumí (Mp 1883, Baluard 474, Barrachina 1927, V-VI.1927), Balmí (c. o. i nom de l'avinguda que hi porta). La forma actual és abonada per l'aspecte de petita cova que té la paret rocosa del Balmí Mitjà, però la versió més antiga es la de Balomir ("loco voccato lo Balomir" Ms 1536 p 29, Ms 1611 p 189), nom que en el segle XVI no devia ser gaire antic, ja que encara es recordava l'anterior, el d'Aiguadolç ("loco voccato lo Balomir, olim vero Aiguadolç" Ms 1536 p 125 v). Balomir apareix sovint amb l'article personal 'en' (cf Ms 1536 p 41 v i 125 v), cosa que indica que el topònim prové d'un antropònim, probablement derivat del nom medieval Baulomir (suggerència epistolar de Joan Coromines). De Balomir, essent la 'r' final muda, deriva la grafia Balomí. Per canvi de la 'a' en 'o' la de Bolumí (o Volumí). I per caiguda de la 'o' Balmí, que ha predominat, reforçada potser per la forma de balma del Balmí Mitjà. Sobre aquests singulars, els plurals, oblidada temps ha la r final, s'han fet com és general en les paraules agudes acabades en vocal, és a dir afegint '-ns': Balomins, Bolumins o Balmins.; Visions, 155
Genèric: ELS.
Codi topònim 5.09.01
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 19/04/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 117 Forma actual del nom de tres petits entrants de terra que hi ha a l'E de Sitges, entre la punta de les Mabres i la punta Grossa. És un topònim que presenta força variants: Balomir (documents del segle XVII), Balomí (mapa Garna de 1770 a Diversos 1908 p 1090; Mp 1970 b), Bolumí o Volumí (Mp 1883, Baluard 474, Barrachina 1927, V-VI.1927), Balmí (c. o. i nom de l'avinguda que hi porta). La forma actual és abonada per l'aspecte de petita cova que té la paret rocosa del Balmí Mitjà, però la versió més antiga es la de Balomir ("loco voccato lo Balomir" Ms 1536 p 29, Ms 1611 p 189), nom que en el segle XVI no devia ser gaire antic, ja que encara es recordava l'anterior, el d'Aiguadolç ("loco voccato lo Balomir, olim vero Aiguadolç" Ms 1536 p 125 v). Balomir apareix sovint amb l'article personal 'en' (cf Ms 1536 p 41 v i 125 v), cosa que indica que el topònim prové d'un antropònim, probablement derivat del nom medieval Baulomir (suggerència epistolar de Joan Coromines). De Balomir, essent la 'r' final muda, deriva la grafia Balomí. Per canvi de la 'a' en 'o' la de Bolumí (o Volumí). I per caiguda de la 'o' Balmí, que ha predominat, reforçada potser per la forma de balma del Balmí Mitjà. Sobre aquests singulars, els plurals, oblidada temps ha la r final, s'han fet com és general en les paraules agudes acabades en vocal, és a dir afegint '-ns': Balomins, Bolumins o Balmins.; Visions, 155
