Topònim: MARÍTIM,
Genèric: PASSEIG.
Codi topònim 1.02.02
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 19/10/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 1084 Passeig que va des de l'avinguda Sofia cap a l'O, fins a Terramar, vorejant el mar (Mp 1975). Un primer arranjament es féu en 1897 (Eco 583) fins a la riera Xica. Però un projecte més seriós es va fer en X.1918 (Eco 1691), i va ser aprovat el 9.IV.1919 pel governador civil (Baluard 912). El XII.1920 la comandància de marina renuncià a la jurisdicció que posseïa sobre la zona marítima, des de les Coves a la Punta (Eco 1802, Ms 1894 p 29). El pressupost per a la construcció del tros que va des de l'avinguda Sofia al passeig del Doctor Benaprès va ser aprovat el 22.VII.1925 (Eco 2043). La inauguració tingué lloc el 23.VII.1926 (Eco 2100). Ha tingut successivament els noms d'avinguda del Turisme, d'Alfons XIII, de la República, i, després de 1939, del "Generalísimo" Franco i de Calvo Sotelo. Ha sofert els embats de diversos temporals com el de 1948 (Eco 4383). Per aquest motiu, a fi de protegir-lo, s'hi construïren quatre espigons en 1969 (Eco 4005).
Genèric: PASSEIG.
Codi topònim 1.02.02
Municipi: SITGES
Codi municipi: 0.01.46
Codi comarca: 0.02.17
Data: 19/10/2007
Notes:
MUNTANER 1986, n. 1084 Passeig que va des de l'avinguda Sofia cap a l'O, fins a Terramar, vorejant el mar (Mp 1975). Un primer arranjament es féu en 1897 (Eco 583) fins a la riera Xica. Però un projecte més seriós es va fer en X.1918 (Eco 1691), i va ser aprovat el 9.IV.1919 pel governador civil (Baluard 912). El XII.1920 la comandància de marina renuncià a la jurisdicció que posseïa sobre la zona marítima, des de les Coves a la Punta (Eco 1802, Ms 1894 p 29). El pressupost per a la construcció del tros que va des de l'avinguda Sofia al passeig del Doctor Benaprès va ser aprovat el 22.VII.1925 (Eco 2043). La inauguració tingué lloc el 23.VII.1926 (Eco 2100). Ha tingut successivament els noms d'avinguda del Turisme, d'Alfons XIII, de la República, i, després de 1939, del "Generalísimo" Franco i de Calvo Sotelo. Ha sofert els embats de diversos temporals com el de 1948 (Eco 4383). Per aquest motiu, a fi de protegir-lo, s'hi construïren quatre espigons en 1969 (Eco 4005).
