Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), Josep Rovira i Casas (Subirats), Josep Solé i Armajach (Bellvei); Jaume Montaner (Canyelles) i Agustí Castillo (Sant Pere de Riudebitlles).
Excusen la seva assistència Joan Latorre i Solé (Santa Oliva) i Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella).
En Josep Solé dona a conèixer el pòster que l’IEP ha editat sobre les XXXI Jornades d’Estudis Penedesencs que se celebraran els mesos d’octubre i de novembre d’enguany, dedicades a la llengua del Penedès i impulsades per la secció del Parlar penedesenc.
En Joan B. Morgades comenta que en el llibre de Lluís Eroles i de Salvador Llorac, La postguerra a un municipi de l’Alt Penedès. Sant Sadurní d’Anoia (1939-1952), hi apareix el comunicat de guerra de l’entrada de les tropes nacionals on es troben tres topònims: vèrtex de la fàbrica de paper, el turó de les Mentides i la serra de Sant Isidre.
Exposa si el turó de les Mentides es podria tractar d’un castellanisme, d’una mala interpretació o traducció d’un topònim distint. Se li diu que no és el cas, que el dit topònim existeix i és correcte, que es tracta d’un turó que es troba entre els termes de Subirats i d’Olesa de Bonesvalls, a la serra de Cresta Bocs, que a aquesta última a cops també se li diu serra de les Mentides.
Quant a la serra de Sant Isidre es diu que és a tocar d’Espiells, prop del polígon de can Bosch, que es tracta d’un caseriu d’unes quatre cases per sota de les quals hi passa el túnel de l’AVE.
Continua en Morgades plantejant la relació que hi pot haver entre tres topònims, molt propers entre ells, en terme de Terrassola i Lavit: Sant Martí Sadevesa, torrent de la Rovira i la Buadella. Per una banda, ens diu, Sadevesa es refereix a un prat amb arbres distanciats els uns dels altres o bosc clar destinat a la pastura de bèstia grossa (cavalls, toros, porcs…); al torrent de la Rovira hi campen els roures, i la Buadella es refereix a un ramat de bous.
Josep Rovira ens comenta que a l’Ordal hi ha diferents llocs que reben el nom de Buet que diu es tracta d’un ribot de dues fulles. També ens comenta la possible influència francesa en alguns topònims, així Mas Garçó que ha donat lloc a Mas Gasó, avui en runes, al costat del camí del Pi de Molló.
En Solé ens recorda el topònim literari del qual ja ens va parlar en una de les passades reunions, creat per l’escultor Cañas de Banyeres del Penedès, en ocasió de la lectura que fa de l’obra del nostre consoci Benjamí Català Benach, El Montmell sostre del Baix Penedès. Ressenya històrica amb dibuixos de tots els llocs, ermites, castells i masies, que va editar ell mateix el 1991 i del que existeix una segona edició de 1999. En el títol, en Benjamí ens ofereix un altre topònim literari pel Montmell, el de sostre, concep, doncs, la comarca com una casa. Consultat l’Onomàsticon, aquest ens indica que el nom del topònim prové del llatí Montem Macelli que es traduiria per muntanya del mercat, i en sentit figurat –ens diu Coromines- serra de carnisseria, i a partir d’aquí deixa anar la seva fantasia per dir que al·ludiria “als molts caps de bestiar que s’hi estimben tot pasturant”. Algun altre autor, cenyint-se a la dita etimologia, com ho veiem tant en la mateixa obra del Benjamí com en les fitxes del nostre company Vicenç Carbonell, interpreta carnisseria com una gran mortalitat deguda a alguna batalla que hi devia haver tingut lloc. Però si Coromines descarta mercat per no tenir-ne notícia d’aquest, tampoc es té notícia de l’existència de la dita batalla. D’altra banda, carnisseria és també el nom que rep una botiga on es ven la carn. Montmell és el nom que rep la muntanya més alta del Baix Penedès, així com tota la serra, i tot un extens terme municipal, i el fet és que era lloc on no sols hi confluïen carrerades provinents de l’Aragó i del Pirineu, sinó que també no hi havia masia o casa important en tot el terme que no disposés del seu propi ramat, per tant, era terra excedentària, de gran producció de carn viva, de manera que el Montmell també es podria interpretar com a terra de pastures, de cria i engreix d’animals i, en conseqüència, de la seva compra i venda.
En Morgades ens diu que el seu avi nomenava el Montmell com a muntanya d’erbols (d’herbes?, herbolari?).
En Josep Segura ens diu que a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès s’hi conserva la Comptadoria d’Hipoteques i que la informació està ordenada per municipis. Al temps, reivindica la utilitat que tindria, a la nostra base de dades, la col·locació d’un desplegable on hi figuressin els noms dels municipis, cosa que ens permetria accedir al llistat de topònims d’aquests. Comprovem que escrivint “La Bisbal” o “La Bisbal del Penedès” al cercador de la base de dades no hi apareix cap topònim de la dita població, i descobrim que hi apareixen escrivint-hi “Bisbal, la”, cosa que dificulta l’operació a les persones que desitgin operar en la nostra base de dades1. En Solé diu que la idea del desplegable –de la que n’havíem parlat en una reunió anterior- ja havia estat transmesa al nostre tècnic informàtic.
Josep Rovira ens diu que cerca algú que l’ajudi a redactar un estudi de la “Carretera de Catalunya” en el seu tram del Pont d’Ordal a Vilafranca del Penedès, que disposa de molta documentació al respecte. I s’esplaia en algun dels fets que el porta a nomenar alguns topònims, com can Rigol, can Mata del Racó, el coll del Portell…
En Solé diu que la casa Mata de Saifores, en terme de Banyeres del Penedès, deu el seu nom al fet que un fill de can Mata del Racó (Subirats) es va casar amb la pubilla d’aquella casa, que abans eren Papiol, cosa que es va donar al segle XVI.
Coma, cometa, comella… són topònims que indiquen l’inici d’un torrent, quan aquest encara no és fondo, o a qualsevol vall plana, solen ser terres fèrtils
1 Posteriorment a la reunió i mentre s’està redactant aquesta acta rebem un correu de Jaume Montaner informant que el problema assenyalat ja està resolt.