Notes: MUNTANER 1986, n. 1151 Fortificació, avui en ruďnes, que era al cim del turó de Miralpeix. La llegenda suposa que era d'origen arŕbic i que fou conquerida pels cristians per mitjŕ d'una estratagema (Llopis 1891 p 36). Consta, perň, que en 1057 estava deshabitada ("turrem que vocant Miralpeix, que est inhabitabile" CPFC nş 27 p 50) i fou infeudada a Arnau Arloví. Ponç de Ribes reforçŕ el castell a final del segle XII, després d'haver estat saquejat per Berenguer de Castellet (Diversos 1971 p 951, Coll1961). En data més tardana fou derruďt (Llopis 1891 p 147). En el segle XVII encara se'n parla, sense perň precisar si era habitable ("partim in castro de Miralpeix" Ms 1611 p 158 v). Per a la seva forma actual cf Diversos 1971 p 950, plŕnol a la p 952. Cf La curiosa historia del castillo de Miralpeix al DIARIO DE VILLANUEVA Y GELTRÚ 11.VI.1966 i El castell de Miralpeix a AET IV.1969. La forma més corrent del nom és la Miralpeix, perň també és freqüent que se l'anomeni Miropeix (c. o.; Mp 1923, Baluard 111). L'etimologia popular del nom és donada a la llegenda esmentada de la seva conquesta. Balari (Balari 1964 p 234) l'explica per "mirar el mar", Carbonell Gener per "mirall del puig (peig)", paral-lel a altres "miropois" (Carbonell 1961 p 190), Joan Coromines assegura que "Miralpeix és sempre un indret que domina, de prop o de lluny, mar o corrents d'aigua amb peixos" (carta particular). ; HG 56 (Jaume de), 57, 74; SEIEEPP sortides. 43.