Assistents: Ignasi Muntaner i Pascual (Sitges); Josep Piñol i Roig (Sant Sadurní d’Anoia); Josep Solé Armajach (Bellvei); Joan Latorre i Solé (Santa Oliva); Vicenç Carbonell i Virella (Vilanova i la Geltrú); Jaume Montaner (Canyelles) i Lluís Tetas (Vilafranca, Calafell).
Excusen la seva assistència: Joan B. Morgades i Llovet (Sant Pere de Riudebitlles); Josep Segura i Estalella (Vilafranca del Penedès) i Bernat Vellvè (El Catllar).
ORDRE DEL DIA
1.- Noticia del dibuixant Amigó.
2.- Les modificacions en la presentació de la nostra base de dades a la pàgina web.
3.- El creixement de la nostra base de dades.
4.- Torn de paraules.
1.- Ara fa unes reunions enrere (26-03-2022) els nostres companys Josep Piñol i Francesc Riera s’interessaven pel dibuixant Amigó del qual van trobar uns dibuixos del mateix a la masia dels Tres Trulls, i del qui també es conserven dibuixos de Sant Sadurní d’Anoia, actualment conservats a l’Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. Ningú de nosaltres, però, sabia qui podia ser aquell dibuixant dels anys cinquanta del segle XX.
Doncs bé, resulta que en Benjamí Català, en El meu marge, el cita dient que el 1957 va passar una temporada a la Bisbal tot dibuixant les masies del terme. En Joan Latorre ens diu que és possible que també hagués dibuixat l’Albornar, que ho mirarà…
2. i 3.- El Josep Anton ha complert les demandes que li vam fer respecte a la presentació de la nostra base de dades a la web de l’IEP. Es conserva el cercador dels topònims introduïts, però, a més, aquests es presenten a la vista per ordre alfabètic. En Solé diu que aquesta nova forma de presentar-los ha permès verificar una sèrie de “defectes” que s’hauran de corregir.
En números rodons els topònims que oficialment hi hem introduït fins ara són uns 24.000 i resulta que n’hi ha 36.000, és dir 12.000 més que no sabem a hores d’ara qui els hi ha posat ni quan. El problema major és que en cap d’ells s’hi indica la font o sigla. S’acorda que es treguin de la base de dades aquests topònims que no ofereixen cap informació, tot conservant-los com a “existents” en un document extern a la web de l’IEP. També fer les oportunes indagacions sobre com hi han anat a parar.
Una altra irregularitat ha estat comprovar que no hi figuren 27 fonts o sigles que hi haurien de ser, el que pot suposar que hi faltin alguns centenars o milers de topònims… o/i també nova informació en els topònims oficialment introduïts.
Perquè aquesta és una altra cosa, diu en Solé. Molts cops s’ha dit quelcom objectiu, que ja fa uns anys va introduir uns 12.000 topònims a la base de dades, doblant els que hi havia, però que la nova informació introduïda en els “vells” topònims és una tasca que no se sol comptabilitzar, i no és menys meritòria. Aquest trimestre, diu en Solé que ha treballat un llibre del qual n’ha extret uns 250 topònims, ara bé, d’aquests sols un 150 eren nous, els altres 100 només suposava introduir nova informació en topònims ja controlats.
Una altra cosa que caldria corregir és que tots els topònims es presentin amb el mateix format, i no uns en lletres majúscules (que és el que considerem correcte) i altres en minúscules.
En fi, comparant només els 28 primers topònims per ordre alfabètic de la base de dades amb la taula oficial trobem:
-
15 topònims que figuren a la taula oficial i que no hi són a la base de dades (entre ells 8 de numèrics, per exemple “364, AVENÇ.” al terme d’Olesa de Bonesvalls). Caldria introduir a la base de dades una “pàgina” per aquest tipus de topònims, perquè ara sols n’hi ha una per cada una de les lletres de l’alfabet.
-
2 es troben repetits, un d’ells amb tota la informació i l’altra sense informació.
-
11 que figuren a la base de dades (sense informació) i que no tenim a la taula oficial.
Per evitar aquest desgavell es fa necessari el que s’ha dit: eliminar de la base de dades els topònims que no procedeixin de la taula oficial, i en tot cas, anar-los introduint a la base a mesura que puguin acompanyar-se d’alguna referència bibliogràfica o documental.
