ACTA DE LA REUNIÓ DEL GET, celebrada a Canyelles (Garraf), el 21 de setembre de 2024, de 17 a 19 h.

Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), i Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú, Olivella), Josep Sicart Martínez (Bonastre) i Lluís Tetas (Calafell) i Josep Rovira i Casas (Subirats).

Hem comptat, avui, amb la presència i participació d’en Joan José, de Canyelles, qui ens informa que el nostre company Jaume Montaner no ha pogut venir.

1. En Josep Solé inicia el diàleg tot preguntant si els presents no havien trobat a faltar l’ordre del dia que d’un temps ençà acostumava a enviar com a segon avis de convocatòria per aquestes les nostres reunions trimestrals. Diu que tenia la intenció de fer-ho igualment, però que aquesta setmana li ha passat volant, que de totes formes volia començar parlant del mateix primer punt de l’anterior reunió, la de juny, és a dir, sobre les jornades que s’estan preparant sobre el parlar penedesenc de cara a la tardor per venir.

Diu que va assistir a la tercera de les reunions que va tenir lloc a Vilafranca del Penedès, el dia 7 de setembre. Aprofita per demanar algun voluntari del grup perquè l’acompanyi a les futures reunions o el substitueixi si es dona el cas de no poder ell assistir-hi, com es va donar el cas en la segona de les reunions. De moment ningú s’hi ha ofert.

La impressió que en va treure és que les dites jornades responen a un projecte ambiciós, cosa que es desprèn de les gestions efectuades i de les que es té intenció d’efectuar sobre un programa molt ampli que es vol dur a terme. El que se’ns demana als toponímics és la màxima participació possible sigui en la presentació de comunicacions, en l’aportació d’idees o sigui duent als nostres respectius pobles alguna de les activitats programades a l’efecte.

Una de les possibilitats que se’ns obre és la de publicar un llibre de toponímia que podria ser presentat en les dites jornades; i com ja es va dir en la reunió anterior, potser podria ser el del terme de Calafell tot aprofitant la tesi del difunt senyor Huguer. En Lluís Tetas que al seu dia es va comprometre a revisar l’obra ens diu, però, que encara no ha pogut dedicar-s’hi, i ens adverteix que l’obra no es titula toponímia sinó onomàstica, donant a entendre que la cosa no és tan senzilla com pot semblar. S’haurà de veure, doncs, quines altres possibilitats tenim.

2. Seguidament, es passa al nostre clàssic torn de paraules, iniciant-lo el nostre company Josep Segura qui ens diu que continua en la seva recerca global, és a dir, no centrada en un sol municipi. Ens indica la conveniència que en la base de dades de què disposem a la web de l’IEP s’hi incorporés un desplegable amb el llistat de totes les poblacions de les quals disposem dades a fi i efecte que siguin millor localitzables els d’aquelles poblacions que no pertanyien actualment en cap de les actuals comarques penedesenques però sí pertanyent al Penedès històric. En Solé diu que així se li comunicarà a l’administrador de la web; afegeix que el problema que es tenia per fer les consultes ja ha estat solucionat.

En Josep Piñol ens diu que va fent en el seu recull de topònims del terme de Sant Sadurní d’Anoia; en Vicenç indica que per estudiar el terme de Sant Sadurní, cal tenir en compte el de Subirats per les èpoques reculades, ja que les dues poblacions havien format un sol terme. En Josep Solé recorda que per escriure la biografia de mossèn Josep Maria Rovira va consultar puntualment alguns dels notaris de l’Arxiu de Vilafranca del Penedès i que li va semblar que alguns d’ells, com era el cas de Marià Malagelada, treballaven principalment amb clients de Sant Sadurní i de la seva zona.

En Vicenç Carbonell ens anuncia que aquesta és l’última de les reunions en què assistirà, entre altres raons, perquè en haver complert els noranta anys d’edat ja no li renoven el carnet de conduir. Amb tot ens diu que està enfeinat en repassar la tasca que els “voluntaris del Garraf” duent a terme a partir de les seves fitxes, i que té com a última finalitat que per via d’internet sigui present en totes les biblioteques dependents de la Diputació de Barcelona i en la web de l’Institut d’Estudis Penedesencs. També ens diu que continuarà recepcionant les nostres actes per enviar-les a l’IEP.

