Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé i Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva), Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca), i Jaume Montaner (Canyelles)
Excusen la seva assistència: Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú) i Luis Tetas (Vilafranca, Calafell)
ORDRE DEL DIA
1. Els camins que sortien de Calafell (s. XVII)
2. Els topònims numèrics
3. La tasca que caldrà fer a la nostra base de dades un cop funcioni el nou sistema
4. Torn de paraules
1. En Josep Solé pren la paraula tot citant Heràclit: “El camí amunt i avall és un i el mateix”. En èpoques reculades –continua dient-, quan encara no existia l’oficialitat dels noms de carrers i de camins aquests solien prendre diferents noms segons al veí a qui se li preguntava, així es comprova, per exemple, en un capbreu de Bellvei, de 1595: per un mateix camí uns declarants diuen que es tracta del camí del Vendrell, altres que es tracta del camí de l’Arboç o del camí de Vilafranca, i encara, altres s’hi refereixen com el carrer Defora perquè ja s’hi havien construït dues o tres cases.
En aquest mateix capbreu hi trobem el camí de Calafell, com i també el camí de Montpaó, que, en aquest cas, no es tracta del mateix camí, sinó de dos camins ben diferents, tot i que permeten arribar al mateix lloc, Calafell. En Solé continua dient que li ha causat sorpresa la lectura d’Història de Calafell. L’ADN d’un poble penedesenc al llarg del temps, firmat pels estudiosos calafellencs Santacana, Alari i Pou, que enumeren les vies de comunicació que existien a Calafell al segle XVII i a on s’ignora el que, des de Bellvei, s’anomena el camí de Calafell. Diuen que és una carretera que es va obrir el segle XIX.
És cert que al segle XIX s’hi van efectuar obres d’ampliació o que es va convertir un antiquíssim camí en una carretera, però el camí existia prèviament.
En Solé pensa que si els investigadors calafellencs s’han trobat amb el topònim “camí de Bellvei” hagin deduït que es tractava del mateix camí de Montpaó, que des de Calafell també permet arribar a Bellvei. A més, des de Calafell, els dos camins tenen el mateix origen, comparteixen un bon tros de recorregut per, més endavant, bifurcar-se. El camí de Montpaó pels de Calafell devia ser més quotidià perquè els duia a les terres més fèrtils del terme, perquè conduïa a una sèrie de masies i al mateix poblat de Montpaó, i era el seu camí més curt per arribar-se a l’Arboç o a Vilafranca del Penedès. Però la importància d’aquest camí pels de Calafell no els ha de fer pensar que el que a Bellvei es diu camí de Calafell, que és el que passa per la Cobertera, no existís.
Des de Bellvei, el camí de Montpaó sempre s’ha nomenat camí de Montpaó, mai s’ha nomenat camí de Calafell o d’altra manera; mentre que al camí de Calafell o de la Cobertera també se li ha dit camí de Mar.
Finalment, en defensa de l’antiguitat del camí de Calafell, que passa per la Cobertera, en Solé llança una hipòtesi: hauria estat el camí més curt per anar del poblat iber de Calafell al poblat iber dels Guanechs (masies de Sant Miquel); des de Bellvei –diu- existia un camí que gairebé en línia recta duia a les dites masies, camí que malauradament una moderna explotació agrària ha fet desaparèixer.
2. Disposem d’alguns topònims numèrics, i segurament n’existeixen més per controlar, que no apareixen a la nostra base de dades consultable perquè aquesta classifica els topònims per ordre alfabètic, és dir per lletres de la A a la Z. Per donar solució al tema s’ha demanat al Josep Anton que introdueixi un símbol sigui abans de la A o sigui després de la Z, per poder introduir aquest tipus de topònims a la base de dades i, per tant, també siguin consultables.
En Segura pregunta si aquests topònims tenen altre nom o només tenen el numèric, per exemple, si l’avenc 56 que trobem a Olesa de Bonesvalls, o altres amb altres números, disposen d’altre nom. És possible, se li respon, que algun d’ells sigui conegut per un altre nom, però ho desconeixem i segurament no tots. Els noms dels carrers de Les Cabanyes també són números…
En Solé indica que també es podrien considerar topònims numèrics qualsevol casa de qualsevol carrer que disposi del seu número, és a dir, el que constitueix la seva adreça, però que la toponímia no ha considerat mai aquest aspecte com a central o a tenir en compte.
3. Disposar a la vista els milers de topònims que disposem a la nostra base de dades ens ha permès veure amb més facilitat algunes coses que caldrà corregir, com ara les repeticions, els casos en què un mateix topònim es presenta escrit de diferents formes de manera que caldrà decidir quina d’elles és la correcta per concentrar-hi tota la informació, i si es vol conservar la incorrecta perquè així també es pot presentar en documents consultats, remetre’l a la forma correcta amb un “veure…”. Separar els antropònims que s’hi puguin trobar (que podria donar lloc a un nou llistat dedicat a l’antroponímia…). Es tracta d’una tasca de correcció i de perfeccionament que en Solé anirà fent a partir que funcioni la intranet, sistema del qual s’ha parlat en altres reunions. I, evidentment, també s’hauran d’introduir molts altres topònims que la nostra investigació ha aconseguit i va aconseguint.
4. S’ha parlat de forma distesa de diferents temes i aspectes; potser els més destacables siguin el de la digitalització que estan portant a terme diferents arxius o la consulta que la Sra. Raspall ens fa sobre alguns topònims del terme de Castellet i la Gornal.