Reunió celebrada de 17 a 19 hores
Assistents: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella); Josep Segura i Estalella (Vilafranca); Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig i Francesc Riera i Prenafreta (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Luís Tetas i Palau (Calafell) i Josep Solé i Armajach (Bellvei).
Excusa la seva assistència:
Jaume Pardo (Torrelles de Foix)
Inicia els parlaments en Latorre tot dient que es troba treballant un llibre que serà un recull de fotografies antigues de Santa Oliva. Cada una de les fotografies anirà acompanyada d’un petit text o peu que, necessàriament haurà de fer referència al seu llibre de toponímia.
En Muntaner explica que treballa un article per a la revista de la Societat Onomàstica, basat en el topònim “Subur”, que falsament s’ha identificat amb Sitges. Ja al segle XIX es troba l’expressió la “Blanca Subur” per referir-se a la vila de Sitges. El punt de partença del seu article és el que diu Coromines (autor que es caracteritza per no indicar mai les fonts), i llançarà la hipòtesi següent: “Subur” possiblement es refereix a Subirats.
El tema ha donat lloc a un intercanvi d’opinions entre els reunits i ha derivat a parlar de les excavacions que s’han dut terme o s’hi estan duent a terme en aquell terme (hi hagué una població ibèrica important) i d’alguns dels seus topònims: pujol d’en Figueres (que a Sant Sadurní en diuen serra del Cocodril), fondalada, torrent o barranc de la Fontsanta, del castell (del segle XI); de la qualitat de certs llocs (flandès, que també n’hi ha a Piera).
Coromines afirma que “Suburissa” es refereix Súria. Surià (a cops escrit Sorià) és un topònim que trobem a Sant Sadurní, a Sant Cugat Sesgarrigues, a Sant Pere Molanta, a Olivella…
Muntaner també ens diu que prepara un treball pels Quaderns del Grup d’Estudis Sitgetans sobre els germans Batlle. Mossèn Batlle va ser escoltista, el seu pare fou soldat destinat a Cuba.
La conversa ha derivat cap a una petita discussió entre en Muntaner i en Carbonell sobre les antigues vies de comunicació d’Olèrdola a Sitges. El primer defensa que la riera de Vilafranca desemboca a Sitges i, per tant, el camí que vorejava la riera havia de ser el natural per arribar-se a Sitges. En Vicenç Carbonell, en canvi, afirma que fins al segle XVIII no va existir la carretera que voreja el torrent, i que el camí més antic havia de ser el que passava per Sant Pere de Ribes, que precisament, pel seu recorregut, passa per la masia nomenada de la Carretera i és més curt. No es posaven d’acord…, tot oblidant que tots els camins arriben a Roma.
En Solé intervé per tal d’intentar relativitzar les valoracions que aportaven l’un i l’altre, tot recorrent a un paral·lelisme. Per anar de Bellvei a Calafell, deia, existeix la carretera de la Cobertera que segueix el torrent del mateix nom. Abans de ser carretera va ser camí (no es va asfaltar fins a principis del segle XX) i molt abans que camí devia ser un estret corriol (usat pels ibers, els del poblat de les Masies de Sant Miquel, per arribar-se a la mar); però, al mateix temps també es pot anar de Bellvei a Calafell passant per Montpaó, per un camí que tot i estar actualment asfaltat ningú nomena carretera, i que també és antiquíssim.
En Carbonell ens diu que està preparant un text per penjar-lo al bloc de la secció i anima a la concurrència a participar-hi.
En Tetas ens diu que actualment dona vida, de tant en tant, al seu bloc dedicat a la toponímia de Vilafranca mitjançant jocs o qüestions curioses.
Es torna a parlar del genealogista de Canyelles, en Jaume Montaner Colomer amb el qual encara no ha estat possible contactar. Comprovem, mitjançant els mòbils, que disposa d’un bloc.
En Riera ens sorprèn per la feina que ha dut a terme des de l’última reunió. Ha accedit, per exemple, a l’arxiu municipal de Sant Sadurní, i ens diu que està elaborant una sèrie de fitxes sobre les entitats de població del terme, sobre les masies, les caves, el patrimoni històric, la hidrografia, etc. I ens mostra algunes d’aquestes fitxes…