4.- Ignasi Muntaner suggereix la conveniència de separar el que són topònims pròpiament dits dels renoms, i que per aquests últims es fes una taula o base de dades específica o diferent. Actualment, figuren junts en la mateixa base de dades i fins i tot hi ha algun antropònim.
Un altre aspecte que comenta és el fet de la dificultat o la confusió que a cops existeix en la nítida separació del topònim del seu genèric, que sol presentar variacions o diferències d’un autor a un altre d’un llibre de topònims. Ho il·lustra amb un exemple: “carrer de Sant Francesc Xavier”, què seria el topònim i què el genèric? Ens diu que considera com a topònim “Xavier” i la resta com a genèric. En Joan Latorre discrepa dient que ell consideraria “Sant Francesc Xavier” com topònim. La qüestió és important perquè a l’hora de col·locar-lo a la base de dades caldria decidir si ha d’anar amb els topònims que s’inicien per “X” o per “S”. En Vicenç Carbonell diu que ja existeix una convenció acordada sobre el tema, que és la que proposa l’Institut d’Estudis Catalans; si d’un autor a l’altra hi ha diferències és perquè un d’ells no la té en compte. En aquest sentit, també seria convenient repassar la nostra base de dades perquè és possible que s’hi trobi alguna incorrecció en el sentit expressat.
En Vicenç Carbonell ens diu que està treballant la ingent documentació que a la Biblioteca del Museu Balaguer es conserva de la baronia de Jafre, els últims barons de la qual foren els Papiol de Vilanova.
En la investigació s’hi treballa des de darreries de l’any 2020. La documentació de la família Catà és del segle XVI, però amb nombroses referències anteriors. A mesura que passen els anys, els successors també esmenten propietats a Sant Pere de Ribes, Sitges, Cubelles i Vilanova i la Geltrú. Actualment, ja es treballa amb els Papiol dels segles XVII i XVIII.
En Josep Piñol ens informa de la gran quantitat de topònims que es troben en les novel·les (sembla que la segona es publicarà a no trigar) d’una autora de Sant Sadurní d’Anoia, qui troba els topònims que usa en la documentació existent a can Llopart de les Alzines.
Des de l’any 2014, de la Montserrat Sala i Figueres de Sant Martí Sarroca, disposem d’un gros i gruixut llibre titulat Vida quotidiana a l’Alt Penedès (1870-2000). Des del microcosmos de la Rovira Roja, en el qual és ingent la gran quantitat de topònims que caldrà estudiar per qualque de nosaltres.
En Joan Latorre ens diu que el topònim “Corbatera” que trobem als termes de Calafell i de Bellvei, es un dels topònims més coneguts per la població comarcana i pregunta si algú dels presents en sabria dir alguna cosa sobre el seu significat. Ningú de nosaltres ho té clar fora del nivell de les especulacions, que si podria provenir de “corb”, que si de “cobert”…
El Joan ha demanat al Josep Solé si podria explicar sintèticament la conferència que va impartir a la llar de jubilats de Bellvei el passat juliol sobre la conversió en sufragània de la parròquia de Bellvei i la recuperació de la categoria parroquial el 1804, ja que no va poder assistir-hi. En Solé diu que el tema es pot llegir a Els conflictes al Penedès històric, IEP, 2021; que l’únic que va dir de nou fou una correcció a partir de trobar un nou document que mostra que la unió de les parròquies de Bellvei i de la Gornal, que va causar que la primera es convertís en sufragània a partir del 1508, no va ser un acord dels veïns d’un poble i l’altre per mantenir un sol capellà, sinó una decisió del bisbe de Barcelona, donat que la Gornal es trobava llavors “erma de terres i d’homes” i feia uns anys que no tenien capellà per no poder-lo mantenir.
En Jaume Montaner ens diu que ha participat en un llibre d’autoria col·lectiva recentment publicat per l’Ajuntament de Canyelles, Recull d’imatges històriques de Canyelles. Des dels nostres records, 2022. Ens diu també que l’antiga casa pairal de cal Codina, a Canyelles, ha desaparegut per tal de construir-hi un pàrquing. S’està demanant a l’Ajuntament que almenys s‘hi col·loqui un placa que indiqui que allí hi havia cal Codina.
S’ha parlat també d’alguns topònims, entre ells el del “Cocó d’en Bou” en terme de Canyelles, cosa que ens ha dut a parlar de cocons, dels que es formen a causa de les pluges i dels que es formen per aflorament d’aigües subterrànies.