En Joan José ens mostra un programa de la Festa Major de Canyelles de l’any 1998 on hi va publicar un treball titulat Canyelles i els seus indrets, on consta bona part de la toponímia del terme. Dissortadament, per qüestions de salut va haver de deixar les seves investigacions, que ara vol reprendre, amb el que podrà col·laborar amb Jaume Montaner.

En Josep Rovira ens reparteix uns mapes molt detallats de la zona que va de Martorell a Vilafranca del Penedès i ens parla del coll de Molló i d’algunes carrerades, que són un dels seus objectes d’estudi. De fet, ens manifesta que li agradaria que sorgís gent disposada a caminar per les dites carrerades per tal de conèixer-les millor. Ens mostra també el llibre de Francesc Ollé Dorca, Un recorregut històric per l’N-340, d’Edicions del Llobregat, 2018, que centrat en el recorregut que va del port d’Ordal al pont del Llobregat. El tema ens porta a citar a Joan Rovira, fill de la Ràpita i veí de les Masuques (Castellet), gran caminant, autor de Camins de transhumància al Penedès i al Garraf, o la tesi doctoral de Miquel Vives Tort, L’evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix, des de l’època romana fins al tercer decenni del segle XX.

Ignasi Muntaner ens diu que després d’haver treballat una segona edició de la toponímia sitgetana es considera jubilat d’aquesta, que redactar un llibre de toponímia d’un terme suposa de quinze a vint anys d’investigació i que no té sentit iniciar-ne un altre, i més si no s’és del terme. Idea o sentiment que també subscriu el nostre company Joan Latorre qui ha aportat ja l’estudi de la toponímia de Santa Oliva, i segurament tots els altres companys que ja tenen la seva obra editada. En Muntaner ens diu que ara es dedica a la història.

En Joan B. Morgades ens diu que el primer llibre de toponímia al Penedès, va ser el dedicat a Sant Pere de Riudebitlles els anys de la Segona República i que quan parla d’editar-ne un de nou, actualitzat i enriquit, se li diu –al poble- que ja est fet. Ens torna a parlar dels topònims Barquera i Barquies, per si tenen alguna relació entre ells, però és poc probable, malgrat la semblança de compartir l’arrel, que en tinguin alguna. Ens mostra el programa de la Festa Major de 2024, on té publicat un article, Possible interpretació dels dibuixos que hi ha a algunes portalades d’esglésies del Penedès, tema del qual ja ens en va parlar en la reunió de juny.

En Joan Latorre ens parla d’alguns dels seus projectes, com la de redactar una història de Santa Oliva, o d’un treball sobre les muralles i les fortificacions del Vendrell que està a punt d’editar-se i que ha treballat junt amb la Nati Castejón, directora de l’Arxiu Comarcal del Vendrell. També ens parla de les festes que es van celebrar al Vendrell el 1887 en ocasió de la fi de la tercera guerra carlina, que va donar lloc al Ball de l’Espinela, estudiat per Salvador Arroyo i que se’n va representar recentment una versió al Vendrell.

En Lluís Tetas ens informa –que és un forma de convidar-, per una banda, del Festival dels dialectes “Posi tu l’accent” que se celebrarà a l’Espluga del Francolí; i, per altra banda, de la convocatòria al premi d’investigació en onomàstica catalana Ramon Amigó i Anglès.

En Josep Sicart continua treballant la toponímia de Bonastre i ens diu que el llibre que en farà potser serà diferent dels de toponímia estricta, posant l’accent en la geografia, els topònims però en la seva situació o relació espacial.

En Josep Solé ens diu que està embarcat en un treball relacionat amb la història de l’art, i que al mateix temps investiga per tal de redactar una història de les pedreres de Bellvei, per una banda, i una història sobre les gorres de cop, temes molt poc coneguts des del seu punt de vista històric.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *